ACORD PER CONVENIENCIA
Ens llevem avui amb un principi d’acord entre els dos grans partits independentistes que demanen disculpes per la demora i que suposem ens anunciaran amb detall en breu, deixant així la possiblitat d’eleccions en simple fum.
Segurament, ens hauriem d’alegrar d’aquesta notícia, però la realitat es que segurament formar o no Govern i de la manera que hi han arribat ens produeix vergonya aliena i passa a un segon pla, en comparació amb el full de ruta per culminar la independència com es la seva obligació.
De fet si comparem les propostes sembla que tot serà comèdia, ja que per part d’Esquerra es vol seguir negociant amb els botxins pels segles dels segles i deixant el procés per d’aquí a vint anys com manifestava el seu líder des de la presó, per l’altra banda ens diuen que la confrontació ha de ser la ruta a seguir, però tampoc es concreta com i quin paper hauria de jugar cadascú. Programes antagònics que un acord de conveniències no faran desapareixer.
Ens demanen disculpes, i crec que han creuat totes les línies vermelles de la irresponsabilitat i la vergonya aliena. Una negociació de fireta, on un partit on hem escoltat amb la propaganda dels seus hooligans oficials havia guanyat i l’altre partit no ho acceptava, i una llei treta de la manega amb una serie de suports a votacions presidenciables en el futur que per força havien de forçar l’altre partit a fer el mateix. Alhora comèdies com plantar-se i flirtejar amb els Comuns, cosa ja de jutjat de Guàrdia. Per l’altre costat també, estratègies que encara no s’han definit per molt bones intencions que hi hagi i canvis de posició en la mateixa negociació i campanya fruit d’aquesta indefinició.
Tanmateix, hem escoltat fins l’avorriment l’importància de superar aquest 50% màgic de vot independentista, i ara no tant sols no significa res, sinó que segons hem escoltat no faculta per fer servir la unilateralitat i no es un percentatge suficient sembla per fer res. Cap canvi, la pregunta seria dons perquè el reclamaven tant. Alhora acusacions de fireta on tots dos poden trobar exemples recents de la seva culpabilitat i per postres un cop més desvirtuant aquest valor percentual que la ciutadania els havia atorgat, tornant a deixar el seu vot en res, i amb amenaces catastrofistes com la necessitat d’un Govern, quan hem vist com la quantitat de mesos d’interinatge no han suposat cap daltabaix, més que res per com s’han portat els socis en el Govern i pel poder real de canviar les coses que sabem es gairebé nul.
En definitiva mentides i més mentides que la ciutadania ha hagut de pair i un acord de conveniencia que segons els termes que ens expliquin tampoc significarà res.