ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

30 ANYS DE CONDEMNA CONSTITUCIONAL

Sense categoria

Avui es compleix 30 anys de la posada en marxa d’aquesta trampa de transició de la dictadura existent a la democràcia de pa sucat amb oli actual, per donar-li una cobertura legal què amb el pas del temps ha anat mostrant les seves mancances.

 

Realment la condemna màxima a acomplir a l’Estat Espanyol son 30 anys, per tant Catalunya ha purgat els seus suposats delicte, i ara tocaria la posada en llibertat amb la consciencia ben tranquil·la, i amb el perdó de la societat, però sembla que la cosa no es tant fàcil, i mitjançant subterfugis validats per la legalitat espanyola sembla que es vol convertir la condemna en cadena perpetua.

 

Davant aquesta injustícia, i ara que esta molt de moda, s’ha de plantejar un pla B, i aquest forçosament ha de consistir en la fugida del recinte penitenciari per començar una nova vida, amb una nova identitat renovada, i amb dret a cometre el gran pecat de escollir les nostres pròpies decisions.

 

Aquesta norma com sempre s’entesten a recordar va ser la millor possible pel soroll de sabres que encara existien, això es una excusa com qualsevol altra per fer un text on es diferencia entre regions i nacions, però que amb la lectura restrictiva que se’n fa no serveix de gaire. Consagra l’exèrcit com a garantia de la unitat de l’imperi, imposa una monarquia hereva del franquisme, construeix un estat anomenat de les autonomies, què a la llarga es una mera descentralització de competències, que mai s’acaben de transferir, i que tot hi que els estatuts de cada comunitat son lleis orgàniques, l’estat no te el deure de complir.

 

Es un model tancat, ja que la seva reforma es molt complicada, i dona via lliure al pensament únic central, sense tenir en compte la resta de les identitats de l’estat.  Se’ns diu que va ser un pacte provisional per les nacionalitats què van haver de cedir les seves justes reivindicacions pel be comú, però que 30 anys desprès no s’ha avançat gaire, nomes cal veure la presa de pel del finançament català o la posada en marxa del nou estatut pendent d’un fil per 12 magistrats, i on es parla cada cop mes sovint de tancar l’estat de les autonomies en pany i clau per tancar qualsevol reivindicació.

 

En definitiva un contracte, en el qual les nacions com Catalunya suportant tot tipus d’entrebancs i pals a les rodes per part de l’estat, ha contribuït amb el seu esforç fiscal ha ser el motor amb aquesta falsa solidaritat, altrament dita espoli, i què ha acabat pagant amb l’esgotament dels seus recursos,  i amb la cotilla permanent de retallada de llibertats de la famosa carta magna espanyola.

 

Tanmateix l’Estat ha respost amb el tracte colonial cap al territori, i on en nom del tractat ha apaivagat qualsevol reivindicació legitima que a la practica ha deixat els ciutadans catalans en una segona categoria en el que es refereix a serveis.

 

Sembla que comença a despertar la consciencia de l’engany, i les iniciatives es van multiplicant per demanar el poder de decidir lliurement el nostre futur, i poder gaudir de la nostra pròpia constitució què per la nostra llarga tradició democràtica no li costarà massa passar per sobre l’espanyola, què dubtosament sortiria indemne d’un cotó per comprovar la seva validesa democràtica.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.