EL BLOC DE L'ADRIÀ

Tinc la sensació que hi ha més gent interessada en llegir aquest blog de la que jo em pensava. Com el govern municipal de Sant Esteve Sesrovires funcioni per impulsos, doncs es dedica a intentar reduir l’impacte dels articles publicats.
Pensareu que estic equivocat o que em marco un farol, però em resulta estrany veure com de sobte hi ha en marxa un seguit d’actes per a reduir l’impacte mediàtic d’aquest blog. Per exemple, el fet de la sanitat publica de Sant Esteve. Tenim un CAP que s’ha quedat petit de serveis, segurament ara estan molt més amples amb les ampliacions de l’edifici. Però pel que fa a servei, la situació és insostenible. Hores d’ara, si vols demanar una visita programada al pediatra tant sols et donen hora pel mati. No hi han visites al pediatra per la tarda ja que la doctora que teníem es troba de baixa maternal. Sens dubte hem de dir que amb fer una esmena en un Ple i dir que vetllaran pel servei, no hi ha prou. S’han de dur a terme accions i ràpides. Menys política de passadís i més trucar a les portes que facin falta. Per a sortir a les fotografies ja hi ha temps. Cal perseguir, ser paparres i d´una vegada per totes mesurar els serveis amb la justa mida. Tenim un problema a la sanitat publica, però també ho tenim en altres serveis com ara Correus. Pel que fa a l’educació, gràcies al moviment de molts pares es va aconseguir l’Institut i no tot han estat fets polítics. Per això lluitem tant per a fer una política de les persones. La ciutadania sap el que ens fa falta i s’ha d’escoltar. Senyors lectors, facin quelcom que no sigui simple electoralisme. Facin quelcom pel poble. Fem un poble de tots !!! 

El proper diumenge dia 15 d’abril volen fer l’acte d’inauguració d’un nou camp de futbol a la zona de Ca n’Amat. Un camp de futbol sorra. De sorra?. Sí, de sorra. Inversions executades a la Zona Esportiva de Ca n’Amat: 2004 – Projecte i Obra Zona Esportiva Ca n’Amat 160.000 euros. 2005 – Urbanització Accés Básquet Ca n’Amat 60.000 euros.  2006 – Reforma Zona Esportiva Ca n’Amat 300.000 euros. En total en tres anys hem gastat 520.000 euros en acondicionar la Zona Esportiva de Ca n’Amat. Això fa tuffff !!!!!!

Ara per ara, no recordo els any que fa que no s’inaugura un Camp de Futbol fet de Sorra. Si ho tingués que comentar un entès, segurament ens diria que es tracta d’una pèssima inversió i que en els darrers 5 anys, cap poble de Catalunya, de més de 5.000 habitants ha destinat diners públics per a posar en marxa una instal·lació d’aquestes característiques. Però aquí no acaba tot. Segons la memòria que ens han repartit, la inversió que s’ha dut a terme ha estat propera als 300.000 euros, en tres partides. Un cost desmesurat i que segons criteri d’empreses especialitzades, del tot inflat.

http://www.futcat.org/ficheros_noticias/0000000663-Nota%20camps%20gespa%20artificial.pdf 

Només cal que fem una ullada a la web i veurem com en el Comunicat del Departament de premsa de la Generalitat, s’han atorgat 10.000.000 d’euros per a construir 102 Camps de Futbol amb Gespa Artificial. Subvenció a la qual va presentar la documentació l’Ajuntament de Sant Esteve i no li va estar admesa per presentar deficiències. Doncs be, mentre Sant Esteve seguirà tenint unes deplorables instalacions esportives pùbliques municipals, municipis com Masquefa, Vilanova del Camí, Cervelló, Esparreguera, Pallejà, Molins de Rei, Santa Coloma de Cervelló, Sant Pere de Ribes i Santa Eulàlia de Ronçana, tindran el seu camp de gespa artificial. Una subvenció que neix a partir del pressupost que ha presentat cada ajuntament i que en la seva gran majoria no sobrepassa els 350.000 euros. Així que ja em diran els senyors de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires com s’ho han fet. Com ens hem deixat tants diners en unes instalacions que ja neixen antiquades i que per a més "inri" no venen a cobrir una necessitat clara i expressa. Perquè un Camp de Futbol 11 a Ca n’Amat?. Perquè aquesta enorme inversió?. Ca n’Amat, com la resta de barris sesrovirencs, mereix tenir un espai esportiu d’esbarjo, però sincerament creieu que era necessari un Camp de sorra de Futbol-11?. Jo crec que no. Segons el criteri progressista i social, els barris necessiten espais per a fer esport de forma espontània i la millor forma es fer-ho amb espais cimentats i coberts. La lògica ens diu que a Ca n’Amat es devia haver fet una pista poliesportiva. Una pista polivalent, on es pot organitzar tot tipus d’activitats lúdiques i esportives. I sobre tot, després de fer, manteniment. Una de les grans mancances del Sant Esteve actual. El Manteniment dels espais públics. 

Però encara tinc una darrera sorpresa. Doncs que el cost total del nou Camp de futbol ha estat compartit entre els Ajuntament d’Abrera i Sant Esteve. Vol dir això qu el cost reial ha estat de 600.000 euros?.

Diuen que els peixos no tenen memòria, a Sant Esteve tenim molts peixos a l’Ajuntament. Podríem dir que l’actual govern municipal porta el sobrenom de "La Peixera"

Fer públic com a memòria de les tasques impulsades des de govern i més a més, dir que es tracta d’un resum, sona a disbauxa i hores d’ara anomenar la ciutadania com a part important de les tasques portades a terme, garanteix que dels fulls aportats hi han alguns que no s’han dut a terme i el que és més greu, les xifres imputades com a inversions es veuen inflades o si més no, impròpies d´una lògica activitat comercial de l’oferta i la demanda.

Tenim el cas, per exemple, de les inversions del 2003 on apareixen partides com ara el Projecte Executiu del Complex Juvenil i Cultural per un valor de 162.000 euros i que la mateixa partida es torna a repetir el 2004 amb un import de 135.358,51. Significa això que en un projecte portem gastats prop de 300.000 euros i tot just en el 2007 posarem la primera pedra. No soc jurista i tampoc economista, però és normal portar gastats 300.000 euros en concepte de projecte?. Però si això pot sonar estrany, més ho és el fet de la partida del 2004 en concepte de Projecte i Obres Vestuaris Pista Coberta per un valor de 82.463,85. 13 milions de pessetes en una cosa que no s’ha fet?. Per a no captar aquesta jugada no fa falta tenir la carrega d’Econòmiques. I altres conceptes que es fan dins l’apartat `d´inversions que sonen a "mofa", com ara les inversions de l’ampliació del Pont de Can Serra. En el 2003 ens gastem 151.299,13 i en el 2004, 57.342,73. Quan tots sabem els defectes de construcció inicials del tot computables a les empreses contractades i que estem segurs, ens hem fet càrrec de la seva inoperància, tots els sesrovirencs. I per acabar una darrera quantitat significativa. La propera setmana volen fer la inauguració del Camp de Futbol de Ca n’Amat. Instal·lació que hores d’ara no te usuaris i tots van bojos a la recerca d’equips que facin ús. Mentre, al Pavelló hi ha overbooking i s’han d’anar a les deplorables instal·lacions de la Pista Coberta. Sort que tenen uns novíssims vestidors que ens han costat 13 milions de pessetes.

Però tots tranquils per què hi han diners, si no és fa difícil d’explicar com hem gastat, en els darrers anys, 160.000 euros en el 2004, 60.000 en el 2005 i 300.000 en el 2006. En total s’han invertit 520.000 euros en la zona esportiva de Ca n’Amat. Al menys això dir la memòria dels peixos. Ah, cal afegir que anem a mitges. L’Ajuntament d’Abrera s’ha gastat 520.000 euros més. En total, hem invertit 1.040.000 euros en un espai poc útil per a l’esport obert i públic. No era millor fer una pista coberta, on jugar a qualsevol esport de sala?. Qui jugarà a futbol 11?. Certament valia la pena gastar 160 milions de pessetes en fer el que s’ha fet?.

No entenc res. En els darrers quatre anys, el gruix de les inversions esportives municipals s’han destinat a la zona de Ca n’Amat i al Complex, un espai municipal. però privat. On tant sols poden fer ús aquells que paguen una quota.

Moviment de terres al carrer Martorell, enderrocs a la Piscina Vella, rehabilitació del Casino, la Brigada fent pintades a les zones d’estacionament controlat, canvi de bombetes, neteja general dels espais urbans, residència d’avis a zona protegida, cartes, reunions i projectes vençuts de cara als futurs quatre anys.

Segons les cartes que hem rebut en els darrers dies, el candidat de l’actual equip de govern, defensa el contacte amb els sesrovirencs i sesrovirenques. El que no queda massa clar és si fa referència a tots els sesrovirencs i sesrovirenques i quan fa esmena a les polaritzacions ajustades a les necessitats i a les demandes plantejades, les dubtes creixen molt més. Quines son les necessitats i com prioritzar-les?. Sant Esteve Sesrovires és un poble que ha crescut desmesuradament en els darrers vuit anys. Hem passat a duplicar la població i els serveis han continuat sent els mateixos. Aquest trencament de la balança a provocat i avui dia tinguem problemes amb el servei de la sanitat pública, en els aparcament i la circulació del vehicles pel casc urbà. Problemes de seguretat i d’actes incivics i vandàlics. Aquell poble tranquil i pausat a donat pas a un poble mitjà. El caràcter rural ha quedat enrera i amb polítiques destructives pel que fa a espais protegits, ha convertit el futur en un gran interrogant que mereix un canvi de visió.

Cal mirar el futur amb un Pla Estratègic adequat, sense interessos i sense obligacions polítiques amb certs sector de la vida pública sesrovirenca. Cal obrir el projecte 2012 a tots els veïns i veïnes com un equip compacte. Decidits a fer un poble de tots, sense colors i sense partidistes interessats. Mesurar i reclamar els serveis que depenen d’altres instàncies. Serveis de pediatria i metges de capçalera com cal. Espais per a joves, jardins i espais naturals protegits de per vida, un regim i un reclam pel benestar general i no centralista. El senyor candidat que ha entregat la cultura i la llengua del seu país per la meitat dels vots, sense un programa que defensar, ara ens demana que li fem el programa, però que no tenen el de fa quatre anys?. Només cal fer una ullada per a dir de forma oberta que en dos mesos han fet més que en quatre anys. El poble ho te al seu abast. Diguem prou !!!!.

El govern valencià vol executar de manera imminent el tancament de la recepció de TV3 al País Valencià. A les Illes, la recepció de TV3 també es troba greument amenaçada. Protesta als presidents Montilla, Camps i Matas per aquest atac a la llengua i la cultura catalanes i a la llibertat d?expressió. Evitem el tancament de les emissions del TV3 a part del territori!
Participa-hi!

Sr. President:
 
Com a ciutadà d?aquest país, els exigeixo una acció ferma i decidida per garantir la continuïtat de l?emissió de TV3 al País Valencià i també a les Illes Balears on també es veu amenaçada. TV3 és actualment una de les poques televisions que emet íntegrament en llengua catalana i el seu tancament a part del territori és un atac a la llengua, la cultura i la llibertat d?expressió.
 
Els ciutadans d?aquest país que tant hem lluitat per aconseguir aquest dret democràtic de comunicació ens mereixem un major respecte per part dels nostres governants davant aquests atacs a la llibertat.
 
Atentament,

http://e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=2  

Penja el bàner al teu web copiant aquest codi

<a href="http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=2">
<img src="http://www.e-criteri.cat/imgdin/ADLQ/segelltvn.jpg" border="0"> </a>

El dret de decidir de les nacions no és només un dret inalienable (reconegut des de sempre per les Nacions Unides i, més recentment, per la Unió Europea a Montenegro), sinó que és, sobretot, una necessitat de Catalunya per posar fi d’una vegada per totes a l’empobriment a què ens condemna Espanya
D’un dia per l’altre podríem gestionar l’aeroport del Prat perquè esdevengui transoceànic, recuperaríem la dignitat dels trens de rodalies, invertiríem els 19.000 milions d’euros d’espoli fiscal espanyol en hospitals i escoles, tindríem seleccions esportives en competicions internacionals, promouríem una defensa efectiva del català i podríem signar acords interestatals per a la internacionalització de la nostra economia, només per posar uns exemples.

Volem que quedi clar, doncs, que per a Esquerra la construcció d’una Catalunya plenament democràtica i sobirana és tan prioritària -perquè és condició imprescindible- com el projecte de la Catalunya social (com, evidentment, preferim la Catalunya social que es pugui construir des de l’Entesa a la Catalunya regional i conservadora).

Per això li hem fet una proposta inequívoca a CiU. Si la federació està disposada a convocar un referèndum d’autodeterminació per posar fi a tot aquest endarreriment a què ens aboca Espanya. Podem arribar a un acord per formar el Govern que convoqui el plebiscit independentista. Però ja avui mateix CiU ens ha demostrat quin és el seu horitzó nacional. El partit que critica tothora l?esquerra independentista per la suposada connivència respecte al PSOE és incapaç de donar suport a iniciatives per trencar la submissió de nostre país envers Espanya.

Després del rebuig a la proposta, queda clar que Convergència prioritza mantenir l’actual statu quo que fer un nou pas endavant com a país. Toca el moment de preguntar-nos: qui hi ha veritablement darrere d’aquesta CiU que es proclama nacionalista? Quins poders fàctics impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un país veritablement democràtic i sobirà? Qui va obligar Artur Mas a pactar un Estatut retallat? Qui mana a CiU?

No fa pas tants anys, l’exclusivitat de fer "manis" era dels sectors considerats d’esquerra. Tot valia per a organitzar una moguda. Quants de nosaltres havíem fet campana a l’Institut per anar a manifestar els nostres desitjos i reclamar les nostres mancances. Doncs tot allò ha canviat. Els nostres fills o passen de tot o es queden enganxats a la play, el pc o la nintendo. Ara per a comunicar es porta el mòbil i el messenger.

És així de cru. Ens han pres la nostra legitimitat. De sobte, sense haver gran diferència social entre fa vint anys i avui dia, els manifestants han passat a ser gent de dretes i clericalment parlant, gent aposentada i de vida fàcil. Les reclamacions s’han tornat exemplars i els missatges recalcitrants. En el moment que hem aixecat la veu i ens hem posat dempeus, surten els grups més dretans del panorama polític per a voler jutjar a tots els que demanem quelcom més del que de forma filtrada ens han atorgat com a gran tresor i que veritablement no arriba, de cap de les maneres, al model e país que demandem. Les paraules Estatut, Carod-Rovira, Trens de Rodalies, Aeroport del Prat o Autodeterminació, provoquen una síndrome repressiva que fins i tot s’atreveixen a comparar la situació actual a la situació de l’any 36.

Sens dubte vivim moments de difícil explicació i amb la ferida dins del seu cor blau, els dretans espanyols s’han unit i justificat per a intentar retornar les velles esperances colonitzadores de fer un estat espanyol "grande y libre" que travessi els set mars i arribi a port amb els cofres plens de tresors conquerits.

Que feliç que ets, infant, assegut a terra, jugant tot el matí amb una branca trencada. Enfeinat amb els meus càlculs, somric del teu joc, i vaig afegint xifres mentre tu segueixes amb el teu joc.

Potser penses: Amb quin joc estúpid fas malbé el teu matí?.

Cerco joguines costoses i aplego pilots d’or i d’argent per a fer-les meves i per a després oferir-te-les. Tu crees, amb el que trobes i jo depenc el meu temps i la meva força en coses difícils d’assolir. Lluito per travessar el mar del desig i oblido que passen les hores, els dies, els mesos i els anys sense jugar amb tu.

La Lluna Nova, R.Tagore.

Una dita?. Un pensament?. Son frases que han estat escrites fa més de 100 anys i encara tenen la mateixa validesa. On volem arribar amb aquest esforç econòmic de difícil control?. Els nostres fills, els nostres joves, volen jugar, divertir-se i organitzar els seus moments d’esbarjo sense necessitats d’aixecar grans murs i grans parets. Em voleu fer creure que és necessari fer rodar el rellotge més de 5 anys per a fer un Centre Cívic o una Casa de Cultura com cal?. Quina necessitat té el poble de fer un edifici amb un pressupost desorbitant i que per a dur a terme és necessari deixar passar més d’una generació de joves?. No aprenem mai i pensadors del segle XIX ja ens ho deien. Llavors no tenien playstation 3, ni la Nintendo, ni ordinadors. Les joguines eren originals i pràctiques. Fem un espai original i pràctic i deixem de banda tanta sofisticació. Tant difícil resulta dur a terme projectes sense esperar un resultat polític a canvi?. Fem un poble de tots !!!.

Després d’una setmana a Madrid i amb un altre setmana pel davant, ho necesito dir. Jo no soc "d’eixe mon". No, no ho soc.

Resulta curiós, després de vint-i-cinc anys, tornar a sentir parlar del professor Tilbert Dídac Stegmann. Eren els principis dels vuitanta (1983) i em trobava a Karlsruhe (Alemanya), convidat a les jornades de cultura catalana que el propi Stegmann havia organitzat. Per aquella època formava part dels Castellers de Barcelona i després de tots aquests anys, poc a millorat.

Per a començar, el Dr. Stegmann, malgrat haver nascut a Barcelona fa 65 anys i marxat amb 10 anys de Catalunya, segueix molt més arrelat a la nostra cultura que no pas molts dels que per aquella època es consideraven adolescents o nadons. Fundador de la Biblioteca Catalana a l’Institut für Romanische Sprachen und Literaturen a Frankfurt, el Dr. Stegmann ens serveix com a mostra per a molts dels que malgrat haver nascut a Catalunya, neguen la nostra realitat i la nostra identitat i cert és que pocs poden dir-ho com ho pot dir ell. Stegmann és Català i no és pas espanyol. Una varietat que malgrat formar part del desig col.lectiu de bona part de la gent del nostre país, hores d’ara, es fa difícil pensar i calcular el dia en que la nostra autodeterminació serà possible.

Diuen els assenyats, que hem d’anar pas per pas però en aquests darrers 25 anys hem avançat tant poc que fins i tot diria que ens trobem en el mateix punt. Enguany som el amb dels partits espanyolistes i ens utilitzen un dia de cuc i un altre de tros de pa, segons el peix que volen fer picar. El transvasament de l’aigua, els trens de rodalies, l’aeroport, en Carod, l’autofinançament, etc. Tot és un motiu per a fer caure damunt nostre tots els mitjans de comunicació que volen treure un tros de pastís. Uns per no deixar perdre i altres per guanyar. Doncs res, m’ha fet molta ilusió saber que encara us trobeu en plena lluita i això ens ajuda a la resta a no baixar la guàrdia.

A València d’Àneu hi ha rebombori per la construcció d’uns apartaments que es volen fer en els terrenys de la família de l’antic alcalde i que en aquests moments és conseller d’agricultura de la Generalitat. En aquests moments, la periodista Mònica Tarriba es troba fent una entrevista i un repàs de tots els fets…..
Hores d’ara fem un escàndol de quelcom que s’ha generalitzat en els darrers anys a tot el territori de Catalunya. I el nostre municipi del Baix Llobregat Nord no és cap excepció. El gran parany que hi ha damunt de les re-qualificacions parcials dels terreny que fins ara eren agrícoles o rurals, fa pensar que hi ha quelcom que incita a dur-lo a terme sense pensar i tenir en compta que en el seu moment es va redactar la famosa Agenda 21 que ha quedat en paper mullat. Els criteris de sostenibles i de recursos naturals s’han obviat per a fer uns projectes urbanístiques dels que ningú està a favor. Ni molts dels seguidors del propi partit a govern. Sens dubte és fa necessari una important i complerta auditoria i un estat de comptes municipals i dels membres de les diferents regidories de l’any 2000. Una revisió dels bens, dels guanys i del tot plegat. És fa necessari posar en marxa una fiscalia anti-frau que operi de forma lliure i sense límits. Llavors ja tornarem a parlar.

Fa tres dies que em trobo a Madrid i cada dia que pasa tinc més clar que som diferents i que hi ha quelcom que no pot canviar. La nostra forma d’enfrontar les coses, el nostre sentit en defensar el nostre espai i la nostra terra. Principis que no son pràctics i econòmics, per això no ho entenen i pensen que tot gira al voltant d’una voluntat econòmica i insolidaria amb els espanyols.

Sortir a sopar sempre te un cert risc i sobre tot, es multiplica el risc quan ho fas amb un valencià i un madrileny. Tots dos et coneixes, saben els teus lligams polítics amb Esquerra Republicana de Catalunya i a la més mínima, la conversa deriva cap els temes que tan esfarrisadament utilitzen quatre mitjans mediàtics. Paraules com, no sou solidaris, egoistes, no voleu deixar anar l’aigua i ho preferiu llençar a l’aigua, etc, etc. Tantes desvarietats que al final t’has de plantar en banda i donar un cop de puny a la taula. Ja n’hi ha prou!!!.

Espanya es troba sumergida en una constant lluita endegada pel PP de cara a recuperar el seu govern espanyol i el PSOE va donant tombs de cara a fer allò que més interesa electoralment. Al final, els que surten perdent son els ciutadans i principalment els vascos i catalans. D’una forma u altre som el punt de reflexió i atac. Utilitzen qualsevol punt flebe per a donar a entendre que l’altre fa quelcom malament en profit dels catalans o dels euskaldunes. La cosa cansa i es fa molt pesada.

Els mitjans ja cansen amb tant parlar de l’Otegui. Li fan el missatge polític de forma gratuita. És una campanya perfecta. Després surten tots aquells que treuen renecs per la seva boca. L’exalcalde de Benidorm que no s’avergoneix de res i segueix fent de les seves per on va. I que em dieu d’Antena 3. Penós i deplorable.

Dins les Jornades de la Dona, Sant Esteve Sesrovires ha organitzat la 1ª Cursa de la Dona. Un acte festiu i reivindicatiu que malauradament no passa d’això. Demà tindrem un dilluns com qualsevol altre i fins el proper any de l’esport femení ningú es tornarà a preocupar.

 La Carta Internacional de l’Educació Física i de l’Esport de l’any 1978, en el seu article primer, estableix que la pràctica de l’esport és un dret fonamental per a tothom. I hem de tenir present que a nivell municipal, la posta en pràctica i el control institucional es troba dins l’àmbit de la Regidoria d’Esport i porta en pràctica i efecte amb el corresponent Patronat Municipal d’Esports, el qual realitza el control i la supervisió de les diferents activitats, posant a l’abast de les persones tots els mitjans que siguin necessaris. Tenint en compta el principi bàsic que no hi han esports exclusivament masculins o femenins, sinó dos tipus diferents d’esportistes.

Un cop aclarida aquesta part, cal dir que en el decurs de les darreres setmanes, membres d’Esquerra han estat en contacte amb diferents sectors de la societat esportiva sesrovirenca i hem aconseguit formar una important visió del que avui és l’esport al nostre poble. Una visió que ens posa de manifest que hi ha un important vuit pel que fa a l’esport femení de conjunt pel que fa a la seva base i a la se formació. I es pot demostrar que l’esport femení en etapa de formació no té les mateixes oportunitats i sovint abandona la competició per manca de quòrum o manca de competitivitat.

No ens podem tancar en banda i pensar que l’esport femení és simplement l’aeròbic o qualsevol altre activitat de sala i cal fer més èmfasi en el fet que l’esport és una forma necessària de potenciar el caràcter, la personalitat, el desenvolupament corporal i la sociabilitat. Motius prou suficients per a que les institucions treballin en favor de la promoció de l’esport femení entre el sector més jove. Cal una perfecta promoció per a que equips sènior com l’handbol tinguin una base que nodreixi de jugadores el primer equip i no acabi desapareixen o buscant altres pobles on estiguin millor considerades i tractades.

Cal cuidar la escola de voleibol actual, repartir els horaris del Pavelló correctament i procurar que totes les activitats es facin en unes instalaciones dignes. Cal plantejar un edifici en l’anomenat pàrquing del Pavelló on es podria fer una pista de voleibol competitiva amb graderies i vestidors propis. Cal incentivar, promoure i empentar la escola d’handbol femenina. Purament femenina. Pobles valencians com Riola o Torrent tenen equips totalment femenins i el futur de l’esport femení passa per aquí. Cal crear equips que tinguin en la seva totalitat nenes. Cal crear un gimnàs on fer les activitats prèvies al joc i alliberà l’ús de la pista com gimnàs, cal obrir les portes del Complex a les hores de menor afluència i fer ús d’elles els esportistes d’elit. Cal facilitar les recuperacions de les lesions amb la lliure utilització dels mitjans. Cal posar en marxa el total tancament de la Pista Francesc Castellet per a evitar la brutícia i crear nous vestidors.

Simplificant, les conclusions ens diu que la dona no ha estat considerada de la mateixa manera que l’home i encara topa amb prejudicis cultural i tòpics desgastats. La dona esportista, amb una bona preparació i amb els mitjans adients, pot assolir tantes fites i tants reptes com l’home i el que no podem fer és donar per assentat que tot queda en mans de quatre persones que de forma altruista es bolquen per aconseguir fer un grup i tirar del carro a tot hora. Institucionalment s’ha de donar una empenta a totes les iniciatives i ajudar a promocionar l’esport femení i a que es facin en perfectes condicions. 

Aquesta setmana he estat treballant a València i això m’ha donat la oportunitat de donar un tomb per la ciutat i veure com començaven a construir les falles. Començaven a posar els ninots en el seu lloc.
Aquest ninot em va fer gràcia. Ho diu tot i més. Després de tantes lluites i defenses del Pla Hidrològic que la gent del PP volia dur a terme, et pots adonar que hi ha gent fora de Catalunya que és conscient per a que necessiten l’aigua. Les macrourbanitzacions de Marina d’Or i companyia, els Camps de Golf d’Alacant i Múrcia, els complexes lúdics com ara Terra Mítica i tantes i tantes coses que et porten a demostrar quin és el veritable desig. Ens volen fotre l’aigua per a donar de veure els seus "petits indrets". Però això ho hem aconseguit aturar de moment. Veure’m fins quan?. Però no cal anar fins al País Valencià per a viure altres especulacions constructives que ens poden portar a la ruïna com a territori. Parlo de pobles com ara Sant esteve Sesrovires, on gran part dels terrenys rústics i agrícoles s’han re-qualificat per a posar en marxa projectes d’ampliació del camp de Golf de Masia Bach, amb l’enderrocament massiu d’arbres. Urbanitzacions privades, rodejades de murs com fan els israelians amb Palestina, etc, etc. Sens dubte vivim temps de grans especulacions i no hi ha res que ho aturi. Només hi ha una cosa que ho pot aconseguir i son les persones. Dins de dos mesos, els veïns i veïnes de Sant Esteve tenen l’oportunitat de dir el que pensen. Esperem que ho facin.

Ja n’hi ha prou de menyspreu i d’oblit. La Beguda Alta és un veïnat de Sant Esteve Sesrovires i mereix el mateix tracte que la resta de veïnats.
L’oblit en el que viu La Beguda Alta és digne de ser tractat pel mateix Síndic de Greuges. No hi ha dret com s’ha tractat aquest veïnat al llarg del temps. Un veïnat dividit en tres municipis i que alhora pertanyen a tres comarques. Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç´d’Hortons i Masquefa, el mateix que dir Baix Llobregat Nord, Alt Penedès i Anoia. Pel que fa a la part sesrovirenca hi ha una deixadesa que ens fa avergonyir als mateixos polítics que no ens trobem a govern. Han estat de forma continuada oblidats, menys quan han de pagar els seus impostos. Tant mateix, hores d’ara s’aixeca una macro urbanització al voltant del Camp de Golf amb una tanca divisòria per a deixar clar que allò és terreny privat i que no pot trepitjar-lo qualsevol. Si més no, els mateixos begudencs per anar al metge o portar el nen a l’escola, han de sortir a la Carretera Comarcal i fer tot una volta per què no tenen dret a fer-ho pels carrers d’aquesta urbanització. Això si, el municipi donarà un terreny per a una escola privada i regalarà un milió i mig d’eures en plusvàlues. Ja n’hi ha prou. Ens fan sentir vergonya aliena.

I vosaltres pensareu. Aquest s’acaba d’aixecar del llit o porta els biorritmes canviats. Doncs no. Res de tot això. Avui m’he llevat a les set del matí i tinc ganes d’agafar el llit.

Dic això de la trempera per què quan parles amb la gent t’adones que no som uns bitxos raros. Els d’Esquerra som normals. Som com som. Volem el millor pel nostre poble i ens entenem amb la ciutadania.

És curiós com pots arribar a parlar amb esportistes de l’handbol, del futbol, del bàdminton, del voleibol o del futbol sala. Tots pensen com tu i veuen els mateixos problemes que portes temps denunciant. Com és possible que la gent del Patronat i de la Regidoria d’Esports no estiguin al dia. La resposta es clara. Prepotència!!!. Molta prepotència i poques ganes d’escoltar el que la gent vol. I Sant Esteve Sesrovires és un clar model del tot plegat. Tenim una gran estructura esportiva gràcies a la gent que li dedica gran part del seu temps de lleure i poca cosa més. I que fa l’Ajuntament?. Dona subvencions, t’obliga a posar el seu logo i veure-les venir. Trist però cert.

Tenim unes instal.lacions que s’han quedat petites, antigues i deixades. Ens fa falta una important inversió per a fer un Camp de Futbol en condicions, Una segona pista-Pavelló per a donar recursos a tots els clubs, promoure l’esport femení de forma clara i no com a propaganda electoral, esport de lleure, espais per als que no agrada la competició i volen fer una mica d’esport lúdic, etc.

Avui he tingut trempera fóra d’hora i m’alegro.