ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

AFERS INTERNACIONALS

La partida interncional com diu en Salvador Cot cada cop es més igualada entre l’Estat i Catalunya. Si analitzem els articles i entrevistes publicades en els últims mesos, el relat ha canviat i les actituds repressives de l’Estat no s’entenen per cap lloc. Justament al contrari que passa amb la determinació catalana i la pulcritud democràtica que es plantegen els temes per damunt de coaccions i amenaces i amb el futur a les urnes del poble de Catalunya.

Segurament es una batalla que va començar desigual però que com es diu vulgarment “s’han passat de frenada” i això ha fet igualar una partida que semblava amb un guanyador clar. Finalment crec que per damunt d’interessos Europa donarà suport majoritàriament a la decisió que en surti de les urnes, per ser el més democràtic i per les actituds d’un Govern espanyol que simplement ha ignorat a una part dels seus ciutadans i ha aplicat unes tècniques dignes d’altres temps.

El sobiranisme català guanya crèdit
per Salvador Cot
El sobiranisme català s’ha guanyat la credibilitat internacional. No dic la simpatia ni el suport, però sí el respecte dels mitjans de comunicació occidentals, que ja no interpreten la crisi entre Catalunya i Espanya com una comèdia per millorar posicions polítiques o una manera d’influir en el repartiment dels fons públics que recapta l’Estat. Aquest dilluns, sense anar més lluny, Le Figaro dedicava la major part de la portada, editorial i dues pàgines interiors a analitzar, des de tots els angles, les posicions confrontades. I el gran diari de la dreta francesa prenia una actitud escrupolosament equidistant. Dimarts ha estat el setmanari nordamericà Politico, amb un reportatge que es pren molt seriosament la determinació del Govern català.

Si hi ha un comú denominador de l’actitud de la premsa internacional és la perplexitat davant l’immobilisme absolut de Madrid. L’estampa mineral de Mariano Rajoy al capdavant d’unes institucions espanyoles purament repressives crida l’atenció en un context de democràcia liberal. En general, els mitjans assenyalen la importància de Catalunya en totes les magnituds econòmiques i se’ls fa difícil interpretar les raons d’aquesta renúncia a la negociació política per resoldre un enfrontament polític. No és fàcil entendre Madrid.

Durant tots aquests anys, l’Estat espanyol ha optat per pressionar perquè ho podia fer. El Govern català no ha tingut més remei que intentar convèncer. El resultat és que la visibilitat dels catalans s’ha incrementat fins equiparar-se amb la del govern espanyol. I no és un mal punt de partida de cara a l’U d’Octubre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.