PETER i LA POR.
Ring…. ring!!!!!! –sona el mòbil d’en Capità Garfi-
Capità Garfi: Digues Peter. Que vols?
Peter Pan: Collons, com saps que soc jo?.
Capità Garfi: Peter, tinc el teu mòbil memoritzat. Recordes que som socis de govern?.
Peter Pan: Ostres si. Bon dia Capità Garfi.
Capità Garfi: Bon dia Peter. Com va tot?.
Peter Pan: On ets?
Capità Garfi: Eii, vine. Estic al Vermut Crític. Han fet una exposició molt xula. Perquè no t’apropes?.
Peter Pan: No puc. Tinc compromisos. I no m’agraden els cítrics.
Capità Garfi: No Peter. Cítrics no. El Vermut és Crític!!!!!.
Peter Pan: Oye Jordi. Ups, perdone Capitan Garfio. Porque no hablamos en castellano para que no sepan que soy yo el que te ha llamado. Disimula. Haz ver que soy tu amigo, el comunista.
Capità Garfi: Vale Peter. OK. Però vente. No veas como se meten con el exalcalde. Sobre todo con el que estuvo la pasada legislatura y la anterior.
Peter Pan: ¿Cómo?. Pero ese era yo!!!!!.
Capità Garfi: Que va!!!!. No puede ser. Tu eres el alcalde. Otra vez te estas confundiendo. Pero Peter, donde estas?.
Peter Pan: Estoy escondido en La Cabanya. Aqui no entra nadie y estoy seguro. Pero oye, que dicen del exalcalde.
Capità Garfi: Ahora que me fijo, si que tienes una retirada al que le han clavado un dardo en la frente. Però estas muy desmejorado. Irreconocible. Pero escucha una cosa. Yo con el de la foto me llevava a matar. Es impossible que seas tu. ¿Como puede ser que ahora vayamos de la manita?. Y hasta ahora no me he dado cuenta!!!!!.
Peter Pan: ¿Pero hay mucha gente?. Con lo que he rezado yo para que lloviera y lo suspendieran. Y va y lo montan en una cochera.
Capità Garfi: Peter, estoy con un col·lega tuyo aquí. Que dice que te vengas a tomar el vermutillo. Con lo que te gusta a ti.
Peter Pan: ¿Y quien es?
Capità Garfi: Dice que él un dia fue tu mentor, hasta que echaste a volar.
Peter Pan: Collons, en Joan!!!!. Oye, que tengo prisa y mala cobertura. Me voy de calçotada.
Pip, pip, pip –soroll que fa un mòbil quan l’altre t’ha deixat amb la paraula a la boca-.
Veus com jo tenia raó. Ja t’has tornat a acollonir. Un altre cop amagat.
Ja et deia jo que no donaves la cara mai. Que tens pànic escènic i si pots t’escaquejes a La Cabanya d’en Peter Pan. O sigui que no pots venir al Vermut Crític, molt be organitzat per un important col·lectiu de joves sesrovirencs, i mitja horeta després apareixes a la calçotada de l’handbol. Ei, que a la calçotada has d’anar, a fer costat a les entitats del teu poble. Però una cosa no treu l’altre. I aquest matí havies de venir a fer el vermutillo i a provar unes olivetes autòctones.
Has fet igual que el dia en que detenien en un pas fronterer al Molt Honorable President Carles Puigdemont. A les vuit del vespre teníem concentració davant de l’ajuntament per a demanar la llibertat de tots els presos polítics. I tu?. Espera que ho endevino. Ummmmm, a La Cabanya. I que feies una hora mes tard passejant el ciri pels carrers de Sant Esteve?. Sortir de processó ho trobes mes important que demanar la llibertat dels presos polítics?. No creus que hauries d’haver estat a les dues convocatòries.
Peter, ara que ho miro be. Quan el Tio Gilito et donava el relleu, allà l’any 2006. Et pentinaves com en Puigdemont!!!!!. Amb la ratlla al mig. Com passa el temps.