ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

A LA PRIMERA NO PODRÀ SER

Avui viurem un episodi més de la diferència entre la societat civil i els nostres partits, pagarem el preu de diversos anys on la democràcia ha estat substituida per la partitocràcia i on els mandats de la gent son anècdota i en canvi les quotes de poder i les guerres internes de partit passen al primer pla.

Es trist que després de posar el llistó del 50% com la vuitena meravella del món i gairebé un contracte d’independència garantit on tothom assumiria resignadament que no hi havia alternativa, un cop aconseguit assistim a aquesta comèdia on els nostres tres partits dits independentistes, entenc havien de celebrar l’esdeveniment, reunir-se conjuntament i elaborar un full de ruta per complir el mandat popular que teòricament els tres tenen en l’horitzó.

Això seria el que la ciutadania veuria amb normalitat, però com hem comprovat tot al contrari. Els dos partits principals separats per un diputat, el guanyador ha fet un preacord amb el tercer que es a molta distància i després quan ho ha aconseguit ha intentat la maniobra de presionar al segon per acceptar l’acord i no quedar com el que no dona suport a la investidura, cal dir una maniobra estranya i lletja perquè no dir-ho. Aquest tercer accepta en una votació interna aquest acord de mínims com diu, però que en una segona pregunta registra un 80% de votants que el veuen insuficient, també estrany i posteriorment demana responsabilitat al segon, quan en el seu currículum ja sabem la llarga llista que podríem fer el darrers 10 anys. Per últim el segon que sembla ha venut les seves intencions més clarament per complir el mandat interromput tampoc mai ens ha explicat com pensava fer-ho i per moments sembla més interessat a defensar el President a l’exili i la seva figura que la proposta en sí, també estrany.

De fet, la quadratura del cercle arriba, quan saben perfectament que han de pactar si volen un Govern, ja que la raresa d’un acord amb el Comuns, nacionalment en sentit contrari ja ha passat a la història, o això o eleccions novament per astorament d’una societat ja cansada d’aquesta comèdia que sembla allargarem els propers 2 mesos a l’estil del que ja hem viscut altres vegades i que amb l’acceptació del 155 i la repressió sembla s’ha aguditzat.

Per tant avui, a la primera el que per lògica haurà de ser el President, Pere Aragonés per ser la força més votada, no podrà ser,i apart dels retrets de curta volada, la pregunta es si ho arribarà a ser o com sempre el partidisme autodestructiu en sortirà vençedor altre cop.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.