ANGOULEME 1940 – Le Champ d’Alliers
ANGOULEME 1940
A finals de gener i principi de febrer del 1939, milers de refugiats republicans espanyols travessen la frontera amb França, fugint de les tropes franquistes que tres anys abans portaven a terme un cop d’estat.
Una França desbordada, agrupa primer els refugiats prop de la frontera (Argeles-sur-Mer, Saint Cyprien, Le Boulou, Rivesalbes…). Posteriorment, dones, nens, gent gran i ferits, son transportats cap a l’interior del país. Aixi és com diferents convois de gent, entre el 31 de gener i el 12 de febrer, son desplaçats al departament de la Charente.
És així com, en pocs dies, treballadors de la foneria Ruelle, al nord d’Angouleme, reurbanitzen l’antic campament de la Primera Guerra Mundial, La Combe aux Loups. Campament que en pocs dies acollirà a 2000 refugiats espanyols. Mesos després, els refugiats son traslladats a un nou campament, Le Champ d’Alliers. Campament que es converteix en el principal centre de reagrupament i on es construirien un conjunt de barraques per al habitatge, una caseta d’oficina, altres de cuina i una per a la infermeria.
Durant els següents mesos, amb la Guerra Civil espanyola finalitzada, grups de refugiats son repatriats i el campament es queda en 800 refugiats a principi d’abril de 1940.
Posteriorment les tropes nazis inicien l’ocupació del territori francès. El 24 de juny de 1940, les tropes alemanyes entren a Angouleme. Dies més tard, soldats alemanys irrompen al Champ d’Alliers i agrupen a tots els refugiats. Els separen per dones, homes i nens. Els alemanys fan una batuda a la recerca d’armes, però no en troben res.
El 13 de juliol de 1940, les autoritats militars alemanyes donen l’ordre de reagrupar tots els refugiats espanyols de la regió per lliurar-los a les autoritats franquistes.
El matí del 20 d’agost de 1940, les forces alemanyes envolten le Champ d’Alliers i a crits ordenen als refugiats que agafin tot el que puguin portar per al viatge que han organitzat. Sense més explicació, prop de 1000 refugiats son conduits a peu a l’estació de tren d’Angoulême, on molts pensen que els porten a la zona lliure de la Dordogne, a pocs quilometres d’Angouleme. Però això mai succeirà.
A l’arribada a l’estació de tren, descobreixen un llarg convoi format per més de 20 vagons de mercaderia i bestiar. L’estació està plena de soldats alemanys amb ametralladores. A raó de 40 refugiats per vagó, son obligats a pujar per families, mentre que hi ha que fan el recompte. El recompte donaria un total de 927 persones. 437 dones i nens, i 490 homes.
El tren trigaria hores en sortir al seu destí. Finalment, el maquinista fa xiular la màquina i arrenca el convoi. Un llarg camí cap al desconegut. El tren passa per Poitiers, Orleans, voreja Paris i es dirigeix cap a l’Alsacia. Entre els refugiats creix la desesperació. Passen les hores i no reben cap mena d’explicació. Hi ha fred i molta gana.
El tercer dia el tren travessa el Rhin i s’endinsa en territori alemany. La nit del 23 al 24 d’agost s’atura el tren. L’aturada és més llarga de lo habitual. Es troben aturats a una petita estació de tren austríaca, on hi ha un cartell amb el nom del poble. Mauthausen.
Passades unes quantes hores, soldats del Tercer Reich obren les comportes i comandaments de les SS, ordenen als homes baixar. En Fèlix Quesada, nascut el 4 de maig de 1926, amb 14 anys, és el més jove obligat a baixar del vagó.
Un cop formats de cinc en cinc, tanquen les portes dels vagons i reben l’ordre de començar a caminar, mentre escolten els crits i les llàgrimes de les dones i els nens que resten als vagons. Poc despres, mentre s’allunya la columna d’homes, el tren torna a posar-se en marxa. Fan el trajecte de tornada. Després de creuar Angouleme, l’1 de setembre de 1940 el tren arriba a Irun amb 442 dones i nens.
Dels 378 homes traslladats a Mauthausen, 340 troben la mort. 281 al mateix camp de Mauthausen, 59 serien donats com morts al camp auxiliar de Gusen i al Castell d’Hartheim, on son sistemàticament gasejats.
I aquesta és la reduïda història dels 927 d’Angouleme.
Adrià Companys