ORFE SENSE SER-HO.
Mai ningú em va consultar.
Vaig formar part de la teva família sense voler-ho i ara, quan em sento tan i tan allunyat de tu és quan mes greu em sap no haver-ho denunciat abans.
Mai em vas sentir com un fill teu. Ni un sols regal en tots els anys d’existència. Ni un petó de bona nit. Ni un obrir la porta de la meva habitació per a revisar si estava be tapat en aquelles fredes nits d’hivern. Mai em vas sentir com un fill teu.
Vaig créixer de forma humil al costat d’aquells que els senties com a teus, que parlaven com tu i que segurament, mai s’adormien destapats les fredes nits d’hivern.
Vaig créixer sabent que tu no eres el meu pare i que la meva mare, malauradament, va estar apartada de mi des del dia en que vaig néixer, però ara després de mes de quaranta anys la he retrobat i res haurà que ens torni a separar.
Masses anys allunyat d’una mare. Una mare a la que mai vaig poder abraçar perquè el que deia ser el meu pare m’ho impedia.
Estudiant el que ell volia. Aprenent la història que ell comptava. Però jo mai vaig deixar d’estimar aquella mare.
Es per tot això que en el meu nom i en el dels meus germans i germanes de sang, que avui et vull dir adéu. Adéu sense rancúnia, desitjant-vos sort a tots vosaltres. A tu pare protector, a tots els tiets i tietes que veia per vacances i que no entenien que jo parles una llengua que no fos la seva. A la veïna del cinquè i el que somniava en servir algun dia a la seva pàtria.
A tots, adéu.