ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta nit TV3 emet el documental titulat “Adéu Espanya?”, que es una reflexió sobre la viabilitat d’un estat català, amb comparació amb altres realitats nacionals que anhelen el mateix objectiu, com son Groenlàndia, Escòcia i el Québec.  Quan les consultes son una gran prova de la mobilització de la societat civil per aquest tema, i aquest famós pacte que tant esgrimeixen els autonomistes per justificar la dependència espanyola va caient a trossos, aquest mitjà per fi trenca aquest silenci sobre aquestes qüestions, una prova de que alguna cosa comenta a canviar, i que l’última enquesta de La  Vanguarida amb aquest 37% favorable a la independència, s’acosta més a la realitat que el que molts desitjarien.

Arenys de Munt es una de les imatges del programa, com a símbol d’un possible referéndum sobre la independència, que el Québec ja ha celebrat en dues ocasions, i que Escòcia i Groenlàndia tenen en el seu futur. Parlen de l’aprofundiment de la democràcia, i el dret a decidir d’unes nacions on els seus estats no donen el dret a la diferencia, i dins de les quals queden limitades les seves capacitats. Alhora personalitats com en Germà Bel, expliquen amb detall el que Catalunya podria fer amb l’anomenat espoli fiscal, i el que li suposaria amb inversions pròpies.  La Mònica Terribas diu que no es vol convèncer ningú de res, sinó ajudar a crear criteri amb un projecte elaborat per la Dolors Genovès, què analitza els posicionaments de la Unió Europea, la viabilitat, i altres temes relacionats amb una secessió, comparat amb processos totalment pacífics com els abans esmentats. De moment els partits nacionalistes i radicals espanyols, com son el PP i Ciudadanos, ja han expressat les seves queixes, per boca de la popular Dolors Montserrat, ho considera una pressió intolerable, i que portaran la seva queixa a la Corporació, per la seva part l’Albert Rivera, lamenta que es una televisió de tots, i que no hauria de buscar l’enfrontament entre Catalunya i l’estat espanyol, i més quan es dona massa cabuda a una opció minoritària.

 

Que l’atzucac on ens trobem amb un anunci de fi del procés autonòmic, una incapacitat per fer front un tribunal que escapçara el poc que queda del recurs dels autonomistes, l’estatut català, la crisi profunda sense poder fer res més que adoptar les mesures de l’estat central, la falta alarmant d’inversions, la sagnia econòmica en forma d’espoli fiscal, el menyspreu a la nostra llengua a tots nivells, i la mort definitiva de l’utopia federalista, ha portat a tot un moviment que agafa força cada dia, ha meravellat la Europademocràtica amb les consultes populars, ha portat les reivindicacions a Brussel·les i Ginebra, i esta preparant una alternativa sòlida per les properes eleccions, i on les enquestes vinguin dels mitjans que vinguin no paren de constatar el creixement dels partidaris de l’estat propi. El mitja de la televisió ha actuat d’esquena a tot aquest fenomen, però davant l’evidència, s’ha vist obligat a emetre aquest reportatge amb un tema que contràriament el que volen vendre esta al carrer, nomes cal veure els 520 mil vots recollits ja a les consultes, i la carrega d’arguments que donen validesa a la secessió, per davant de les mentides i poc democràtiques propostes de l’imposició de l’estat.

 

PP i Ciudadanos amb la seva xenofòbia habitual, i com solen fer amb el tema de les consultes, volen impedir sentir arguments o l’opinió de la gent, degut als seus interessos, i carácter tant poc democràtic, què consideren el debat obert, un enfrontament que com ells sempre diuen divideix, com si la validesa per sempre fos la situació actual, i les alternatives no, a més utilitzen aquest argument tant gastat de la minoria independentista, quan saben molt be, i molt al seu pesar que els fets els contradiuen una vegada i un altra. Es una clara mostra de les opcions del debat amb arguments, contra la imposició i la poca transparència, què no passarien cap filtre democràtic.

 

En definitiva, una bona ocasió per donar un altre pas, ja que els arguments son incontestables, i tant sols falta el sentit comú per dur-los a terme, i una dosi de valentia per fer del Parlament la vertadera representant de la sobirania catalana.