EL DOL

Diuen que el dol és un procés psicològic que acompanya la mort d’un ésser proper (extensible a una pèrdua irreparable) i que suposa un seguit d’alteracions en l’equilibri emocional de qui sobreviu.

Després d’aquesta introducció, nomes puc dir que me n’alegro per ells. Un cop han signat un nou pacte de govern amb el Pdcat del senyor Berni Orellana, els socialistes del PSC-PSOE i el d’Iniciativa d’Entesa, han superat el seu procés psicològic en menys de 48 hores. Ha estat un miracle?. Ha estat obra de la ciència?. O potser que li ficaven banyes a la seva esposa en matrimoni i les alteracions en l’equilibri emocionals han estat les justes?.

Sigui com sigui s’ha de reconèixer que ens han ficat un gol als del grup municipal d’Esquerra. Nosaltres molta possessió de pilota, molt tic i taca, molta passada en curt, però el que es diu rematades a boca de gol per apuntar-nos l’autoria del gol i sortir a les portades de la premsa, poc o res. I així és l’esport i la política. Cal ser políticament esportista o esportivament polític. Així és la vida i per molt que ens fem cabòries, no en treure’m aigua clara i pel be del poble i la seva gent, hem de desitjar-les sort, molta sort en aquests 15 mesos que resten de legislatura.

Desitjar molta sort al Berni i sobre tot, donar-li un consell. Tingues els ulls oberts, la cartera controlada i no signis res que no ho tinguis clar. Paraula d’esportista. Ara has signat un contracte de temporada i mitja. Les clàusules se les emporta el vent, ja saps que es paper mullat. Et diran que estan contra el 155, fins i tot que el condemnen!!!!. Però no pengis un llaç groc perquè donaran ordres que els retiri el servei municipal. Ahhh i que exigeixen l’alliberament dels presos polítics? I no volen tornar a penjar la pancarta?.

Potser t’arribaran a prometre que jugaràs de davanter centre i que et centraran moltes pilotes per a que facis gols i siguis el protagonista i el MVP, però vigila que no et deixin a la banqueta als partits importants. No se Berni, jo t’entenc. És dur estar en un hemicicle assegut a la banqueta de la oposició. M’alegro per tu. Tens una nova oportunitat per a dedicar-li moltes hores a la vida política i al poble de Sant Esteve Sesrovires, encara que no visquis i coneguis a la seva gent. Mai és tard, aprofita-ho.

Doncs res, que em quedo mes tranquil després de veure que tot ho han superat en 48 hores. Que el Carbu es vendrà la parcel·la que després de dos anys d’anar fent la paperassa per a vendre-la, ara de corra cuita …. podem fer un Ple Extraordinari i per fi la vendrem!!!!!. Però ep, al tantu. Que això és patrimoni, li agradi o no li agradi. I amb la llei a la ma, la venda de patrimoni s’ha de reinvertir. A la curta o a la llarga. Si, ja ho sabem, sempre pots deixar-ho pels que vinguin quan acabi aquesta legislatura, que d’això ja en saps un rato.

Que ara cal fer fotos, evidenciar que s’arreglen els carrers, s’aixequen arbres que fan ombra i potser potser, aconseguirem que ens posin aquells bancs i fanalets que fa temps ens va enviar la Dipu. Oi que si, ara tot plegat serà possible?. Ai, Carbu Carbu. No em deixis l’amic Berni a la banqueta escalfant i escalfant. El vull de titular i donant-lo tot.

Sort, molta sort.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a EL DOL

  1. Carme Rallo diu:

    Saps què passa Adrià que en el tema del dol en parella hi ha dos protagonistes, el iniciador i la víctima.
    El primer fa temps que maquina desfer-se de l’altre, fa temps que ho té coll avall i ja ha anat elaborant el dol. La víctima, per contra, no s’ho esperava, confiava en l’altre, ha estat enganyada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*