UN POBLE SOLIDARI
El que aquests dies intenten investigar els condueix de cap a la realitat del poble català. Aquell poble que ha estat maltractat amb acudits de racanería, s’endevina molt diferent quan poc a poc van descobrint com som veritablement.
Segurament ja tenen prou dades com a saber d’on venim i com caminem. La Marató de TV3 és una mostra de com pot arribar a ser de solidaria la societat catalana. Des de l’any 1992 el projecte solidari s’ha anat consolidant com un dels esdeveniments mes proactius que es coneixen.
La seva missió és fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu La Marató de TV3, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació. Les dades son prou evidents. L’any 2012 va estar l’any en que es va tocar sostre. Aquella edició es recaptarem fons per la lluita contra el cáncer i el recompte final va estar de 12.387.634 Euros. La darrera edició del 2017, el recompte provisional per la lluita contra les malalties infeccioses ha estat de 7.215.676 Euros. Mes de 170 milions d’euros des de la primera edició.
Mentre, a Espanya, la Telemaratón de TVE no recapta ni 2 milions d’euros. Tal com indica en Jose Antonio Sobrino al seu article, “Cataluña es una comunidad hecha de la colaboración y el asociacionismo, en muchos casos incluso altruista para ayudar a los demás. Una sociedad así debería ser digna de reconocimiento y no por el contrario escuchar lo que escucha desde las Españas”.
És d’aquesta manera que ni els jutges es poden imaginar que no hi hagi hagut injecció económica oficial en tot el proces del referéndum i segueixen la recerca de fantasmes i bubotes per calaixos i fons d’armari. Resulta increible que ara, fins i tot, possin en dubtes les paraules del seu propi minestre d’hisenda. Que poc en saben dels catalans i que poc han dedicat a crear empatía.
I la Caixa Solidària és una bona mostra. Ja sigui telemàticament, mitings, a paradetes, fires i esdeveniments de tot tipus. Tot és bo per a passar el respall per una bona causa. Milers i milers de persones col.laboren dia i nit en fer realitat l’elevat grau de solidaritat que sempre ha inundat les cases de Catalunya. Jo mateix fa anys que soc de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, de la Plataforma en defensa de la Llengua i d’Unicef. I quan es menester, col.laboro en qualsevol causa. Som un poble plenament identificat.
Aixi neix la Caixa de la Solidaritat. La caixa de solidaritat permet fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’ accions unitàries, cíviques, pacífiques i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives acordades per les entitats i/ o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista. https://caixadesolidaritat.cat/
Despres de fer un petit repàs, trobem un cas d’evidència solidària. La consellera Clara Ponsatí i la seva fiança. 80.000 lliures esterlines, 135.000 euros en menys de quatre hores. La propia Clara Ponsatí, a través d’un comunicat, feia l’anunci: Espero que el meu cas “serveixi per endegar una gran campanya de denúncia de les violacions dels drets humans perpetrades per les autoritats espanyoles i per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans”.
Per aquest motiu, ha iniciat una campanya de recollida de fons per finançar al seva defensa, a través d’una campanya de micromecenatge. En total, la campanya demanava 40.000 lliures esterlines, uns 45.000 euros. Quantitat que en minuts s’aconseguia i que en poques hores es doblava.
Però Espanya segueix incrédula la resposta i el poder de convocatoria. La pròpia judicialització de la situació política del nostre país enfronta el Tribunal Suprem i el Ministeri d’Hisenda. Cada cop hi ha mes divergencia sobre els fets de l’1-O. Amb les comptes intervingudes des del 15 de setembre de 2017, nomes les partides considerades prioritàries s’han dut a terme. I el que resulta inaudit per a molts lletrats del país, resulta que en Montoro haurà de defensar els arguments de que no ha existit malversació de fons. Quan la llei sempre diu que s’ha de demostrat que quelcom s’ha produit. Li donen la volta a la truita. I tot perquè encara no es cruen que amb diners privats s’ha finançat el referéndum de l’1-O.
Segueixen entestats en que els catalans som uns garrepes.
Que poc en saben de nosaltres. Sempre han estat dient que som iguals i la realitat els supera.