ACORDS TÀCTICS
Anuncien un acord ERC-CUP per la investidura catalana on nacionalment es contempla un diàleg amb l’Estat per resoldre el conflicte i alhora anar preparant el terreny per un nou referèndum.
Crec que es parteix d’una base equivocada, la lògica indica que les 3 forces independentistes si realment tenen l’objectiu comú de la República i diferents versions de com arribar-hi,haurien de seure en una Taula a tres, per posar les seves propostes en comú i buscar un acord. El fe de que dos arribin a un preacord i posteriorment posin presió a la que ha quedat fora per acceptar no seria el millor senyal de que un nou frau s’acosta.
Ja sabeu, que rebutjo anar amb un nou referèndum alhora que es contempla el diàleg, això es exactament el mateix que vam fer fa 3 anys i els resultat ja els hem vist per part espanyola, i res fa pensar que ara serien diferents. Al mateix temps fer això significaria deixar l’1 d’octubre en res i la declaració posterior i les lleis aprovades que l’acompanyaven en una broma, i aixo seria una burla a la ciutadania que no ens podem permetre.
Fer aquesta tàctica sembla molt més una nova excusa per fer política autonòmica que es realment el que es la seva zona de confort i fugir del projecte que cap partit sembla que vulgui. Pel que fa a la manera de fer-ho encara reforça més aquesta idea de vida autonòmica posant a l’imaginari l’eix dreta-esquerra que ara amb aquest preacord es reforça i amb l’impuls de tots els hooligans opinadors com llegiem avui mateix en Sergi Sol insistint en no pair un resultat, un flac favor al projecte independentista i si un fanatisme de partit que seria la vida autonomista de sempre i que ens allunya de la resolució del conflicte de país.
El temps s’esgota i crec que es hora de posa les cartes damunt la taula, i fins hi tot considerar una evidència com es que les nostres institucions estan controlades i censurades, sense cap poder real i per tant, no es pot centrar tot en les mateixes. Aquí el Consell per la República fora de l’abast espanyol ha de prendre un paper rellevant amb representació de tots. Per tant les cadires haurien de passar a segon terme i això s’ha de demostrar i exercir. Pensar que per exemple Junts renuncii a entrar el Govern i donar suport podria ser un impuls en aquest sentit.
Aquests acords tàctics nomes fan que reforçar el parany autonòmic.