ADOCTRINAMENT TELEVISIU

No fa pas tants dies que a una companya de feina li parlava de l’article que apareixia a una de les publicacions que segueixo. No recordo si era Nació Digital, Vilaweb o El món. Curiosament, en lloc de donar-me la seva opinió respecte el contingut de l’article, em contestava amb un altre escrit. Aquest de Dolça Catalunya. I aquí és el moment en el que em poso a pensar i em dic a mi mateix, no anem be.

Aquesta frase ho defineix tot. Nosaltres, els que desitgem una Catalunya independent i molts altres, que malgrat no compartir el mateix sentiment,  pensem que a Espanya hi ha presos polítics. Però un altre sector de la ciutadania de Catalunya diu que el que hi ha a Espanya son polítics presos. Perquè els hi costa dir al pa pa?. Que hi ha en el contingut verbal que transmeten alguns polítics que els fa fer seva una frase com aquesta?. Inclús a l’hemicicle de l’ajuntament en el que soc regidor, Sant Esteve Sesrovires, un electe vinculat a Iniciativa per Catalunya deia amb un to cínic i provocatiu el mateix. Que és exactament el que busquen?. Un atac a la persona o al càrrec que representa?. Al que o al qui?.

El sols fet que algú estigui en presó preventiva ens tindria que preocupar i molt. La definició de presó preventiva ho diu clar. És una mesura cautelar que consisteix e la privació de llibertat d’un ciutadà prèvia a la sentència del cas, mentre es tramita la causa contra ell. Doncs be, els membres del govern de Catalunya empresonats estan a la presó preventiva per fer política. Com a mínim fins que després d’un judici, el jutge dicti sentència i consideri el que tingui que considerar.

Hi ha moltes formes per a tenir controlat a possibles culpables d’un delicte, però la privació de llibertat va molt mes enllà. Un valor a tenir molt en compte en aquests casos és que aquesta aplicació va totalment en contra de l’estat jurídic d’innocència, també conegut com a presumpció d’innocència. Queda clar que abans de qualsevol judici, la presó preventiva és una mesura que pena a l’acusat abans de que es demostri la seva culpabilitat. Dit això, quina pena estan patint els Jordis?. Perquè més a més, ells ni tant sols son polítics. Quina pena estan patint l’Oriol, en Trull, en Turull, la Bassas, en Puig, la Forcadell….. Crec que es prou evident que en aquests moments la pena que s’aplica als polítics catalans és la que es desprèn de les seves creences, de les creences dels que un dia els varen votar. En definitiva, estan complint una pena política.

Fet el discurset del dia, tornem a la meva companya de feina. M’he quedat en que m’enviava un article de Dolça Catalunya com a resposta a un article publicat per Vilaweb. Sense mes. La seva opinió venia a dir, no vull saber res del que tu em dius perquè la veritat és la que publiquen d’altres. Aquest podria ser un concepte com aquell que nomes mira programes reality show, tertúlies tipus Sálvame de luxe. Creieu que podríem arribar a dir que mes enllà d’un sentiment o una forma de veure el model de país, ens trobem davant d’un dilema social?. Perquè diuen que TV3 adoctrina?. Potser miren TV3?. Quants dels que diuen que TV3 ens adoctrina varen veure ahir el programa “Preguntes freqüents”?. Quants d’aquests han vist algun cop “Preguntes freqüents”?. Deu minutets almenys?. Cinc?. Coneixien la existència d’un programa com aquest?. Segurament arribarem a la conclusió que no els interessa i que igual que jo llegueixo els articles de Vilaweb, ells llegeixen els de Dolça Catalunya. Per tot plegat, l’advocat Aamer Anwar assegurava ahir al vespre que Espanya vulnera els drets humans. Ei, que això ho diu una eminència en matèria jurídica i expert en drets civils i drets humans. Creieu que aquest mateix senyor podria ser convidat al Sálvame de luxe?. Podria ser entrevistat per TV1?. Entrevistar a un jurista considerat un dels millors advocats del Regne Unit, és adoctrinar?. Negar una evidència com la d’en Aamer Anwar es podria considerar negació de la noticia. Això si que seria adoctrinar el poble negant-li els coneixements de causa.

No he provat a enviar-li l’enllaç de la entrevista però és molt probable que si ho faig, rebré com a contesta un article de El Mundo, La Razón o l’ABC.

Acabarem fent una reflexió en veu alta. Agafeu el comandament de la vostra tele. Aneu a la DTV. Els Canals digitals. Els teniu pots per l’ordre que vosaltres considereu?. Si és així. Quin ordre teniu?. El primer canal?. TV1. El segon TV2. I el tercer?. Teniu TV3 o Antena 3?. Aquest és el kit de la qüestió. Tot radica en quin canal de televisió teniu primer.

I ho sento si algú es molesta, però prefereixo que m’adoctrinin veient Preguntes freqüents que veient Sálvame de luxe o Eurivisión. Son gustos i jo tinc els meus.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*