A MISSA I REPICANT
Els pressupostos catalans segueixen a l’aire i els partit teoricament independentistes fan grans proclames per donar-hi el seu suport, no hi ha dubte que no s’adonen de la vergonya que fan passar a la societat catalana amb les seves reclamacions i la seva historia recent.
Junts demana acabar amb l’infern fiscal, la descatalanització i la submissió i diuen que es hora de tornar a defensar la nació, el concert econòmic i les nostres institucions premiant la cultura de l’esforç. Per la seva banda Esquerra exigeix més sobirania per Catalunya amb reclamacions com la recaptació de l’IRPF.
Unes reclamacions que fan riure per no plorar, aquestes reclamacions serien un fet si haguessin aplicat el resultat del referèndum el 2017, en comptes de lliurar la nació als del 155 i deixar la gent a la seva sort. Ara reclamen tot això que ja implicava la independència de facto precisament als del 155 que per més curiositat i gràcies als republicans en aquest cas han situat al capdavant de les nostres institucions i evidentment compleixen amb el seu programa que no inclou més sobirania per Catalunya ni la defensa de la seva identitat.
Cal tenir poca vergonya per ara supeditar un suport hipotètic als pressupostos a uns objectius que van rebutjar ara fa 9 anys i que ara com autonomia espanyola pretenen aconseguir, tot una presa de pel de dimensions grans i que fa veure el nivell dels nostres partits que un cop més ignoren els seus fets passats i com si no hagués passat res pretenen seguir vivint per sempre amb les seves quotes de poder autonòmic dins Espanya com si tal cosa.
La sobirania fiscal, la protecció del català o la preservació de la nostra identitat no hi cap amb aquesta Espanya, crec que més de 300 anys ens ho han demostrat i no hi ha cap intenció de que això canvii. El nostre paper és i serà sempre el que hem viscut i veiem cada dia amb atacs constants a la nostra llengua, identitat i l’empobriment constant a causa de l’espoli fiscal i el deficit d’inversions entre d’altres motius.
Ara no ens vulguin fer creure que per uns pressupostos catalans això canviarà, els únics que han canviat son els partits catalans que evidentment son els primers submisos i no poden demanar que el Govern no ho sigui com si això fos una gran presa de pel.
A missa i repicant.