ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

1,58: CAIXA O FAIXA

General
Finalment el gran misteri del límit de dèficit s’ha resolt amb unes xifres que son un ofec i burla en tota regla a Catalunya, si es demanava un terç del que te Espanya, o sigui per damunt del 2, i sota això ja era un impossible, imagineu aquest 1,58, un 1 al 2014 i retallada amb inversions anunciada ja pel proper any. Una retallada de prop de 2600 milions totalment inassolible. Això si, l’Estat es reserva un 5,2 aquest any i un 4,8 el següent. Tot un disbarat que ens aboca a un càstig a la societat catalana sense precedents o accelerar el procés cap a l’Estat propi, una mena de caixa o faixa.

Com deia Mas Collell, la part més grossa del pastís ha estat per l’Estat i nosaltres vivim abocats a la misèria, afegint aquesta retallada de 500 milions amb el finançament del proper any amb una asfixia econòmica que complica la gestió dels serveis de la Generalitat i el conjunt de l’econòmica catalana amb un estat del Benestar en situació critica.

Davant aquest drama, podem triar el camí que ofereix Pere Navarro, en forma de que encara que no agradi acatar les xifres i elaborar pressupost 2013 i preparar 2014 per generar confiança o les reflexions d’Oriol Junqueras donant per impossibles els comptes del 2014 i dient que sense poder polític com podran donar cobertura al poder econòmic. 

Realment la demagògia i cinisme de Navarro no te aturador, demana acatar una asfixia premeditada per tots els costats a la societat catalana sense ni tant sols contemplar el dir no. Demana elaborar uns pressupostos amb l’espoli fiscal, el finançament retallat, sense possibilitats de fer massa més ingressos i unes retallades que abocarien a una bona part de la societat catalana a la miséria i am molts sectors del nostre teixit com a societat ja molt debilitats a la gairebé desaparició. Qui s’ha cregut que es,tant poc l’importa la societat catalana que precisament representa, es bastant preocupant aquests representants democràtics que reneguen dels que teòricament representen.

Per un altre costat sense poder econòmic, ni poder polític, algú em sap dir perquè volem autogovern o institucions de fireta buides de contingut, jo diria que per res. Aquesta presa de pel macabra no pot ser assumida i cal accelerar els terminis de la consulta per pura supervivència, i el govern català ho ha d’explicar a la societat sense pudor.

No podem fer com si res, cal mostrar la nostra determinació per anar endavant, altra cosa seria un autèntic delicte contra el poble que aquest no pot permetre. No es poden fer aquests pressupostos, s’han de recaptar els nostres impostos i això no ens enganyem nomes es fa amb un Estat propi, altra cosa seria un suïcidi que no volem. 

  1. Les declaracion d’aquest personatge ‘de trista figura’ deixen prou palés que hores d’ara tant en Navarro -personalment- com tot el PSOE a Catalunya han fet renúncia expresa a defensar el benestar des ciutadans de Catalunya. Vull dir que exigint al Govern de la Generalitat que facin un pressupostos aital haurien de ser segons ‘Madrid’ -i saben que suposarien per els més desvalguts més penúries- donen per bons els patiments i sacrificis dels que de tota la vida han dit defensar i protegir…

    En resum, una renúncia expresa a les tesis del socialisme…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.