ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ACUSACIONS DEMAGOGIQUES

Sense categoria

A l’acte central d’aquest dissabte del sector ErcFutur apadrinat per Carod a les primàries d’ERC, hem vist unes afirmacions que no donen seriositat al partit.

Pensàvem que les acusacions publiques entre candidats s’havien acabat a l’inici del procés, quan la televisió era el mitja preferit per tirar retrets i esbombar draps bruts entre les candidatures. Però avui en aquest acte, Carod ha tornat a queixar-se de linxament intern i mobbing intern en el partit.

 

La primera part es prou sabuda, i degudament lamentada per la demostració d’autoodi i colonització mental que es va veure amb alguns polítics catalans per la seva gestió en l’assumpte de Perpinyà. Respecte la segona, crec que l’afany d’en Puigcercos per agafar el liderat es ben visible, però aquestes afirmacions fetes no poden servir per donar una imatge tant desorganitzada de partit de portes en fora.

 

Respecte a apuntar-se la victòria en les comeses electorals en que ell ha estat cap de llista, i desentendre’s quan ell no ho ha estat, quedant al marge de la derrota, es senzillament hipòcrita.

 

En un equip les victòries i les derrotes son de tots per igual, ja que en el vaixell hi son tots, sigui quina sigui la cara visible i Carod ho sap. Aquesta ultima derrota així com les de les ultimes comeses electorals s’han produït no el mateix dia de les votacions, sinó amb la desorientació en el vot a l’estatut corregit per les bases, la submissió en molts casos al partit socialista, la creació del segon tripartit sense cap contrapartida aparent, la defensa de la pluja fina i la gestió per damunt de l’avenç nacional, l’odi molts cops irracional contra la direcció convergent, i la falta de coherència en molts temes com últimament el transvasament de l’ebre. Això ha estat clau en la desafecció del votant per la opció d’esquerra,  i on m’entres el sobiranisme ha crescut en la societat, ha desertat de l’opció política que mes el representava.

 

Tot això en Carod n’és tant responsable com la resta de la direcció que ha apostat per aquesta estratègia  de ser una partit de govern a qualsevol preu, i ara no val desentendre’s.

 

Crec que ell es encara un bon actiu pel partit, i per l’avenç cap al dret a decidir com demostra el seu últim llibre amb un full de ruta i unes reflexions dignes de la brillantor que molts cops ha caracteritzat el seu discurs, però s’ha de fer assumint les errades, rentant la roba bruta a casa i recuperant la coherència molts cops distorsionada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.