ACORDS DE PAPER MULLAT
Avui fa 2 anys de l’acord d’inici de legislatura entre ERC i CUP que preveia que 2 anys despres de la Taula de Diàleg, s’ehtrava en una nova fase de confrontació democràtica amb l’Estat espanyol. Un acord que sembla Junts també va acceptar quan va entrar al Govern de Catalunya.
De fet, com diria aquell era una jugada mestra, d’aquelles tristes però que van servir per l’investidura de Pere Aragonés amb promeses llunyanes on ja se sap que podien passar mil coses que ho deixessin a l’oblit o simplement les condicions haguessin canviat per bé o per mal. De fet els cupaires van voler tancar aquest acord per donar estabilitat a un Govern independentista que reflectis el 52% de vot i alhora amb un gir a l’esquerra ben clar, on fins hi tot preveia una entrada en el Govern si arribava el cas.
No hi ha dubte, que teoricament pels partits independentistes i en el context on ens trobavem l’acord nacional havia de ser més important que l’ideològic, encara que tots sabem que no es així, i per tant aquesta mena de clausula blindava el procés cap a la independència donant l’oportunitat a la força més votada de poder desenvolupar el seu full de ruta amb una data de caducitat amb un pla B per seguir la confrontació. Esquerra quan no va assolir l’acord amb els pressupostos ja ho va donar per trencat.
El pla A preveia una acumulació de forces i confrontació democràtica amb un diàleg amb l’Estat per l’ammnistia i l’autodeterminació, i es deixava clar que no es dilataria més de 2 anys, avaluant els resultats periodicament.
La realitat ha estat el trencament d’aquest acord i l’abraçada a “la agenda del reencuentro” amb el Govern socialista espanyol, deixant clar que no farien res fora de la Constitució espanyola, i assumint un cop i un altre que no es parlaria d’autodeterminació, ni d’amnistia. En definitiva una cursa en sentit contrari al que es preveia i un retorn a l’autonomisme de sempre, però encara amb menys poder global que abans i una tutela de l’Estat humiliant a nivell judicial i legislatiu.
Avui era el dia, però com moltes altres coses ha quedat en el calaix dels oblits ràpidament, la mateixa rapidesa amb la que aspiren a enterrar l’1 d’octubre i una època que volen passada i amb la societat adormida per poder fer el repartiment de les engrunes autonòmiques sense preocupacions.
Acords de paper mullat.