Amb la església hem topat…
Deixeu-me que us ho expliqui.
Segur que algú us haurà reenviat un símil matrimonial en parlar de la relació de Catalunya amb Espanya. Jo intentaré anar més lluny. Anar a l’arrel.
A Catalunya, quan et cases, ens regim pel sistema de separació de bens. El que vindria a ser una convidada a “La Catalana”. Allò de cadascú es paga lo seu. Cosa que ens estalvia sovint de molts mal entesos. Qui no recorda l’àpat amb els amics i el problema que hi ha a l’hora de les copes. Un bon dinar, els postres i el cafè. Però quan arribem a la sobretaula, allò es surt de mare. La copeta, el cubatet i els xupitos. I quan toca fer comptes, que?. A dividir entre tots?. Una mica injust no?. Així que, millor que cadascú es pagui la seva copeta. Tu pagues el que et beus. Sembla molt més just, no?. Aquest sistema seria, a La Catalana.
Aquest concepte traslladat al matrimoni, parlaríem de la separació de bens. Aixi que, tot allò que un aporta en el moment del casori, segueix sent seu. I un altre cosa important, tot allò que adquireix pròpiament, també. Recordeu, a Catalunya separació de bens.
I a Espanya, la cosa funciona diferent. El règim marital és el de guanys. Significa això que tot va a parar a la mateixa bossa. Es fan comuns tots els guanys i els beneficis obtinguts de forma indistinta per qualsevol d’ells. Capiche?. OK.
Doncs ja ho tenim. Ara transportem el matrimoni al territori.
Nosaltres som Catalunya i ells son Espanya.
Algú, sense consultar-lo, ens passa per la vicaria i quan ens adonem ja ens han casat. I a sobre, ens venen el rotllo que això és “Hasta que la muerte nos separe!!!!”. Per a tota la vida!!!!!.
Ens apliquen el règim espanyol. El de guanys. I de la nit al dia, tot el que es nostre és seu.
Curiosament, el règim de separació de bens és el que regeix al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya. I en el seu conjunt….. els Països Catalans.
Doncs be, el codi civil de Catalunya és dels mes avançats d’Europa i es va iniciar fa mes de 500 anys. Aquest codi civil és el dret que regula els aspectes fonamentals de la nostra vida, forma part de la mentalitat dels catalans i de la identitat de Catalunya. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i legislar.
Aixi que, hem d’aconseguir convertir el nostre matrimoni en un matrimoni regit per la separació de bens i així que puguem, tocar el dos. Cal fonamentar-ho tot en que l’estat espanyol s’ha auto qualificat en un estat laic.
Segons la descripció de laïcisme, El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l’estat de tota influència de la religió, que considera que s’ha de desenvolupar, en tot cas, en l’àmbit privat i personal.
Com a punt a final direm. El nostre matrimoni amb l’estat espanyol s’ha d’allunyar de la relació apostòlica, catòlica i romana per a donar pas a una relació laica. Al final tornem a allò de “Amb la església hem topat”.