D’ON VENEN ELS INDEPES?

Tots sabem que els homes venen de Mart i les dones de Venus. Molts son els que ho corroboren, però d’on venim els indepes?.

Hi ha qui s’ha afanyat a dir que formem part d’una pel·lícula de ciència ficció i això vindria a demostrar que no som d’eixe mon, o almenys d’allà on venim, hem vist la por ser llei de tots. Hem vist la sang ser llei del món. Per això nosaltres diem: No, diguem no. Nosaltres no som d’eixe mon. Hem vist la fam ser pa dels treballadors i ara ve la millor estrofa: “Hem vist tancats a la presó homes plens de raó”. I es que la lletra d’aquesta cançó, sabeu quan va estar escrita?. L’any 1963. Fa mes de cinquanta anys que en Raimon, en una visió meridiana o potser sense tanta ficció, revivim coses de fa 50 anys.

Ara, que tu i jo ho sabem i que mai ho oblidarem, Diguem no!!!!!.

Parlem d’una de les cançons protesta mes emblemàtiques contra el regim franquista, que avui la podríem seguir cantant i el seu contingut el tindríem molt present. Potser no estaria una peli de ciència ficció, si mes no esdevindria un bo “Deja vu”.

Jo tinc la meva teoria. Som rarets. Ho tenim molt arrelat tot plegat i ens sentim d’on ens sentim perquè tenim un do de pertanyent-se. Som propietat de naltros mateixos. Cosa que no ho han aconseguit fer altres molt propers, que segueixen intentant despertar el cuquet del patriotisme peninsular. I clar, s’equivoquen d’estratègia. Si nosaltres som rarets, si no venim de Mart ni de Venus. Queda clar que hi ha un altre planeta sideral on hi ha vida i esperança. No?. Llavors tindria raó el que diu que som esdevinguts d’una pel·lícula de ciència ficció?. Vinguts del mes enllà.

Es probable que molts de nosaltres, amb un pare i una mare, ja vàrem ser terrícoles des del primer dia, i que els que aterraren a la nostra terra foren els nostres pares, o potser els nostres avis. Vol dir que quan els nostres avis eren jovenets, ja existien el viatges interplanetaris?.

Deixem-nos de punyetes i anem per feina. I que mes dona d’on venim. El que importa és on volem anar i com volem anar. Però el camí, veient els que ens ho volen impedir, l’hem de fer plegats, cuidant-nos els uns als altres. Vigilant-nos les espatlles. I ep, que no ens enganyin. Que aquesta terra és la nostra, aquest és el nostre planeta. De ciència ficció, la dels tribunals.

Bona nit i tapat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*