ALBERT CORTES MONSERRAT

La darrera enquesta d’insatisfacció política ens ha portat que un 72 % de catalans estan descontents amb els partits politics  que ens representen, i amb la seva actuació, que últimament es basa en el finançament i el recurs de l’Estatut per la seva presumpta inconstitucionalitat.

Efectivament el debat sobre la reforma constitucional, i obrir el famós meló mes aviat fa por a l’Estat, ja que saben perfectament que moltes qüestions no estan resoltes, i què els ponents del llibre sagrat simplement van fer una actualització maquillada de la dictadura existent, i on molts assumptes van quedar sense resoldre.

En Zapatero ja s’ha afanyat a dir que no es un tema imprescindible ni prioritari, ja que necessita un gran consens, que en definitiva es el seu partit i el PP.

En realitat els arguments apunten a altres direccions, com ha apuntat un dels seus ponents, en Peces Barba, què ens diu que el text es la millor medicina per evitar rampells nacionalistes, i que en tot cas s’hi podria afegir algun article per blindar el sistema autonòmic.  

Aquesta es la gran por, ja que modificar el tema de la successió monàrquica i altres temes menors, aviat arribarien a un acord, però un cop obert la societat reclamaria molts mes temes, com l’encaix encara no resolt de Catalunya a Espanya, o la invasió competencial sempre que l’estat vol a les autonomies  entre molts altres temes.

En la qüestió reial, el tema podria derivar en la conveniència de mantenir una monarquia imposada pel dictador, i que mai ha estat validada individualment pel poble o retornar a la República, cosa lògica ja que era el sistema establert abans de la dictadura franquista.

Respecte a l’encaix de Catalunya, crec que assumir el dret a l’autodeterminació dels pobles, seria fonamental, en nacions com Catalunya obligades a ser  el graner de l’estat, i sense cap possibilitat de decidir res. Ja han sortit les primeres veus veient el clima que va bullint al principat on l’independentisme va guanyant terreny, com la d’en Roca i Junyent, un gran defensor de la unitat de l’Estat, i què ja ha advertit que en una reforma Catalunya hi sortiria perdent, de totes maneres se li ha oblidat explicar que hi sortim guanyant amb el text actual, del qual ell n’és una part responsable.

Suposo que aquestes teories de la por sobre una reforma aniran amb augment, però amb un estatut penjant d’un fil desprès de  validar-se en un referèndum, i un finançament que incompleix un termini rere un altre sense cap pudor, i amb el cafè per tothom a la vista, es una mica absurd, i demostra que en el fons veuen que se’ls esta escapant de les mans aquest gran engany, i el final esta proper.

Ara no ens podem deixar entabanar per la por, del votem a mi perquè no guanyi l’altra, o la no reforma del text perquè el resultat serà pitjor, aquesta tàctica s’ha de denunciar, i obviar ja que la resposta ha de ser no voler cap reforma constitucional, ja què volem la nostra pròpia constitució d’un estat lliure dintre de l’Europa Occidental.