Alba Vidal Preixats

tota pedra fa paret

23 de març de 2014
0 comentaris

El fracking: buscant hidrocarburs sota les pedres.

El debat energètic a l’estat espanyol ha sumat aquestes últimes setmanes un darrer capítol: el fracking.  Als Estats Units la utilització del fracking ha suposat una important revolució energètica. A l’estat espanyol, enmig de discussions, es comencen a demanar permisos i llicències per tal de començar a implementar-lo, amb el Ministeri d’Interior i els Sindicats i la patronal química clarament a favor però topant amb l’oposició de certes comunitats autònomes (especialment Cantàbria i Astúries, on es localitzen la majoria de reserves de gas) i sobretot d’un moviment de base format per diverses plataformes ciutadanes amb l’objectiu de protegir el territori (imatge 1) (1,2).

La fracturació hidràulica (més coneguda amb el terme anglès fracking) és una tècnica d’extracció de gas en roques poc poroses com pissarres i esquists. L’obtenció d’aquest hidrocarbur en roques amb una porositat elevada resulta relativament fàcil: perforant el subsòl fins arribar a les bosses de gas es facilita que aquest s’alliberi per si sol i pugui ser recuperat en superfície. Però la baixa porositat d’esquists i pissarres implica que les petites reserves de gas no estiguin connectades entre sí, i que una sola perforació no les faci fluir cap amunt. Cal aleshores trencar la roca i unir les bombolles de gas per poder-lo extreure. Per a aconseguir-ho es fan perforacions  de més de tres mil metres  de profunditat (on generalment s’acostumen a trobar les reserves d’esquists i pissarres) i posteriorment es perfora tot l’estrat en horitzontal.  Amb l’objectiu de facilitar aquest procés s’acostumen a utilitzar càrregues explosives que creen petites fractures. Finalment, per trencar definitivament la roca s’injecta aigua a pressió amb sorra, que manté obertes les esquerdes, i productes químics que distribuiran la sorra de manera homogènia i  facilitaran posteriorment el reflux del gas cap a la superfície.

La composició exacta dels productes químics utilitzats pel fracking està protegida sota secret comercial a Estats Units, malgrat que algunes empreses han començat a revelar-ne part a la pressió social. Entre els components emprats n’hi ha sis que tenen un impacte a la salut humana o al medi ambient immediat: acrilamida, benzè, etilbenzè, isopropilbenzè, naftalè i etilediaminotetraacetat de tetrasodi. (3) 

L’argumentari a favor de la tècnica és simple i evident: s’obre la possibilitat d’obtenir un hidrocarbur proper facilitant l’autogestió energètica del propi territori. Les instal·lacions resulten més o menys rendibles en funció del nombre de pous que comprengui cada instal·lació.

En contra, l’impacte ambiental potencialment elevat es tradueix en la possibilitat de contaminació d’aqüífers, elevat consum hídric, fractures al subsòl i terratrèmols no controlats, contaminació de l’aire i contaminació acústica.

Hi ha variables indiscutibles com l’elevat consum hídric. La quantitat d’aigua necessària per l’obtenció del gas natural per mitjà de la fracturació hidràulica és molt superior a la utilitzada amb un pou de gas natural convencional perquè el pou horitzontal no es fa d’una tirada si no que, per què sigui més rendible, les injeccions d’aigua es fan en intervals de 130m. En total es calcula que cada pou consumeix entre 15000 i 20000 metres cúbics d’aigua (3). Tenint en compte que la font no acostuma a ser propera cal afegir al cost de l’aigua el dels 5000 camions que es necessiten per transportar-la.

La canonada que recorre el pou, tant la part vertical com horitzontal, està recoberta de formigó per tal d’evitar fugues de la barreja d’aigua, sorra i productes químics. Pissarres i esquists es troben a una profunditat major que la majoria d’aqüífers, però no obstant s’han documentat casos de contaminació especialment per metà, que es filtra a l’aigua quan el gas puja cap a la superfície durant el seu procés d’extracció o bé en obrir-se esquerdes naturals a la roca després de la fractura horitzontal, que faciliten que substàncies contaminants arribin a estrats superiors. (figura 1)   Si aquests components s’alliberen en superfície impliquen també un cert grau de contaminació atmosfèrica (4).

La introducció d’aigua a pressió al subsòl pot provocar sismes d’entre 1 i 3 graus a l’escala de Richter degut al desplaçament de petites falles atrapades sota terra. (5,6). Finalment cal considerar el soroll constant de la instal·lació, tenint en compte que el procés de fracturació en horitzontal i extracció de gas es realitza les 24 hores del dia (3,6).

El fracking encara no s’ha implementat a l’estat espanyol però les peticions per buscar hidrocarburs s’han multiplicat, passant d’una mitjana de 15 sol·licituds l’any 2010 a 45 a l’any 2011 (7). Les empreses del sector calculen que pot extreure’s gas natural que cobreixi el consum nacional entre 40 i 70 anys, tot i que reconeixen que les reserves estan per sota de la mitjana europea. Fins ara s’han concedit més de 70 permisos d’investigació (mapa 1).

El següent pas, la concessió d’una explotació de gas d’esquists i pissarres encara no s’ha donat. La UE, en el seu estudi “Repercussions de l’extracció de gas i petroli d’esquists al medi ambient i a la salut humana” presentat al Parlament Europeu el juny de 2011 conclou literalment que: “Degut al caràcter complex de les possibles repercussions i riscs pel medi ambient i la salut humana de la fracturació hidràulica horitzontal caldrà examinar la possibilitat d’adoptar una nova Directiva a nivell europeu per regular exhaustivament totes les qüestions relacionades amb aquest àmbit”. A data d’avui aquesta Directiva no existeix. El debat segueix obert. 

REFERÈNCIES:

(1) Assamblea contra la fractura hidràulica a cantàbria

(2) Plataforma en contra del fracking a Campo de Montiel i La Mancha

(3) Fracking. Laboratorio de innovación audiovisual de RTVE. 2012.

(4) Repercusiones de la extración de gas y Petróleo de esquisto al medio ambiente y la salud humana. Informe a la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu. Juny 2011.

(5) The future of natural gas. An interdisciplinary MIT study. Massachussets Institute of Technology, 2011.

(6) Support to the identification of potential risks for the environment and human health arising from hydrocarbons operations involving hydraulic fracturing in Europe. Atomic Energy Authority. 2012

(7) El fracking en el Estado español. Situación, amenazas y resistencias. Ecologistas en Acción. 2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!