AENA: LA MALENI ATACA DE NOU
El mag Zapatero, i la seva cort s’ha tret del barret una proposta pel nou model d’aeroports ignorant completament la posició catalana com si no existís.
La proposta de nou model, es dividir AENA en dos entitats empresarials, i obrir la gestió aeroportuària amb un 19 % la Generalitat, un 30 % a capital privat i un 51 % de control de l’estat. Això s’aplicaria progressivament en dos anys pels dos grans Aeroports de Madrid i Barcelona.
Un altra presa de pel del govern de l’Estat, això no es un nou model ni res, la gestió majoritària, i per tant la presa de decisions seguirà en mans de l’estat amb un % majoritari, i la Generalitat simplement figurarà en el llistat com a convidat de pedra, i no com a posició determinant com es demanava des de Catalunya, i especialment la societat empresarial per poder convertir El Prat en un hub de vols intercontinentals, amb la millora que suposaria això pel negocis del país i trencant el monopoli de Barajas en que l’estat ha convertit l’aeroport madrileny.
Un no rotund ha de sortir de la boca de tots els partits catalans a aquesta operació cosmètica tant típica del president espanyol, que encara tindrà la barra de dir que assumeix els seus compromisos, quan en realitat la ministra del ram que ha anunciat aquesta decisió, per cert la mateixa del desgavell de rodalies, i que en qualsevol estat normal hauria estat substituïda per la multitud de peticions en aquest sentit realitzades per la seva nefasta gestió, i que fins hi tot es va atrevir a burlar-se del patiment dels usuaris aquells llargs mesos de construcció del tram de l’AVE, ara torna a burlar-se dels catalans amb un nou model que no es nou, i que continua amb el model anterior existent, i el monopoli d’AENA per no deixar créixer l’aeroport de Barcelona, i mantenir-lo com un aeroport de low cost i poca cosa mes.
El Prat es fonamental pel creixement de l’economia catalana, i les seves possibilitats son enormes, però malauradament l’estat que hauria de permetre el seu desenvolupament es un fre a les seves aspiracions, ja que posaria en perill l’hegemonia i exclusivitat de l’aeroport de Barajas, sembla ser l’únic aeroport existent per l’estat i que no pot tenir competència.
Es un acte mes de menyspreu a Catalunya, i un pas mes en la seva lluita contra el dret a decidir. L’ofec que pateix el territori català per part de l’estat està arribant a límits insospitats, i se’ns dubte la societat civil tindrà que prendre la paraula si els seus partidets polítics no pensen fer-ho.
Es el moment de plantar-se, i denunciar aquest menyspreu cap els ciutadans d’aquest país que patim, i que difícilment te comparació a Europa. Fem fugir les pors, i afrontem la situació abans no sigui irreversible, i sobretot si ho fem no demanem perdo desprès per aixecar la veu al nostre botxí.
La Nació Catalana és viva i ben viva!!! I és en moments difícils quan les noves generacions de catalans hem de demostrar el què som: CATALANS!
I si alguna cosa a fet sobreviure la nostra nació ha sigut la TENACITAT! La Tenacitat dels nostres pares per vèncer el franquisme, una DICTADURA! La Tenacitat dels nostres avis per superar una guerra, una GUERRA! La Tenacitat per crear una nova societat en el Noucentisme que van viure els nostres besavis, època positiva semblant al què han sigut aquests darrers 30 anys de “respir”. La Tenacitat dels nostres rebesavis en les GUERRES Carlines… La Tenacitat per alliberar Catalunya de Napoleó.
La Tenacitat de la Catalunya Lliure de 1714!!!
Però apart d’aquestes heroïcitats, la TENACITAT més profunda que el poble català ha exercit in saecula, saeculorum és el treball constant de cada dia. És igual l’adversitat que et trobis. A còpia de treball, treball i treball, sempre ens n’hem ensortit. Aquesta és la principal virtut de l’ànima de la Nació Catalana: L’ESFORÇ! I per tot aquest esforç acomulat, prou mereixen els nostres avantpassats que ara, nosaltres, fem un altre esforç, desitjant que sigui el definitiu, perquè la nostra nació, cultura i llengua acavi estant en el mateix pavelló que les altres nacions del món. Ni més amunt ni més avall, al mateix lloc. RECONEIXEMENT! PRESÈNCIA al món!
El què ens passa als catalans és que desde el 1714 hem quedat desterrats a la nostra mateixa terra, negant-nos el reconeixement internacional de la nostra existència. Ara a l’època de la comunicació, ens estem començant a donar a conèixer a Europa i si som capaços d’anar tots units, no ens podran negar la llibertat. Aquest és el principal repte! La unitat!
Per tant ja no val anar-se queixant i fer el mellerenga, perquè els problemes actuals ja venen de fa anys, l’únic que llavors la façana estava més adornada.
FORA AUTOODIS!!!
No siguem acollonits, que el país és ben viu, respira i tenim els mitjans per plantar cara! I si en aquets darrers anys s’ha parlat d’independència més que mai per alguna cosa deu ser i per alguna cosa ha de servir!
Salut i independència!