Va d'educació

A principis de maig vaig començar a collir els primers nespres o micacos -com orgullosament els anomenen a Badalona- i no he deixat de fer-ho cada dia durant un mes. Els dos o tres quilograms de fruita que he agafat diàriament l’he anat repartit entre la família, el veïnat, les amistats i cada dia, n’he guardat una bona quantitat per l’institut. Durant aquest mes de collir micacos, també he recollit moltes històries i moments divertits: el carnisser, que feia més de cinquanta anys que no en tastava i va tenir una gran alegria en veure’ls; uns exalumnes que em vaig trobar pel carrer i quan els en vaig oferir van somriure recordant que sempre en portava i que eren boníssims; una veïna que es va emocionar pensant amb el seu marit que tant li agradaven quan els en portava; el veí que em comparteix una nova recepta increïblement bona de Mallorca (nespres amb sobrassada al forn 😉 ); molts alumnes de 1r que tasten aquesta fruita per primera vegada o l’alumnat dels altres cursos que de seguida que veuen la safata de micacos corren cap a mi per triar-ne un de ben sucós (o més d’un si poden!); entre d’altres.

I quan arriben els primers micacos, ja sé que el curs s’accelera i que més aviat del que ens pensem arribarà el seu final. I és llavors quan comencen alguns neguits perquè cal anar tancant els centenars de temes que tenim oberts i tenim la sensació que ens falta temps per acabar les coses tal com ens agradaria. És el moment en què ens cal recollir bé les darreres evidències d’avaluació alhora que continuem preparant coses noves, com les colònies que ens faran passar uns quants dies fora de casa (i dormir ben poc) o bé les activitats dels últims dies del curs.

Finalment, arriben les dues darreres setmanes del curs, que són les més intenses perquè ens cal organitzar bé les notes, revisar les mil i una graelles o registres que tenim malgrat que podríem encertar la nota sense mirar cap d’aquests documents (classroom, llibreta de notes, fulls de càlcul de la matèria, fulls de càlcul compartits de nivell…), fer les juntes d’avaluació, tancar l’aplicatiu Esfera -què és on s’introdueixen les notes finals per tenir l’informe oficial per lliurar a les famílies- i fer les entrevistes de final de curs. 

I quan s’acaben els micacos, també s’acaba la frescor de les aules i comencem a superar els màxims permesos perquè la calor s’intensifica. I els i les alumnes entre la calor i les ganes de vacances que tenen, es mostren molt més neguitosos. Tot i que a principi de curs, el Departament d’Educació va facilitar ventiladors als centres, no en tenim prou per a totes les aules. I malgrat tenir els aparells en funcionament, a mig matí ja superem ràpidament els 27ºC tot arribant als 30ºC en aquelles aules més assolellades. Crec que no m’equivoco si afirmo que els centres educatius som els únics edificis públics sense una bona climatització a l’estiu malgrat l’elevat “nombre d’usuaris”.

I mentre tots els i les docents necessitem dedicar moltíssimes hores de treball els últims caps de setmana de curs, haurem d’escoltar un cop més: “ja esteu quasi de vacances, quina sort!”. Doncs no! Encara no estem de vacances i quan marxin els nens i nenes tampoc ho estarem. Durant el mes de juliol, el professorat continuem treballant en situació de no presencialitat des de casa o fent formació, tot i que també hi ha centres que aprofiten per fer formació interna per aprofundir en temàtiques pedagògiques i curriculars que durant el curs, no ens és possible fer. I molts i moltes docents anirem algun dia als centres a endreçar espais o acabar de fer alguna reunió pendent. I aquesta situació de no permanència també té un impacte en el sou, ja que es rebaixa per aquest motiu i per això, no tenim un sou equiparat a la resta de professionals de la mateixa categoria.

I també trobarem el temps per preocupar-nos per altres qüestions perquè quan arriba l’estiu, no tots els nois i noies tindran les mateixes oportunitats d’experimentar noves activitats, aprendre coses noves o fer noves amistats, malgrat la gran diversitat de propostes que s’ofereixen arreu. La realitat socioeconòmica d’algunes famílies juntament amb el poc coneixement dels recursos que ofereix la ciutat per moltes d’altres, fa que molts joves es quedin enganxats a les pantalles, “tancats” a casa o fent una “vida de carrer” una mica descontrolada. Des de les tutories d’aula o les tutories de seguiment, també dedicarem temps a detectar quina és la situació de les vacances de cadascun dels nostres alumnes i, si els cal, els oferirem informació i orientació per tal que puguin apuntar-se a les diferents activitats d’estiu que s’ofereixen als pobles o ciutats. Sovint els ajuntaments ja fan la tasca de recollir totes les propostes d’estiu existents en una web i sovint també s’ofereixen propostes d’activitats gratuïtes, però és possible que aquesta informació no arribi a qui més la necessita. Per això és tan important que en aquest moment del curs, que estem ja molt cansats i tenim molta feina acumulada, no ens oblidem d’acompanyar als joves i les a seves famílies per accedir a aquests recursos i ajudar que passin un estiu més ric d’experiències.

I mentre estem ocupats amb tot això, tampoc voldrem oblidar el genocidi de poble Palestí i la resta de guerres que fa massa temps que duren i sembla que la societat ja té oblidades. Intentarem no  fer-ho, i per això, com hem fet cada dimarts al llarg del curs, ens recordem entre nosaltres de posar-nos la samarreta blanca dels dimarts i animarem a l’alumnat a sumar-s’hi perquè no volem perdre de vista allò que passa al món. No volem restar indiferents a aquests fets tan terribles. I amb aquesta acció, encara que petita i simbòlica, també estem educant.

El nesprer ja li queden pocs micacos i ja no puc collir-los perquè estan massa amunt. Els ocells del barri també l’han visitat i han fet feina picant la fruita de les zones més elevades, on hi ha la fruita més sucosa. A poc a poc, els nespres es van marcint amb la calor i van caient de l’arbre. I sempre, en algun raconet acaba germinant alguna llavor. Cada any intento trasplantar-les per aconseguir plantar un “nesprer fill” al pati de l’institut, però no acabo d’encertar la tècnica perquè mai em sobreviuen. El cicle del nesprer és com el d’un curs escolar. El setembre, quan s’inicia el curs, es posa en marxa l’activitat floral. Les flors són molt discretes, però el so de les abelles que les visiten, en revelen l’existència. Durant l’hivern es comencen a intuir els fruits que al principi són petits i verds i necessiten mesos per créixer i madurar (igual que els nostres alumnes al llarg del curs!). Finalment, el mes de maig i juny podem collir i tastar la dolçor dels fruits, igual que nosaltres que quan tanquem el curs i recollim les evidències dels aprenentatges, tot i haver viscut moments difícils, segur que podrem identificar-ne els més dolços.

Bon final de curs!