EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

‘Qui no renta plats, no en trenca mai cap’

Publicat el 25 de març de 2018 per aka61

Portava anys i panys rentant i rentant plats i mai havia trencat cap. Recordo exactament el primer plat que vaig rentar, per allà el 1975. Mes de quaranta anys rentant plats, amb les mans immaculades. Piles i piles de plats bruts i no tan bruts.

Ahir, divendres 23 de Març, vàrem viure un nou episodi de manca de decència política pública i avui s’ha reproduït un fet similar. La dignitat humana es barreja amb la dignitat política i el paper mullat evidencia que jugar amb dos jocs de cartes al final et deixa en evidència. El socialisme català s’ha fet un tip de rentar i rentar plats, però un dia va decidir deixar de fer-ho a ma i fer-ho amb un meravellós aparell que escalfava l’aigua, la deixava anar a pressió i els treia nets i polits. Un aparell que en 30 minuts et podia arribar a fer 50 plats. Pocs mesos després, adquiria un que en lloc de 50, podia fer 100 plats!!!!!. Ostres, allò era un gran invent. Podien estar tombats al sofà mentre el rentaplats feia la feina. I poc a poc, el socialisme català es va oblidar com es rentaven els plats a ma i amb el poder que els atorga el càrrec, varen començar a reduir la ma d’obra.

D’aquell primer rentaplats, vàrem passar a dos rentaplats, després tres, quatre, cinc. Tot eren rentaplats!!!!!!. No calia ningú que ho fes a ma. I gràcies a les màquines i els aparells, varen prescindir de tots i cada un dels que ho feien a ma des de feia mes de quaranta anys.

Quina poca memòria i quina poca empatia per tots els que pateixen l’autoritarisme dels poders fàctics. La maquinaria ens vol passar pel damunt i ells juguen a fer-los el joc. Pedro líbranos del mal, amen!!!!!! Deia algun no fa tants dies.

Avui, un grup de persones ha donat la esquena i asseguts al Parlament de Catalunya, s’ha quedat com si res. Mentre, gran part de diputats i diputades feien ressonar les parets del Parlament en recolzament dels familiars que veuen com s’empresona el seu familiar per fer política.

Doncs be, ahir l’alcalde del meu poble –la màxima autoritat local- donava la esquena a la concentració de les 20 hores davant de l’ajuntament en defensa i demanant l’alliberament dels presos polítics. Només una hora després, passejava pel mateix carrer acompanyant la processó de setmana santa en la que sortia el pas de la Verge dels Dolors. Aquella verge que plorava i patia pel que seria del seu fill. No cal afegir res mes, si no rentes plats, no en podràs trencar cap.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.