650 ANYS DE GENERALITAT PER ARRIBAR ON SOM ARA
El Vicepresident de la Generalitat Josep Lluís Carod Rovira va participar a Toluges (Rosselló), en els actes per celebrar els 650 anys del naixement de la Generalitat de Catalunya i els 350 del Tractat dels Pirineus, que va partir Catalunya en dos. Aquesta població va ser on l’any 1027 es va fer l’assemblea de Pau i Treva, segurament el precursor del Parlamentarisme a Europa.
Es va recordar el treball en favor de la identitat i llengua catalana, i s’exhorta a continuar la feina per esborrar la frontera administrativa, que com va recordar Carod les dos parts eren administrades per la Generalitat, i ho contrasta amb el Tractat dels Pirineus que es la partició del territori per part dels que tots ja sabem, i que curiosament mai ha format part de les seves reivindicacions, com si ho ha estat Gibraltar.
Crec que aquesta institució amb tanta història i moments de gran poder en el passat, semblava que amb la recuperació desprès de la dictadura militar de Franco durant quaranta anys, recuperaria tot o part del seu esplendor, però la realitat es que desprès de 30 anys de dubtosa democràcia espanyola, esta vivint un dels moments mes baixos en la seva trajectòria, convertida gairebé en una mena de diputació espanyola a Catalunya.
El seu poder polític es mínim, les seves competències poden ser vulnerades en qualsevol moment per l’Estat, com ja ha passat diversos cops en aquests últims anys, i la seva llei màxima que es l’Estatut no es d’obligat compliment per ningú, i deixa en mans de tercers la seva versió definitiva. En definitiva no hi ha poder per decidir res, ni finançament, ni infraestructures, ni politiques socials o educatives, sanitat i totes les àrees tenen que rebre la benedicció de Madrid tard o d’hora.
Les actituds dels partits politics catalans, evidentment no ajuden, ja què el seu conformisme i resignació contrasta amb la desafecció creixent de la població què ja no creu amb ells, com per exemple en el culebrot del finançament, on ahir tant PSOE-C com ERC ja donaven per fet que la data de 15 juliol tampoc era la bona, i concretament en Puigcercos marcava el 9 d’agost com a nou límit per finiquitar la qüestió, un any d’endarreriment respecte la data original, o sigui una presa de pel monumental, i on la preocupació sembla ser en justificar la xifra o el model final què ja saben que serà molt insuficient.
Pel que fa a l’Estatut, aquest mateix polític s’atreveix a dir que si Zapatero va validar l’Estatut com un acord polític, una retallada en el TC, hauria de fer dimitir al president espanyol.
Després de reclamar el Concert Econòmic si fallen les negociacions, ara reclama la dimissió del President estatal desprès de la futura retallada estatutària, m’agradaria saber a quin món viu aquest senyor, sap que les dos propostes son impossibles i fora de lloc, a més de demagògia pura que en aquest cas no crec que engresquin ni als seus seguidors. Ja n’hi ha prou de jugar amb la gent amb falses promeses què saben perfectament que son inviables.
Aquest senyor i la resta, ja saben que l’Estat Espanyol farà el que cregui més convenient, i no te cap obligació de pactar res amb Catalunya i molt menys complir-lo, ni més ni menys del que faria qualsevol Estat del món. Si es vol estar amb condicions de tractar de tu a tu nomes hi ha una manera, que es ser un Estat, mentrestant l’únic que fan aquests politics i les seves amenaces de fireta, es fer el ridícul i provocar un somriure a 600 quilòmetres de distancia.