EL PLEBISCIT
Fa anys que molts catalans venim reclamant un canvi a la Constitució espanyola. Un canvi que ens atorgui el dret universal a un plebiscit. El plebiscit que ens permetria preguntar a la ciutadania de Catalunya, quina és la seva voluntat davant d?una hipotètica autodeterminació. El dret a decidir
Però abans hem de tenir clar que prèviament tot passa pel reconeixement de Catalunya com a país annexionat a l?Estat espanyol ja que la Constitució espanyola i la majoria de constitucions europees no contemplen el dret a l?autodeterminació dels pobles establerts en una part del territori que es considera com a propi. Això significa que abans hem de conquerir i demostrar que Catalunya, amb una llengua pròpia, una història pròpia i una cultura pròpia, es troba annexionada a Espanya pel procés de les guerres i les armes en el decurs dels darrers tres-cents anys i en cap cas existeix la voluntat expressa i democratitzada de que així sigui i en conseqüència, es fa necessari i reclamem el dret a decidir.
Per aquestes circumstàncies podem dir que la separació de les Repúbliques Bàltiques de l?antiga URSS no ha estat gens traumàtica i fins i tot, podem afegir el mateix del que passaria si Escòcia s?independitzes del Regne Unit ja que ni els estons son russos ni els russos son estons i ni els escocesos son anglesos, com tampoc els anglesos son escocesos. Ara bé, pensar que Espanya es troba preparada a viure sense Catalunya, és difícil d?imaginar. És una autèntica utopia i podríem dir de forma clara que el problema no es pas Catalunya, el problema és Espanya i el seu ancestral caràcter colonitzador. Capaç de reclamar el seu dret sobre Gibraltar, britànic des de la mateixa època en que Catalunya pertany a l?Estat espanyol. Ni més ni menys.
És trist d?admetre i acceptar que Catalunya i els catalans ens trobem lluny d?assolir un fet legítim. I ens trobem lluny perquè hi ha una part important dels nostres polítics que no estan per la cohesió d?idees i sentiments. Molts del partits actius fa temps que varen abdicar i no tenen cap mena d?interès per a defensar el dret a l?autodeterminació. Prefereixen centrar la seva activitat negociadora en millores parcials i pactes polítics com si d?una empresa es tractés. I així no anem be !!!!. Sense un veritable interès polític comú no podem arribar gaire lluny i amb la permissibilitat pactada a l?actual Estatut queda clar el fenomen que s?ha de canviar. Girar la truita. No farem res mentre estiguem sora el règim d?un Estatut concedit. Catalunya el que necessita és un Estatut nostre, amb una serie de fets innegociables i molts dels nostres mals perduren i provenen per haver acceptat el que des de Madrid constantment mutilen. Catalunya mereix i requereix un autogovern reial, amb una base pròpia.