EL BLOC DE L'ADRIÀ

Feia una estona que em trobava a l’interior del cotxe en direcció a València. M’esperaven quatre jornades de formació en Management, de les quals hauria de sortir millor motivador i mes assertiu.
Mes de tres-cents quilòmetres al davant i un peatge de trenta-cinc euros. Sense parlar del preu de la benzina, que ja es troba a preus superiors a l’1,2 euros el litre. I tot això, un cop aplicat el ja mític article 155.
A la ràdio escoltava rac1 i tot el desplegament que un dia com avui s’esperava. Un nou President de la Generalitat ens esperava al final del dia. En Quim Torra. Una persona que inicia el seu mandat envoltat de crítiques i menyspreu d’aquells que ens tenen sotmesos a les seves regles, malgrat que no tenen majoria parlamentària. I resulta com a mínim curiós que facin esmena a fets considerables històrics, com pot ser un tuit o un article de fa cinc anys. Podria ser això “memòria històrica”. Un tuit és prou greu com a tractar a una persona de criminal? M’imagino que a la seva escala de valors, alguns polítics de nova formada pensaran que si, especialment ara que escolto els seus discursos.
Tinc clar que malgrat no considerar-me un personatge polític, sóc regidor del meu poble, a mesura que passen els minuts i escolto el dial de RAC1, aquest curset al qual m’envien aniria molt bé a aquesta colla del 155. Sense donar noms, considero lamentable el nivell d’alguns. Només cal escoltar el seu to amenaçador. Les seves paraules feridores. Fruit d’algun sondeig que els indica el que han de dir. Discurs preparat i escrit. Que queda d’aquella política en la que eren capaços d’improvisar, de replicar i fer referencia a les paraules dels seus opositors que tot just acabaven de fer la seva oratòria? Després de la presentació realitzada per en Quim Torra, venien la rèplica de la resta de grups. Cap comentari al qual acabaven d’escoltar, tot frases preparades, amb missatges estudiats. Text preparat per tot un equip d’analitzadors de medis i estudis de mercat. Aquest és el nivell?. I encara hi ha qui s’atreveix a valorar i dir que una d’aquestes persones és la més preparada. La més preparada per a què? Posar la teva persona i el teu cos al servei d’un interès molt clar, això és ser bo?
On hi ha l’assertivitat de les persones polítiques?.
Lamento aquesta situació i enyoro el nivell intel·lectual i personal de la nova política.
Senyors i senyores, considero que haurien de fer una aturada en el camí i fer un replantejament. Han convertit el Parlament en un plató de televisió i el seu esdevenir, en el d’uns simples tertulians de qualsevol realitz show. Vostès són els sectaris, els de baixa qualitat humana i quan fan memòria històrica d’allò que els interessa, els recordaria els anys que portem esperant a recuperar els cossos dels nostres familiars a foses comuns. Això és la Memòria històrica. El que vostès fan és repressiu i altament pervers.