30 DE SETEMBRE: DATA LIMIT
Coincidint amb el debat de política general al Parlament, CIU ha donat una data límit al Tripartit per la proposta catalana de finançament, amb el suport d’ERC.
Aquesta data pot posar fi a aquesta comèdia del front comú on es troben instal·lats els partits catalans, i que cada dia fa sortir les seves misèries davant de la ciutadania.
Efectivament, el partit amb la posició mes difícil es el PSC, què utilitza la tàctica Solbes de deixar corre el temps esperant la famosa sentencia, i mai mes ben dit contra l’Estatut, i així amb la retallada previsible en el tema financer, clarificar la seva posició amb una almoina per Catalunya, i un sistema que continuarà viciat com fins ara.
El desgavell de declaracions sobre la reunió fantasma Zapatero-Montilla amb confirmacions i desmentiments per una part i l’altra, arriba al límit del surrealisme.
La declaració d’en Solbes de posar el comptador a zero, però per negociar la mateixa proposta existent, arriba a uns límits de surrealisme que fa feredat, així com les excuses en forma de crisi per preparar el terreny per un augment molt moderat en l’apartat del finançament.
Mentrestant els partits catalans, que sembla s’han oblidat que el govern d’un estat que no oblidem, mante una part del seu territori en estat d’excepció condemnant moltes persones per delictes d’opinió, i demonitzant tot el que fa olor a independentisme, i que per altra banda ha incomplert una llei orgànica sense el mes mínim rubor, ni cap condemna a cap nivell, segueixen amb una espècie de paràlisi provocada pels motius abans esmentats, i sense avançar en la proposta conjunta que s’ha de defensar a Madrid.
Els arguments dels dependentistes s’acaben, i els canvis en un període curt de temps tothom sap que es produiran amb una crisi institucional que esperem desemboqui en el procés cap a l’estat propi, això ho saben tots els partits, i aquesta farsa difícilment durarà molt de temps mes.
Si ERC es comportes com a tal, ja fa temps que hauria donat un ultimàtum als seus companys de desgovern, i amenaçar en trencar el tripartit, però de moment es conforma en nedar i guardar la roba donant suport a CIU en la data límit per fer una proposta, però mai posant en qüestió l’annex del PSOE a Catalunya que no te la mes mínima intenció de defensar els nostres interessos davant de Madrid, ja que la seva preocupació principal està a 500 quilometres d’aquí, i esperem això obri els ulls a una bona part dels seus votants que també en pagaran les conseqüències per defensar un estat consagrat per l’exèrcit en la constitució, i per tant ja amb defecte de forma inicial.
Les enquestes son favorables, i les iniciatives com la manifestació a Brussel·les el proper any es multipliquen, s’ha d’aprofitar l’ocasió i d’una vegada per totes saltar la legalitat restrictiva i dictatorial existent, per defensar la democràcia i el dret a decidir lliurement.