EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

A l’estranger

Publicat el 8 de maig de 2018 per aka61

Fa molts anys que viatjo per Espanya. De nord a sud, d’est a oest. Moltes ciutats i moltes comunitats. Doncs be, com fins ara mai m’havia sentit tant allunyat d’ells.

Sempre he estat molt de la seba. M’he criat en un entorn català i no m’he amagat mai quan he dit que jo nomes soc català, ,malgrat el que pot dir tota la documentació oficial del mon. Una cosa és la paperassa i un altre molt diferent la que jo sento.

Aixi és com estem on ens volen tenir. Nosaltres, pacifics de mena. Gent molt normal. Capaços de compartir i conviure amb gent de totes les races, de totes les religions, de totes les formes de pensar. Nosaltres que sempre hem estat col.laboradors i participatius. Doncs deixeu-me que us digui que estem mes allunyats que mai. Els partits polítics que veuem perillar el seu sistema, estan fent una feina de despiste que dona els seus fruits. Tenen a la gent entretinguda pensant en lo dolents que som. Perquè volem trencar el seu país,quan no és cert. Nosaltres els desitjem el millor.

Avui, asegut al seient 7ª del vagó numero 1 de l’AVE de les 11 del matí. He viatjat amb el meu llaç groc. Un llaç decorat amb una rosa vermella. Quelcom que fa un temps ningú en donaría cap sentit i es mostraría amb total indiferència,però no.

A Les Delicies de Saragossa ha pujat un home entratjat que portava un maletí de pell i una cinta de dos centimetres d’ample amb la bandera española. Jo, la veritat, és que ho he trobat d’allò mes normal. Probablement aquest senyor no porta de forma casual la cinta i malgrat tota la seva preparació académica, considera que lluir la rojigualda és contratacar no se que. La veritat, admiro que la gent es sentí d’algun lloc i si se senten espanyols, els felicito. Ho considero molt loable que si son espanyols ho facin saber. Igual que als estats units es molt normal veure una bandera al jardí o a la façana de cada casa. I dic això, perquè a aquest bon home nomes li ha faltat fotrem el maletí pel cap. I això que des del primer moment he vist la seva bandereta, no calia passar-me la cinta pel damunt del cap com si estigués fent la jura de bandera. La veritat bon home, el felicito. Ha estat un fet pasatger. Però arribes a Madrid. Surts d’Atocha i mires a un costat i a l’altre.

Molta polícia, molta guardia urbana. Molta bandera i molt ambient estrany. Mai abans havia vist un Madrid així. El cel amenaçava pluja, igual ha estat aquest cel cobert i una temperatura molt alta, però ho havia de dir. M’he sentit allunyat. Que jo no era d’aquí. Inclús, per primer cop a la meva vida, m’he notat vigilat. No es que algu em vigiles no. Però ha estat una sensació extranya. Inclús he comprat un parell de coses al Decathlon de Rivasvaciamadrid i la caixera en demanar-me el còdic postal i dir el 08635 del meu poble, m’ho ha fet repetir. Si xiqueta si. 08!!!. No pas 28.

Aquí segueixo a Madrid per tres dies. No vull ni pensar amb la propera setmana. Quatre dies a la ciutat de València. I el pitjor de tot, és que ens fan culpables dels seus problemes. Com si nosaltres haguessim provocat els casos de corrupció, el robatori de les cremes o la falsificació dels titols acadèmics.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.