ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui Espanya celebrarà aquest aniversari constitucional, amb un tractat fet des d’una cortina de fum anomenada transició, i amb greus mancances democràtiques i de respecte a les identitats nacionals, que pretenien agrupar sota un mateix paraigües. Un tractat que va quedar trencat amb la sentència de l’Estatut per si feia falta més proves ,i que dona via lliure per iniciar altres vies que la societat catalana pugui validar sense coaccions i xantatges, d’un Estat que ja no sap com aturar un proces viu, i en benefici de tots els catalans vinguin don vinguin, i parlin la llengua que parlin. Un tractat tutelat pels mateixos que dirigien la dictadura, i amb l’aparell militar vigilant, i que es la norma a la qual s’aferren per justificar la seva croada anticatalana.

Realment, la insubmissió que es preveu el dia que es convoqui el referèndum no validat per l’Estat espanyol, i encara més el dia que exercim el nostre dret democràtic a decidir el nostre futur com a societat, segurament ja tindrà precedents amb els constants atacs que venen del govern de Madrid, com la nova llei d’Educació, que emet un certificat de defunció de la nostra llengua en el nostre propi país, tractada com si fos una llengua desconeguda i minoritària. El relat del corresponsal de TV3 a Madrid i l’aire anticatalà que va viure amb la plantada de la Consellera Rigau, el qualifica com mai vist, i el que es més greu com un pensament de fons. Per altra banda, la confirmació policial que l’esborrany de El Mundo no va sortir de cap funcionari del cos, hauria de provocar una condemna i un perdó del mateix mitjà que no s’ha produït, i on el mal escampat amb la col·laboració d’alguns mitjans catalans que van alimentar un debat sobre un fet no contrastat, i que ja ha complert la seva funció de manipular resultats electorals. De fet no es res estrany en un Estat que segons el rànquing de Transparència internacional te el mateix nivell de corrupció que Botswana en el lloc 30 mundial, i molt lluny dels estats més transparents.

Davant aquest panorama que el president de Foment Gay de Montellà ens digui que mai estarem tant aprop del pacte fiscal sona acudit de mal gust, i encara més quan ens convida a deixar les idees sobiranistes per quan retorni el benestar. Realment caldria recordar-li que el pacte fiscal es passat, mort i enterrat, es un capítol tancat, i mai tornarà, precisament no es pot esperar el benestar, seria una greu irresponsabilitat no intentar posar totes les solucions al nostre abast, per acabar amb el patiment de gran part de la nostra població precisament per la crisi a nivell global, i pel maltractament rebut per l’Estat, sembla que no ha entès que això no es un capritx, i que no te marxa enrere, no ens ho podem permetre. Un estat amb un sistema corrupte, i que poc a poc ha anat embrutant el nostre territori per unes maneres de fer i actuar que mai ens havien estat pròpies, i que els fa falta un nou estat de dret per intentar impedir aquests comportaments, de fet el nivell de Botswana dona idea del que estem parlant, i on un gran frau com el d’aquest pamflet cavernari anomenat El Mundo no es obligat a demanar perdó, ni rep cap tipus de sanció per aquest objectiu premeditat i malaltís d’embrutar unes eleccions, i empastifant amb una difamació un procés net i clar com unes eleccions democràtiques, es aquesta manera de fer que empastifa el que troba, i que per sobre de tot no abandona aquesta idea de l’Espanya unitària i amb la imposició com a recepta, sense cap respecte a la diferència, això prové d’aquesta Constitució venerada, feta per aigualir les diferents nacionalitats sota l’Estat, i que tard o d’hora ha anat massa lluny, i fins hi tot amb el caràcter tranquil i poruc dels catalans ha arribat als límits.

En definitiva, avui no hi ha res a celebrar, ja que aquest tractat es simplement un pas més per acabar la feina d’assimilació que ja dura prop de 300 anys.