EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

UNS ENTREN, ALTRES SURTEN

Publicat el 3 de març de 2018 per aka61

Això tant de moda. Frases dites posades a la pràctica i que donen peu a conceptes paral·lels.

Tal com entren surten, seria una clara expressió pel que succeeix bàsicament amb els que tenen capital adquirit de forma poc lícita i que els serveix per a pagar importants quantitats de diners com a fiança i tornar al punt de sortida.

Hi ha mes fora que dins, un altre forma d’enfocar el que passa a la vida “reial”. Mentre nodrim els hotels públics de gent provinent de causes diverses, hi ha qui per la seva condició o situació segueix campant lliurament.

Abans d’entrar, deixin sortir. Una frase molt apropiada quan es fa necessari un relleu, una renovació. Aire nou o aire fresc que en dirien alguns. Malgrat que a l’escenari que voldria reproduir no encaixaria gaire aquest concepte.

No saps si pugen o baixen. Terminologia molt emprada quan parles del gentilici gallec. En aquest cas ho podríem reconvertir en un, no saps si entren o surten.

I dic tot això perquè corren temps en els que no saps o no entens perquè entren uns o surten uns altres. I a les informacions ens podem remetre.

Rapers, twiteros, actors, escriptors, fins i tot gent de l’esport. Aquí no en salvem a ningú. Tots estem al punt de sortida i sense ser grans esprinters, hi ha quelcom que ens converteix en protagonistes involuntaris d’un poder amb diferents criteris o interpretacions.

Jo mateix tinc un cas prou evident, et poden posar a parir per les xarxes, fer-te fotografies de tu o del teu cotxe justificant-se com a representant del “brazo tonto de la ley” , o el Robin Hood sesrovirenc. Autoanomenar-se “Loco” sense necessitat que s’ho diguis tu. Fer fotomuntatge barruer i amb una falta continuada cap a tu i tota la teva gent. I que passa aquí?. Res. Les xarxes socials ho suporten tot o quasi tot.

Però ara fem una cosa, fes un fotomuntatge “reial”, canta una cançó, escriu un llibre on parlis de dades i fets ocorreguts, fes un monòleg divertit i crític o inclús expliquis als teus alumnes el que va passar a la porta de la teva escola un dia qualsevol del mes d’octubre. És molt probable que siguis dels que entren.

Les portes giratòries serveixen precisament per a “reorganitzar” tot això i qui les regula acostuma a ser un xic sectari.

Fa uns dies, aprofitant que es publicava el llibre pòstum d’en Carles Capdevila “La vida que aprenc”, em va donar per recuperar la època en que publicava els meus articles a La Proa del Baix Empordà de l’amic Rubèn Fornós i retrobar-me amb l’escriptura. Allò que no hauríem de deixar mai. Escriure i intentar fer-ho be. I és que sovint ens oblidem que estem millor dins que fora.

Dic tot això, perquè alguns entendran que per a entrar sempre estem a temps  i és totalment cert, però això precisament és el que ens ha portat fins aquí. L’immobilisme no ens ajuda a treure el coll de la sola de la sabata que ens ennuega.

Ennuegats com estem en aquests moments i amb la porta giratòria que cada cop dona la volta més ràpida, contemplem com hi ha qui surt per la res menyspreable quantitat de 400.000 euros. Ni un mes ha estat engarjolat!!!!.  Pim pam. I la porta gira i gira com si res.

Es a dir, entren per la porta 23 milions d’euros, la porta gira i gira sense aturar-se i tal com entren, els treus pel mateix costat sense que passi res. Be, pel que pugui ser, fas un petit donatiu a les amistats. Un tres per cent per uns, una almoina pels altres, pagues el convit de la filla però al consogre li cobres la seva part, això per a tu i la resta per a mi.

Amb el boti, inverteixes i tens una vida de Marques. No se com viurien els Marquesos però sempre utilitzem el mateix cas. I quan et pillen, allà pel 2009, han de passar un munt d’anys sense entrar. I al final tot es queda en 25 dies, quan hi ha qui no ha estat ni jutjat i porta mes de tres mesos en preventiu?. Voleu dir que això d’entrar i sortir ho portem compassat?.

El poder no pot ser el senyor diner. Ens estem equivocant. Els menys cada cop en tenen mes i controlen directa o indirectament l’univers. Ens escandalitzem perquè cada cop hi ha mes top mantes als carrers i no diem res quan el magnat de les botigues de moda ja posseeix gairebé tot Passeig de Gràcia.

Ahir es solapaven dues noticies molt distants. Un raper i poeta català era condemnat per raper i poeta del carrer, mentre hi havia qui seguia de vacances a peu del Llac Leman.

No sempre entren els que haurien d’entrar i surten els que haurien de sortir.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.