ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquestes son les paraules de l’expresident Pujol pel paper que CIU te que fer a Madrid, i on demana un resultat brillant de la federació, ja que sinó no es podran defensar els objectius de país. Per altra banda a Catalunya s’ha presentat aquest pacte CIU, ERC i ICV pel pacte fiscal, que sembla no consultarà a la ciutadania un cop extretes les conclusions, i en altres àmbits com el codi de consum, on s’haurien d’etiquetar els productes també en català, precisament aquest es el punt essencial que no es compleix. Em pregunto quins objectius es refereix Pujol, quan vol anar a  Madrid a defensar-los.

Com deia vol un resultat brillant, ja que sinó la capacitat d’assolir objectius minvaria molt, i no preocupar-se de les majories absolutes populars, encara que reconeix posaria les coses més difícils. Si aquesta afirmació nacional es produeix Espanya farà cas a Catalunya, fins hi tot amb una hipotètica aliança popular i socialista alhora de portar el pacte fiscal a Madrid. A dit els tres aspectes irrenunciables com son l’economia, el país cohesionat, i la defensa de la identitat. Per altra banda Consum no aplicarà l’obligatorietat d’etiquetar també en català els productes que es comercialitzin en el territori, incomplint la llei aprovada pel Parlament, i amb un nou acte de renuncia de defensa del català. Al mateix temps la comissió pel pacte fiscal aprova poder fer una llei de consultes que no necessiti l’autorització de l’estat, i amb l’excusa del retard que això suposarà, segurament no es farà la consulta de la petició de pacte que surti del Parlament, sinó la posteriorment retallada, escapçada i denegada. CIU, ERC i ICV han votat majoritàriament, el bloc espanyol de PSOE-C, PP i Ciudadanos en contra d’aquest nou model, i SI entre rebuig i abstenció. Ens parlen d’una proposta plenament bilateral amb la gestió, recaptació i inspecció de tots els tributs que es paguen a Catalunya, amb una excepció a la LOFCA que desenvolupi la llei, i aquesta mateixa comissió fixarà la solidaritat interterritorial, per Ciudadanos, Rivera parla d’un model per tot Espanya federal, i no tolerar aquella expressió de que Espanya ens roba, com exemple del vot negatiu.

Caldria definir que entén el Sr. Pujol com a acte d’afirmació nacional, i a més a Madrid, es com si l’estat Espanyol fes un acte d’aquestes característiques al Marroc posem per cas. Aquests actes de país, d’objectius, i valents son reservats per casa nostra, ja que nomes depèn de la voluntat dels nostres partits. A Madrid amb o sense majoria absoluta de cap dels dos partits la nostra presència com la resta de formacions es una anècdota, i més la part catalana, aquest resultat brillant que demana, a la capital d’Espanya no serveix per res, amb majoria absoluta popular o amb el vot conjunt amb socialistes ja han dit per activa i per passiva que no hi haurà cap nou model financer per Catalunya, i menys una mena de Concert econòmic, seria com renunciar a uns beneficis sucosos que els catalans aportem des de fa 300 anys a canvi de res, i això ningú ho faria, per tant allà d’irrenunciable no hi ha res, senzillament perquè no hi tenim cap poder de decisió, i el 90% del Congrés l’ocupen les dues forces espanyoles, no ens prengui per estúpids fent creure que 12 o 16 diputats de CIU faran que els tremolin les cames a més de 300 diputats espanyols que acceptaran totes les condicions possibles, es una presa de pel intolerable en aquestes alçades. Aquesta defensa de valors nacionals i identitat si que es podria defensar a Catalunya, i com en la llei del cinema, el cas de l’etiquetatge en català tampoc el faran complir, saltant el mandat aprovat pel Parlament, i deixant la nostra llengua en un terreny marginal que sembla no els importa gaire. Pel que fa al pacte fiscal, ja es veu clar que no volen sotmetre a Consulta el que surti del Parlament, ja que no es refien dels resultats, i es temen una nova decepció com l’estatut de pa sucat amb oli amb un 50% escàs de participació, i suposo que voldran anar directament a negociar amb Madrid, amb bilateralitat com diuen, sense adonar-se que això vol dir d’igual a igual, i aquí un decideix i l’altre demana, no enganyin més, per altra banda que la comissió Estat – Generalitat decideixi sobre la quota de solidaritat a pagar, es com si a un lladre li dones la combinació de la caixa forta i les claus del Banc, es totalment ridícul, i una manera de prendre el pel a la gent intolerable.

En definitiva, i en clau catalana unes eleccions espanyoles que serveixen de ben poc, i uns partits totalment prescindibles a Madrid on el nostre paper ja te el guió escrit, i malauradament no acaba bé.

.