DES DEL PEU DE LA MUNTANYA…
Llenço la següent pregunta i us demano estigueu sincers.
A tots els que hores d’ara es dediquen a criticar a la gent d’Esquerra seguint els adoctrinaments de les xarxes socials. Quants sou els que us heu llegit l’article d’en Joan Tardà?.
Molt be, els que no heu llegit l’article d’en Tardà però us esteu inflant a criticar-lo, em podríeu dir el motiu pel qual ho esteu fent?.
Dels que si heu llegit el seu article, us voldria fer una segona pregunta. Quants de vosaltres, els crítics, seguiu en Joan a twitter?. Quants heu llegit altres articles d’en Tardà?. Quants heu escoltat en Joan en una de les seves exposicions i visió del que estem patint i on ens trobem?.
Segurament arribarem a la conclusió que la gran majoria d’opinadors, no en sabeu res de res de qui és i com és en Joan Tardà. Un gran patriota que porta anys i panys a la lluita i defensa del nostre país. Gran defensor i impulsor de la Llei de Memòria històrica.
Qui parla i critica i no coneix la persona i el seu tarannà, comet una gran irresponsabilitat. Fill de Cornellà, sap i viu de prop la realitat de la comarca del Baix Llobregat. I caldria molt escoltar les seves sabies paraules abans de caure en el parany d’atacar per sistema tot el que te a veure amb Esquerra Republicana de Catalunya, la qual cosa sembla ser una estratègia molt be preparada per diferents àmbits, especialment de la dreta catalana.
I es que abans d’assolir la plena llibertat de la República Catalana, ens trobem davant d’un escarni públic d’aquells que hem fet mes i des de fa mes, per la independència de Catalunya. Personalment ho visc, aquells que en la meva primera època de regidor negaven tot el que tenia relació amb un estat independent, ara es mostren com els impulsors i defensors mes afèrrims, probablement perquè veuen com això no te marxa enrere i veuen pel davant una oportunitat de negoci al que volen arribar els millors posicionats.
Senyors i senyores, hi ha molta feina a fer. No cerquem culpables de proximitat, les opinions son licites i defensables. Si no voleu veure mes enllà, ho tenim molt complicat. Cal seguir sumant i no arribarem a bon port si donem el passatge del vaixell per tancat. Encara hi ha tiquets, molts tiquets, i cal convèncer a la ciutadania que allò que diem que és bo per a nosaltres, també es bo per a ells. Especialment per a tots els comuns i socialistes que segueixen induïts per les dubtes i les recances. I si aquest és l’Iceta, benvingut sigui.
Si en Mas ara és indepe, no entenc perquè dins de quatre dies no ho potser l’Iceta, en Coscubiela o diré una de mes gran, la pròpia Granados.
I per a finalitzar avui us deixaré amb les paraules que fa pocs dies va compartir amb alguns republicans l’amic Tardà: “No és cert que hem estat derrotats. En cinc anys, hem arribat al peu de la muntanya. S’ha fet feina. Per cert, quan un arriba al peu de la muntanya i mira amunt, la veus molt mes alta de quan la miraves des de lluny. Quan ets lluny, la muntanya no sembla tant alta. La història s’ha desbocat gràcies a les emocions, per això ara ens costa respectar aquells que ens han portat fins el peu de la muntanya, perquè ara molts patriotes que m’insulten per les xarxes han de fer un canvi de xip i ara, des del peu de la muntanya veiem que la muntanya és molt alta i ara arriba l’hora de plantejar-nos les tres preguntes clau. Amb qui, per on i com volem arribar al cim”.
aquest és el gran debat polític. El camí és molt llarg i cal saber triar per quin rierol volem arribar, amb qui volem fer l’ascensió i com la volem fer.