EL BLOC DE L'ADRIÀ

En els darrers dies, he escoltat comentaris de tot tipus. Que si pactaran, que si no. Porten just cinc dies i la gent vol saber quelcom. Vol saber quin és el proper escenari

D’entrada he de dir que les he vist de tots colors. Gent que la considerava a la meva Esquerra, em sorprenen i voten Convergència. I no em val escoltar que ha estat un vot amb risc. Un vot recolzant l’actitud d’un president d’estat. Be, ho puc acceptar però amb por. Molta por.

No ens podem oblidar que el president de Catalunya ens l’ha jugat en diferents moments de la nostra historia recent. Va estar el primer d’anar a Madrid quan tot just teníem un estatut de consens i va acceptar retallar-lo. Va estar el que va pactar amb el PP els darrers pressupostos. Ha estat el dels augments, les retallades, l’euro recepta, l’ajornament de les pagues, etc. Moltes coses negatives per a pensar que en aquest curs temps quelcom ha canviat. Disculpeu-me si tinc una gran recança a fer coalició. No ho veig.

És evident que als que som independentistes, les paraules i darreres accions del president de Catalunya ens ha donat trempera. Ho veiem més a prop. Estic d’acord. Malgrat tot, qui ens pot assegurar que seguirà endavant sense cercar dreceres. Que anirem fins al final. Deixeu un petit racó per a qualsevol mal pensament.

Però, vinga. Tornarem a creure en aquells que s’han fet recentment sobiranistes. Animarem a que les paraules es facin realitat.

El que ens ha de quedar clar que cada cop més Catalunya es converteix en un estat d’esquerres. L’eix social sense mitges tintes. Més que mai.