A L?ESTAT SE LI VEU EL LLAUTO
Mitjançant quatre decrets l’estat donarà fins 135000 euros als familiars de víctimes entre el 1968 i el 1977 la mal anomenada transició, i tant sols una declaració de reparació històrica als morts a la guerra civil i a la dictadura.
Efectivament, desprès de la negació de l’anul·lació del judici al President Companys, la distinció es molt clara entre els que van morir per la defensa de la democràcia del 68 al 77, i els ignorats que van ser les víctimes de la guerra civil i de la sagnant dictadura franquista.
Es totalment inacceptable a hores d’ara que el govern espanyol no accepti que la legalitat i legitimitat es trobava en el bàndol republicà escollit democràticament per la població, i l’enemic era la insurrecció de l’exèrcit feixista encapçalada per Francisco Franco, i que per tant les víctimes que defensaven la república es mereixen el mateix tracte que els del 68 al 77. D’altra banda els milers de morts i perseguits durant els 40 anys de dictadura feixista per motius de pensament, entre ells el president català afusellat es mereixen el reconeixement que els correspon, i el mateix tracte que els abans esmentats.
Amb aquests nous decrets relacionats amb la Llei de la Memòria Històrica es continua protegint els assassins de la dictadura, i condemnen als defensors del sistema establert democràticament, un fet sense precedents a tota Europa i que hauria de fer reflexionar als països de la Unió de la verdadera qualitat democràtica de l’estat espanyol que deixa molt que desitjar, i continua fent pudor de naftalina.
Cada pas per remoure el passat ens fa adonar de la vergonya de la transició, i dels pactes ocults que hi van succeir i que evidentment no tenen res de modèlic, ja que la cultura del pensament únic i la consagració de la unitat de l’imperi continuen sent dos pilars fonamentals del regim espanyol a tots els nivells, i sense cap voluntat de canviar.
Fins hi tot, països sud-americans amb moltes dictadures a les seves esquenes han estat capaços de portar davant la justícia a col·laboradors amb aquests règims del terror per genocidi, i per pagar sigui amb presó o amb vergonya internacional els seus crims espantosos. Però l’estat no ho ha fet mai, i a sobre quan mira enrere ho fa per fer lleis que sembla que volen capgirar la història, i es burlen de les verdaderes víctimes.
Una prova mes de que amb aquest estat no hi ha res a fer, i de que com diu la dita, com mes lluny millor. Segurament deu ser una qüestió genètica i no hi poden fer mes, però segueixen ancorats en els tics del passat, i si volem ser una societat moderna i emprenedora hem de desprendre’s d’aquest llast, i fixar la vista en altres territoris que tenen una mentalitat d’aquest segle.