ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui fa setanta anys que Lluís Companys va ser detingut a la Bretanya per la policia militar alemanya, i que va ser el principi del final de la seva vida, afusellat per la dictadura espanyola a Barcelona, i tenint el dubtós honor de ser l’únic president escollit democràticament afusellat a l’Europa occidental.  No cal dir que el paper del govern espanyol es una vegada més digne de la democràcia de baixa qualitat que representa, i ni ha anul·lat el judici, ni ha organitzat cap acte demanant perdó a Catalunya, com si han fet altres estats a anys llum democràticament parlant com França i Alemanya..

El municipi francès de La Baule-Escoublac on ell va viure, i va ser arrestat, s’hi descobrirà una placa commemorativa on va residir en el seu exili, i on va ser descobert el 1940. El vicepresident Carod sense fer soroll serà el representant de la Generalitat per la ocasió. Companys tot i els perills de l’ocupació nazi, va decidir viure a França per recuperar el contacte amb el seu fill, això va provocar la detenció, el trasllat a Madrid, la seva tortura, i finalment un consell de guerra de fireta que el va condemnar a mort. La comissió de la dignitat  vol traslladar també aquest homenatge a Madrid, on es volia fer un acte davant l’edifici on va ser interrogat, però la carta a Esperanza Aguirre no va obtenir cap resposta definitiva, i al final s’ha optat per una ofrena floral. Els actes seguiran a Barcelona entre el 15 d’octubre i el 17 d’octubre amb diversos homenatges que culminaran al castell de Montjuic.  En Josep Cruanyes president de la Comissió, diu que ara més que mai la dignitat del President i les nostres institucions pren força, desprès de negar-nos la nostra existència com a nació.

Realment l’exemple d’en Companys ens hauria de fer reflexionar a tots plegats sobre el moment que vivim, tot un símbol amb un homenatge per la porta del darrere, i un estat que el va assassinar desprès de 30 anys de falsa democràcia, continua sense voler anul·lar el seu judici amb excuses de mal pagador, i no fa un reconeixement a la seva figura, i fins hi tot des de certs partits tenim que sentir menyspreu i insults per la figura de l’expresident sense cap pudor titllant-lo de terrorista. Honorar la seva figura es una obligació, però crec que el millor homenatge que li podríem fer es actuar amb dignitat i valentia, i fer realitat el seu somni que era el d’una Catalunya amb llibertat, i no la tossuderia de defensar un sistema que sabem va en contra nostre, i el que es pitjor no pensa, i ens ho ha deixat ben clar, que no pensa canviar.

Crec que ha arribat l’hora de fer un punt i final a la nostra relació imposada amb l’estat espanyol, i prendre les nostres decisions com qualsevol estat normal del món, suposo que l’emancipació al principi es dura, però al cap del temps gratificant, les futures generacions crec que esperen que fem aquest pas, i que posem el nostre granet de sorra per esborrar tanta vergonya aliena, i ens convertim amb un estat pròsper dins la Unió Europea, amb total respecte per totes les identitats i cultures, però sobretot amb una garantia de futur per la nostra, i l’estat del benestar dels nostres ciutadans vinguin don vinguin, i parlin la llengua que parlin.

El president Companys es un dels exemples del monstre que ens domina, el van assassinar impunement, i ni tant sols demanaran perdó, es més, els que el van matar posteriorment es van encarregar amb el dictador ja mort al llit d’amanir aquesta democràcia de fireta que mai ens respectarà, ni ens tractarà amb justícia.  Si encara queden dos dits de seny, aquestes properes eleccions podem triar entre perpetuar quatre anys més el nostre suplici gratuïtament, o enfilar el nostre camí, nomes depèn de nosaltres, i la nostra capacitat per treure el millor de nosaltres mateixos en benefici del conjunt.