ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

6D: POSTUREIG SENSE RESULTATS

Avui, dia festiu, el dia de la Constitució espanyola i que Enric Millo ens vigilarà a tots que efectivament fem festa. Jo li estalvio la feina i no em fa cap vergonya de dir que faig festa, encara que sembla que segons en quins sectors independentistes sigui un acte criminal o anti natura.

En primer lloc la Constitució espanyola no es la culpable de que Catalunya no pugui fer un referèndum, cal no confondre a la societat en aquest tema. No es cap impediment. Segons el famós art. 150.2 l’Estat pot tranferir a les Comunitats mitjançant llei orgànica competències de caràcter estatal, com es la capacitat de fer un referèndum. De fet quan els nostres tres representants van esgotar aquesta via a la Cambra de Madrid, si la votació hagués estat positiva, ara hi hauria una consulta acordada a l’estil britànic i problema resol. El problema es polític, concretament de voluntat política per fer-ho possible i actuar democràticament.

En aquest punt es on trobem un text amb clares influències de l’àntic règim dictatorial, clares mancances democràtiques com l’article de les forces armades i la integritat territorial per exemple. Alhora una voluntat de fer quasi impossible una reforma de la mateixa. El que ens pot portar a dir que es un text monòlitic que satisfà el règim anterior i les estructures corruptes espanyoles en tota la seva dimensió. Encara que com deia no hauria de ser un obstacle pel dret a decidir de Catalunya.

Dit això, avui veurem quantitat de fotos, noticies a les xarxes amb representants electes que han anat a treballar. Crec que si busquen un tracte d’herois o màrtirs per la causa per aquest fet, amb mi no el trobaran. Com diu avui en Vicent Partal la descoordinació de l’octubre ha seguit i la sensació de que cadascú va a la seva, prioritzant el partidisme per demostrar aquell “jo més que tu” no ens aporta res positiu. Nomes una acció coordinada i unitària amb un amplia majoria en el mateix sentit podria ser un bon cop d’efecte. Fora d’això no ens aporta res, i la venda del producte encara menys.

Donar munició gratuita a aquells que evidentment no ens desitgen, i donar la sensació d’improvisació a l’exterior i de competició cap al no res en clau interna.

En definitiva, una festa on per descomptat i com ja estat dit no es pot obligar als funcionaris a fer per obligació desobediència del seu calendari laboral i on els càrrecs electes viuen en alguns casos una jornada de promoció personal sense massa sentit en el global del procés cap a la nova República

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.