ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests cartells han aparegut avui amb moltes localitats catalanes, amb la cara del Dictador i convidant a no votar l’1 d’octubre i no a la República. Es tot un simptoma d’un Estat que no es normal i on el tot s’hi val per anul·lar la democràcia es a l’ordre del dia.

Veiem com es legitima una consulta a Veneçuela per la part opositora, per cert contra la llei vigent i amb garanties dubtoses, però es condemna a Catalunya per fer un Referèndum. De fet, el president Maduro, que no seria sant de la meva devoció, però que avui considero encertat al interpel·lar directament Rajoy exigint treure el nas del seu país i deixar que Catalunya voti. De totes maneres aquestes contradiccions son passades per alt a Madrid i el cinisme els te ocupats parlant de purgues i critiques a nous càrrecs que ni tant sols coneixen. La substitució davant els Mossos segur que ha fet enfurismar Soraya, incapaç d’entendre que el cos policial primer de tot esta al servei de la societat i de la democràcia, i per tant fer la part que pertoca en aquest aspecte deixant de banda ideològies que ningú ha exigit. Massa democràtic per arribar a segons quines mentalitats.

Com deia, avui 81 anys després del Cop d’Estat militar que va portar a enderrocar un règim legitim i instaurar una Dictadura de 40 anys que amb la mort del dictador va suposar una mena de prorroga on tot va quedar molt ben lligat, i on les estructures o pilars que havien de sustentar la democràcia van començar curcades i on les el·lits de poder no van canviar arribant on ara veiem i que explica molts dels comportaments davant la petició de democràcia i respecte al poble.

Uns fonaments que a traves de la llei suprema i d’unes institucions anacròniques no ha resistit el pas del temps. Una nul·la separació de poders, unes clavegueres de l’Estat al servei de la causa nacional i uns partits predominants amb massa semblança a l’antic règim, que segueix amb plena llibertat al carrer, alhora que les victimes segueixen als vorals de les carreteres, oblidats i culpabilitzats.

81 anys de modernització de cara enfora, però internament mantenint l’essència dels seus postulats. Els cartells d’avui son una metáfora perfecte per comprendre la desesperació d’un Estat, que veu impotent com la democràcia els passarà per sobre i els ciutadans catalans decidiran el seu camí sense marxa enrere.