EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

ANALISI D’UN CONFINAMENT

Publicat el 15 de març de 2020 per aka61

 

Feia anys que no seguia cap discurs institucional espanyol i mira per on que ahir al vespre i mentre veia les noticies de TV3, connectàvem amb la moncloa.

Després de seguir detingudament les paraules del Sr. Sánchez nomes cal dir que estem a les mans equivocades. Però ep, estem a les mans equivocades a Espanya i a Europa, perquè allò del mercat únic, la globalització i l’europeisme es simplement una gran mentida econòmica.

Dit això, a casa en som dos els que treballem al sector de l’automoció. El meu fill gran i jo. A mi dijous em varen enviar a casa per a fer teletreball com informàtic que soc i ja que podia seguir desenvolupant les meves tasques de forma remota. Mentre, el meu fill que treballa a una línia de producció feia les seves vuit hores com qualsevol dia normal.

Des de les 22 hores de divendres estem tots a casa. Confinats?. Mes o menys.

Han passat 36 hores i de moment no hi ha cap comunicat oficial de les nostres empreses on ens diguin que s’atura l’activitat. Perquè?. Qui assumeix els costos d’aturar tot una planta productiva amb els 400 treballadors que hi ha a la seva planta i 400 mes a la meva?. I si s’atura la producció com segur que passarà, qui assumeix el cost.

Segurament amb el decret d’Estat d’Alarma els consells de direcció de moltes companyies esperaven escoltar en boca del president de govern algun tipus de missatge aclaridor. El govern hauria d’assumir les seves responsabilitats i assegurar que davant la pandèmia, tots els treballadors i treballadores es veuran coberts i protegits. Malauradament el seu missatge no ha estat aquest. Tot el contrari. I ara li passa la patata calenta als empresaris i consells d’administració. Tancar com a mínim 15 dies pot ser la ruïna per a molts i cal una via d’ajuts i facilitats de forma urgent. Això era el primer que hauria d’haver fet. Enlloc de re centralitzar les decisions a traves del Ministeri de Defensa i redactar un seguit d’articles incomprensibles per a la ciutadania.

I ara s’obren les preguntes. Que hem de fer dilluns?. A casa portem 48 hores discutint. El meu fill vol sortir amb la seva bicicleta i jo li dic que no sigui un insensat, que faci cas de les restriccions i els consell que ens arriben des de salut. I ell em contesta, amb tota la raó del mon, si estic be per anar a treballar dilluns, també ho estic per a sortir en bicicleta. Un raonament prou clar i justificable si tinc en compte que a la feina es trobarà amb 150 companys del seu torn i a la muntanya nomes es creuarà amb algun altre ciclista que ha decidit fer com ell.

I arribarà demà. Jo em posaré davant de l’ordinador i potser treballi des de casa, però ell haurà d’anar a la línia a treballar perquè si no es presenta perdrà la feina. Així de simple ens ho ha deixat el Sr. Sanchez. Segons l’article numero 6, s’autoritza a desplaçar-se per anar a la feina i que feta la jornada ràpid cap a casa.

I a tot això, els sindicatscallats. Callats no, muts.

Sortir a les terrasses aplaudint la tasca dels sanitaris es molt guai, igual que quan fèiem sonar les cassoles per la guerra d’Irak o mes recentment pels nostres presos polítics, però en el fons a tots els que prenen decisions per nosaltres, això els importa molt poc.

Dilluns segurament arribarà el moment d’un allau d’EREs que la administració haurà d’aprovar i com sempre, el govern d’Espanya anirà tard i sense decisió pròpia. Qui sempre perd és el mateix, el poble.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.