ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

A LA LLIBERTAT LI DIUEN XANTATGE

General

Uns quants presidents autonòmics espanyols com el de Múrcia, Extremadura, Andalusia o Galícia sense anar més lluny comencen a destapar les seves essències més profundes, i davant la descripción dels fets del dia 11 pe part del President Mas, i les argumentacions d’anhels de llibertat pacifica i raonada, comencen a veureu com un xantatge català pel pacte fiscal, i fins hi tot que aquest discurs de l’Estat propi es una fatiga innecessària. Altres falsegen la historia, cosa que ja estant molt acostumats a fer, i ens donen 500 anys de pertinença a l’Estat Espanyol. Mentrestant a Catalunya, el president blaugrana afirma amb naturalitat que el Barça seguiria a la Ligua Espanyola, i La Caixa segueix sense donar cap crédit per les nostres finances, mentrestant en dona a entitats de molta més dubtosa solvència.  Es el país que tenim.

Efectivament,aquests teòricament presidents autonòmics i respectuosos amb la democràcia carreguen sense arguments contra una petició majoritària del poble català, acusant de xantatge pel pacte fiscal, de fatiga de discurs, i d’intentar un nou café per tothom si l’estat de les autonomies es reforma. Algun ministre ha tirat de manual, i ens diu que el debat secessionista forma part de segles passats, una cosa suposo fruit dels nervis, i de veure que Europa serà molt més receptiva del que voldrien. Altres ens donen 500 anys de ser espanyols, amb una historia inventada, i des del mateix govern espanyol ens diuen que ara no es el moment de reformar cap finançament, ja que alteraria tota la solidaritat entre els territoris, i ho consideren una fugida endavant. Altres en canvi insisteixen amb la idea absurda d’un votació a nivell espanyol, tota una paranoia. Per altra banda el president blaugrana ha posat l’exemple del Monaco a França per fer veure la posició del club i La Caixa i Banc de Sabadell aportaran a vora 3000 milions d’euros al fons de liquiditat que s’acollirà Catalunya, i sorprenentment no ho negocien directament amb la Generalitat, quan es molt més solvent que moltes entitats a les quals han deixat préstecs de dubtós retorn. Seria molt important que estiguessin al costat del país en aquests moments transcendentals.

Realment quan no hi ha cultura democràtica, hi ha una xenofòbia clara contra Catalunya, una situació anormal, abusiva, però que de cap manera volen canviar, poca cosa hi ha a fer. Aquests presidents autonòmic qualifiquen l’opinió majoritària d’un territori com un xantatge perquè no entra dins els seus interessos, i es preveuen amb grans dificultats si s’acaba aquest espoli descomunal que patim, qui pagarà les seves festes, es una pregunta que s’haurien de fer ,i no fer declaracions que semblen extretes d’altres regims no massa llunyans. Els fatiga la veritat que voldrien soterrada fins al final del planeta, i sense cap voluntat de respecte i de veracitat ens diuen que son coses del segle passat sense mencionar tots els estats nous que s’han anat creant per exemple aquests últims 30 anys, suposo que també els deuen considerar del segle passat, tota una paranoia. Es curiós que fàcil es falsejar la historia quan la vols com tu la voldries, que no ho saben que va passar el 1714, que no saben sumar o es que els desitjos i la falta d’arguments sòlids els fa fallar amb l’aritmètica, suposo que una mica de tot.  Ens diuen que ara no es el moment, caldria preguntar quan es el moment, ja que en qualsevol situació mai ho es, i defensen una solidaritat que no es tal, es un robatori que es molt diferent. Per la nostra part ,en Rosell diu una cosa molt coherent amb l’exemple del Mònaco, les televisions espanyoles no crec que s’imaginin una Ligua sense Barça i R. Madrid ja que la baixada d’ingressos seria descomunal, realment no hi ha tema per molt d’odi que puguin tenir. El tema de les entitats bancàries catalanes es un exemple clar de la situació que algunes elits catalanes ens volen dur ara i sempre, i la poca estima cap al seu país. Ja seria hora de que es definissin clarament i estiguessin al costat de les seves institucions, i no permetre que es demani un crèdit dels nostres propis diners amb unes condicions dures amb una bona part aportades per ells. Cal una reflexió profunda en aquest aspecte fonamental pel nostre futur estat.

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.