40 ANYS CAP A LA VERGONYA
El Parlament català ha fet 40 anys des de la seva restitució, alguns diuen des de la Transició cap a la democràcia, no hi ha dubte que es una broma macabra i de fet els actes que es poden celebrar i els seus actors també son una broma macabra.
De fet, escoltant avui el President del Parlament actual Roger Torrent sobre aquest homenatge, la broma gairebé passa a insult per una societat que veu astorada com la seva institució de representació ha quedat en res i passa pels seus moments més baixos amb un nivell de poder molt proper al no res.
Des del cop d’Estat del 155 per part de l’Estat espanyol veiem com una part del seu Govern anterior, inclosa la Presidenta del Parlament han estat segrestats amb venjança i ja porten 3 anys sense ni tant sols poder gaudir dels drets dels altres presos en matèria de permisos i saben que tenen molts anys de condemna per davant, cosa que també fa veure la inutilitat de rendir-se a l’Estat pels seu tancament sense cap rèdit per la causa que defensaven. També em comprovat com les eleccions actuals les va convocar l’Estat directament cosa que els nostres partits van admetre, com el mateix Estat va vetar i finalment triar el President, ho acceptar el que li va semblar bé, va treure i posar diputats sense respecte a la voluntat popular.
Per altra banda veiem com les lleis son examinades amb lupa i la majoria suspeses igual que les resolucions simbòliques, com un funcionari pot decidir que publica o no independentment del que els nostres representants votin a la cambra o finalment veurem com inhabiliten el President actual per penjar una pancarta que finalment va anar canviant i retirant sense cap vergonya.
Aquest es el nivell del nostre Parlament, amb l’acceptació dels nostres partits, i algun amb la fantasia d’una taula de diàleg sense sentit, i un altra que per exemple governa amb un partit del Règim del 78 a la Diputació de Barcelona i defensor actiu del 155, contrari a la democràcia més elemental en forma de dret a decidir, i sense anar més lluny amb dos expresidents com Zapatero i Gonzalez donant suport a l’assassí franquista Martin Villa davant de la seva declaració a la Justícia argentina pels seus crims.
Aquest es el nivell, oblit i enterrament del mandat de l’1 d’octubre i col·laboració activa amb un règim del terror que no troba cap tipus d’oposició des d’una institució que ha tocat fons 40 anys despres.