ALBERT CORTES MONSERRAT

Segons una nova filtració de la deliberació del TC contra l’Estatut a la Vanguardia, què sembla que te línia directa amb el tribunal de la vergonya espanyol, els símbols de Catalunya què estan reconeguts com la bandera, la festa i l’himne ja no poden ser nacionals, i passaran a ser una anècdota més del folklore català.

Efectivament, el Constitucional s’oposa a que Catalunya tingui símbols nacionals, i tant sols salvarà la frase humiliant, aquella què diu que recollint els sentiments del poble, un dia el Parlament va declarar Catalunya com a nació en el preàmbul, ja què no te validesa jurídica.

La majoria conservadora i part de la progressista estan d’acord a eliminar aquest terme, què aquí tenim associat a la senyera, la diada de l’11 de setembre  i Els Segadors. La discussió es centra en anul·lar la expressió “símbol nacional” com anticonstitucional, o fer una interpretació limitadora deixant clar què no pot anar en cap text legal.

Com mes detalls coneixem, les previsions mes pessimistes sembla que quedaran curtes, i mitjançant anul·lació o interpretació la voluntat popular quedarà totalment esquarterada i adulterada sense contemplacions. Concretament en aquest punt que avui hem conegut, el deliri nacional espanyol arriba a límits difícils de comprendre, i la seva pretensió es esborrar totalment qualsevol rastre de diferencia identitaria amb la uniformitat de l’imperi costi el que costi, amb unes decisions esperpèntiques i antidemocràtiques per un tribunal totalment deslegitimat, i que sí alguna cosa te de positiva es posar data final a la etapa autonòmica,  i on davant el repte i desafiament llançat la societat civil catalana per fi te que donar el cop de puny damunt la taula, i posar fi a aquesta farsa, demanant alternatives per sobreviure a aquest genocidi delirant de l’imperialisme espanyol més ranci.

 Les opcions son clares, acatar i dimitir de la nostra identitat acollint la seva com a nostra, i oblidar la nostra historia, cultura, llengua i institucions per passar a formar part del gran imperi espanyol com a ciutadans de segona, o senzillament iniciar un procés de desobediència civil que obligui als nostres polítics què donada la seva mediocritat encara buscaran excuses per evitar l’enfrontament, a donar la cara.

No volem cap referèndum sobre la sentencia de l’Estatut, ja que seria perillós per la desafecció, i una pèrdua de temps total, volem poder decidir lliurement el nostre futur, i en cas de què la majoria ho vulgui, ser un estat mes de la Unió Europea, i donar per acabat aquest període negre de la nostra història per obrir un nou full del llibre encara per escriure de la nostra dilatada carrera al llarg del temps, i aquest cop recuperant la nostra llibertat desprès de gairebé 300 anys i amb els nostres símbols aquest cop sí , nacionals.

Per acabar un agraïment a tots els lectors del bloc per haver arribat a les 30000 visites a les entrades d’aquest espai, què pretén posar el seu granet de sorra per portar aquesta nació allà on no havia d’haver sortit mai.