PENSAMENTS EN VEU ALTA

 

 

Ara que ha passat la primera setmana des del ple d’investidura. Ara que molts m’heu aturat pel carrer dient-me, Com pot ser?. És veritat que en Carbonell seguirà sent alcalde?. I que ho serà perquè ha fet alguna mena de pacte-acord amb en Galceran i que mes a mes, Ciutadans li ha regalat el seu vot i el pitjor de tot, a tot aquest batibull  heu de sumar a la Entesa-En Comú.

Doncs si veïns i veïnes. Així és això que alguns en diuen democràcia. Algú s’imagina o te algun argument per a legitimar aquesta mena de brindis al sol per a que en Carbonell perduri a la cadira consistorial?. Quan dic argument em refereixo a un argument tècnic i de gestió. Evidentment que les matemàtiques ho amaguen tot i la personalització del tot plegat encara mes. Però hi ha argument en clau de poble que ho faci legítim?. Quin és el futur que ens espera als sesrovirencs i sesrovirenques?. El mateix dels darrers deu anys?. És això el que vol el poble?. Algú que et diu que no pujarà impostos, però que us ho cobra en forma de crèdits bancaris per a pagar totes les barbaritats que s’han arribat a fer i desfer?. I us ho cobra en algun cas fins l’any 2045.

Ara si us plau fem una reflexió. Sou un grup d’amics, de veïns, companys de feina… heu anat fent un raconet al banc o sota la rajola i un dia decidiu fer una guardiola comú per a comprar-vos una caseta i un terreny enmig la naturalesa. En un poble del qual tots en parlen meravelles. A tocar de la feina. Lluny del soroll. Un poble on no hi ha ni un semàfor!!!!. Idíl·lic oi?.

Compteu els vostres dinerets i busqueu algú que us faci la vostra caseta i el vostre terreny. Ja el teniu!!!!. La casa del vostre futur. Ja teniu qui us faci la caseta. Un constructor!!!!.

Però resulta que aquest constructor en lloc de fer-vos la casa del vostres somnis, us fa la part baixa de la casa, menys mal que no li vareu demanar que fes un pàrquing perquè un pàrquing que va fer el te inundat i va costar una fortuna. I us diu que no li queden diners per acabar-la. Que s’ho ha gastat tot i no sap com. Que un dia li van dir que d’això ell en sabia i s’ho va creure, però que veritablement no en te ni idea, però com és tan bona persona la gent li confia els seus diners. I ara que fem?. Que s’ha fet d’aquell poble meravellós?.

Però no us preocupeu. Haureu de viure a la planta baixa de casa tots plegats. Els amics de la feina, els veïns, i quatre famílies mes que s’han quedat sense casa i sense estalvis perquè el constructor-mesies va calcular malament els metres i tocarà compartir. Tocarà compartir i anar pagant una hipoteca fins l’any de la Maria Castanya.

I ara ve el millor. Com teniu la casa plena de gent, no teniu pàrquing, el poble fet una merda, els serveis no son serveis i sort teniu de tenir una bona feina i podeu anar al banc a demanar un préstec. Us presenteu amb la feina com aval i el banc us deixa els diners, que haureu de tornar en quatre anys. Ull, quatre anys!!!!.

Doncs aquí teniu la pregunta. Li encomanaríeu el projecte per acabar la vostra casa al mateix constructor que us ha deixat sense estalvis, amb una casa que no es una casa, sense pàrquing, amb un munt de veïns que us ocupen el rebedor i el menjador i que no podeu sortir ni al patí perquè el teniu ple de moreres bordes. De veritat que ho faríeu?.

Doncs incomprensiblement hi ha qui ho ha fet. Queda clar que el gènere humà és rar, molt rar.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*