PROPOSTA O ACORD
Ahir vam tornar a viure un d’aquells capítols del culebrot més interessant d’aquest país, deixant La Riera a banda. Els dies son curts quan la feina es a mig fer, i just en el límit imposat per les dues formacions independentistes i desprès de setmanes de negociacions intenses es presentava el document suposava que consensuat i validat per tirar endavant el procés cap a la independència.
Un pla detallat i quantificat amb tres grans blocs, com son un pla de xoc social per rescatar i ajudar aquells sectors de la població més vulnerables i que han quedat arraconats per la crisi, la seguretat jurídica per fer aquests passos de transició i nou estat sense cap perill o desprotecció per la societat catalana i un procés constituent amb els treballs d’una nova Constitució que ha de fundar la nova República i que haurem de validar amb el nostre vot. Una presidencia coral amb un president amb la persona d’Artur Mas i tres grans sectors amb Oriol Junqueras, Neus Munté i Raúl Romeva.
Fins aquí, crec que una bona feina per posar la maqunaria en marxa i tornar a il·lusionar a la bona gent d’aquest país que no entén de tàctiques partidistes i que solsament te una visió global de país i un objectiu clar.
A la tarda i desprès de la presentació de Junts pel Sí del projecte, arriba el torn de la CUP on sorprén dien que ells son simples intermediaris de les seves bases, no han negociat res, simplement han demanat informació i han recollit la proposta, que això si també porta algunes propostes seves i un gir social important, una proposta que tampoc defensaran en la seva Assemblea de diumenge i que es limitaran a explicar per escoltar la decisió de les prop de 3000 persones apuntades. Per arrodonir la festa la facció Endavant ja treu un comunicat rebutjant la proposta i desitjant unes eleccions al març amb el gran argument dels resultats de CDC a les eleccions espanyoles i de cedir el seu espai a Podemos.
En primer lloc, ja res ens pot sorprendre a aquestes alçades, i segurament no coneixem prou el funcionament intern d’algunes formacions, però fins ara una negociació creiem que eren dues parts que posavan damunt la taula les seves propostes i en feien un document comú on si hi ha un grup majoritàri reflectia més les seves tesis i incorporava aportacions del minoritàri per arribar a un acord. Es veu que no es així, 3 mesos de negociació amb una part com espectadors de luxe i intermediaris de 3000 persones en aquest cas que amb el seu vot legítim valdran més que el mandat democràtic de 2 milions de persones, per dir-ho suaument curiós.
En segon lloc el pla de xoc quantificat necessitarà d’uns nous pressupostos per fer-ho viable, cosa que tampoc es van comprometre a votar-lo favorablement, cosa que fa preguntar com el volen aplicar,i encara més, quina implicació volen tenir en el procés cap a la nova República, aportar el seu valor o simples espectadors.
En tercer lloc Endavant saltant aquesta neutralitat dels seus representants directament es proposa pel no i eleccions, en base a uns resultats d’unes eleccions espanyoles a les quals demanaven l’abstenció i per odi a una persona que ha liderat des de les institucions el procés al carrer, que ha portat un partit autonomista a posicions independentistes, l’ha partit i s’ha vist querellat per l’Estat per la Consulta del 9N, i que es veu no te el pedigree que els agradaria. Com deia xocant.
En definitiva, tota una barreja de sensacions que han deixat gran part de la població en fora de joc i que ara finalment veuran com 3000 persones tenen a les seves mans culminar el procés o tornar a l’autonomisme, com diu Obelix en les seves històries “son bojos aquests romans”.