7 ANYS MÉS TARD
Aquesta imatge simbolitza el moviment d’un poble en busca de culminar la seva llibertat. Desprès de 10 anys de mobilitzacions, arribava el moment de culminar aquella aventura i fer el pas definitiu que mai va arribar a ser.
La historia ja la sabem. Vam guanyar sota les porres amb una participació extraordinària, un poble unit dificilment pot ser vençut i aquell dia vam guanyar. Posteriorment amb les lleis aprovades pels nostres representants al Parlament per convertir aquella victòria a les urnes amb una realitat sense marxa enrere, vam comprovar astorats que la cortina de fum va deixar veure que no tenien cap intenció de culminar el que el poble els deixava en safata per vergonya nostra.
Espanya ho va intentar tot, per darrera i per davant amb joc brut i amb violència, tal com reacciona un Estat autoritari amb una democràcia de fireta, però el cop definitiu no va ser aquest. Els nostres, els que confiavem ens van descobrir que no pensaven anar endavant, i així 7 anys desprès veim les conseqüències de tot alló i el moment on ens trobem. Les excuses del sistema han estat sempre les mateixes, la por a morts per part de l’Estat, cosa impensable i en qualsevol cas un risc assumit des del principi si es vol marxar d’un Estat com Espanya, la no legitimitat del resultat va ser un altra, sense destacar mai la gran participació on encara esperem la participació real més elevada ja que els vots robats però comptabilitzats en el sistema no es van donar i on el resultat crec prou clar per no haver-hi dubtes. També el nul suport europeu, quan tothom sap que si l’actor principal no fa el pas, ningú el farà per ell com va ser el tema.
Un frau al poble que crec no oblidarem i on fent política ficció avui podríem estar celebrant el seté aniversari del moment fundacional de l’Estat i on a pesar de les dificultats dels primers anys, segurament estariem emergint com altres Estats amb menys recursos també han fet, i ara en canvi trobem un indepedentisme trencat i barallat amb batalletes autonòmiques i un poble desencisat per l’engany.
Ni oblit, ni perdó.