Va d'educació

Quan arriba l’estiu, cada any la societat ens recorda una vegada i una altra que el professorat tenim moltes vacances. Massa vacances. I nosaltres diem que sí, que tenim molta sort, que ens les mereixem, però no acostumem a explicar tot el que realment hi ha darrere. 

Ens deixem d’explicar que la majoria de les persones que ens dediquem a l’educació formal arribem a final de curs totalment esgotades. Si es fes un estudi de tots els professionals que acaben el curs amb febre, símptomes gripals, contractures o fins i tot, la pèrdua de veu, els resultats segur que evidenciarien aquest esgotament del cos a causa de portar la nostra salut al límit per poder tancar bé el curs. Un tancament que implica fer nombroses reunions d’avaluació a les tardes, dedicar moltes hores a casa per a elaborar els informes, anar de colònies o de viatge de final de curs, organitzar festes de comiat d’etapa, entrevistes amb les famílies, entre un llarg etcètera. En resum, el mes de juny fem moltíssima feina amb una dedicació horària addicional.

Tampoc expliquem que el juliol és el moment que tenim disponible per a fer formació o fer de formadores, i per això no estem obligades a fer presencialitat als centres. L’oferta de cursos d’estiu és molt àmplia i atractiva i gran part del professorat aprofitem aquest mes per a formar-nos i, per cert, la majoria pagat de les nostres butxaques. L’estiu passat, els mitjans de comunicació van fer ressò que un de cada tres professors/es vam fer formació docent a l’estiu del 2022. A més, cal tenir en compte que durant el curs escolar molts de nosaltres també fem formació permanent fora de la jornada laboral. Les hores dedicades a les formacions no es “compensen” com en el sector privat ni tampoc són finançades de cap manera (ni el temps, ni el transport) però en queda constància en el nostre expedient laboral i, en certa manera, es compensa amb el temps del juliol.

Molts docents que tenim la sort de tenir la plaça confirmada sí que aprofitem els dies de juliol per anar als centres i fer endreça dels espais, fer neteja o organitzar els materials per preparar el curs vinent. També aprofitem aquest mes per treballar des de casa i preparar el curs següent com fer reserves o inscripcions de sortides, concretar nous projectes de treball o col·laboracions amb entitats o preparar materials i seqüències d’aprenentatge. No cal dir que els equips directius fan permanència als centres per preparar la plantilla, elaborar memòries, fer coordinacions diverses amb altres centres i amb els Serveis Territorials del Departament d’Educació, entre altres tasques. És cert que també hi haurà qui no farà res de tot això i només assistirà al dinar o el vermut de comiat del curs (que també es paga de la nostra butxaca), però ja se sap que aquestes persones acostumen a ser minoria i existeixen en tots els àmbits laborals.

Malauradament en finalitzar el curs, un sector molt nombrós de professionals tenen “vacances” obligades a l’atur. Algunes d’aquestes persones hauran fet substitucions intermitents durant el curs però moltes d’elles, i això tampoc s’explica, acumulen uns quants anys de treball en el sector o fins i tot en un mateix centre. Aquestes persones si no han rebut mai una plaça vacant i només han cobert substitucions (encara que hagin començat a treballar el dia 1 de setembre i hagin acabat el curs en un mateix centre), no tindran el dret a cobrar el mes de juliol (excepte si fan una formació) ni de l’agost. Hi ha persones que fa molts anys que estan en aquesta situació i pateixen una doble incertesa: la manca de sou durant els dos mesos d’estiu (mínim) i la manca de lloc de treball. Cada estiu, hi ha persones que no saben quin serà el seu lloc de treball fins a finals d’agost, principis de setembre o fins i tot, hauran de conviure amb aquest neguit i incertesa durant unes setmanes. Una situació que és molt angoixant per a tothom i especialment, per persones que tenen menors a càrrec i que han de pagar un lloguer o una hipoteca. 

Pels centres, aquesta manca d’estabilitat de les plantilles també és un neguit afegit. Les substitutes o interines tenen més possibilitats de “saltar” si qualsevol persona funcionària sol·licita la seva plaça. Malgrat el que puguin dir els sindicats, l’estabilització i l’autonomia dels centres per reclamar persones de la plantilla és quelcom imprescindible per garantir la continuïtat dels projectes educatius i millorar-ne la seva qualitat. Enguany, molt personal interí haurà “saltat” dels centres on han treballat fins ara malgrat haver-los reclamat i en el seu lloc, vindran funcionàries que potser també hauran “saltat” dels centres on treballaven perquè potser hauran estat desplaçades per persones amb més puntuació. Hi ha una mobilitat “obligada” del professorat i tot i que, a priori no té per què ser una cosa negativa, genera una incertesa addicional i un impacte en els centres, especialment en aquells que impulsem projectes singulars que requereixen persones implicades i compromeses amb una mirada global de l’educació més enllà de la seva especialitat. 

A més, que companys i companyes que fa anys que treballen en els nostres centres “saltin” a mitjans de juliol sense possibilitat d’acomiadar-les (professorat i alumnat) és trist i també dolorós. El Departament d’Educació hauria de cuidar més els seus treballadors i treballadores resolent totes aquestes qüestions abans del 30 de juny.  

D’altra banda, a part de les vacances d’estiu, la societat sovint ens retreu que els professionals de l’educació també tenim els mateixos dies de festa que l’alumnat. Però el que tampoc s’explica -ni expliquem gaire nosaltres- és que la majoria de professionals ens emportem la feina a casa durant els festius i tots els caps de setmana perquè hem de preparar activitats, dissenyar projectes, escriure programacions, hem de fer feedbacks a l’alumnat o perquè s’apropen les avaluacions, perquè hem de corregir, perquè hem de fer informes, perquè hem de continuar preparant classes, entre d’altres.

Tampoc expliquem que quan marxem de colònies, de viatge de final de curs o de sortides de tot el dia o quan fem les reunions amb famílies, implica més dedicació horària que tampoc es compensa ni econòmicament ni amb hores de lliure disposició. I tot aquest ritme de treball comença amb el setembre i no s’atura fins a finals de juny. I és així com arribem amb un esgotament màxim a final de curs. I sí, necessitem uns dies per recuperar-nos i agafar forces de nou per gaudir realment de les vacances i desconnectar.

A l’institut on treballo tot és molt intens perquè hem estat un centre de nova creació i hem posat molta energia per tirar endavant un projecte preciós amb molt pocs recursos econòmics i materials inicials, molt poc suport de l’administració i evidentment, posant moltes hores afegides perquè creiem amb el poder transformador que té la nostra feina. I ho hem fet de gust perquè ningú ens ho va demanar que ho féssim així. Però amb els anys, ens hem adonat que la nostra feina és infinita i que també ens hem de cuidar a nosaltres perquè tot tiri endavant. I una de les coses que hem fet, és posar en marxa petites accions que ens ajuden a desconnectar de la feina per després connectar-nos amb tota l’energia que aquesta requereix. En són exemple les activitats d’acollida pel professorat a principi de curs, la jornada de cures, la limitació de l’ús del whatsapp i dels correus electrònics durant els dies no laborables, entre d’altres.

I sobretot necessitem l’estiu per desconnectar-nos de l’institut i, així a la tornada, poder connectar-nos de nou perquè ens caldrà fer una connexió ràpida, ja que necessitarem fer moltes coses amb molt poc temps: fer equip amb les persones que s’hauran incorporat de nou, estar oberts a possibles canvis d’horaris perquè la plantilla segurament no es tancarà definitivament fins al setembre, preparar les activitats inicials d’acollida de l’alumnat, preparar espais, fer les entrevistes inicials amb les famílies, etc. Els primers dies són molt intensos i donat l’avançament de l’inici del curs escolar han quedat molt reduïts, fet que fa impossible fer la mateixa feina sense dedicar-hi més temps. 

El professorat, com tots els treballadors i treballadores en actiu, necessitem desconnectar molt per tornar amb energies renovades per conèixer amb il·lusió a l’alumnat nou, els companys/es nous i, per molts docents, conèixer el nou centre on hauran de treballar. I aquesta desconnexió de l’estiu amb un juliol de formació, de treball a casa o d’atur parcial (que no és el mateix que fer tres mesos de vacances), és el que ens donarà l’energia necessària per impulsar un nou curs i connectar de nou amb la nostra feina per tornar a donar el millor de nosaltres.