EL BLOC DE L'ADRIÀ

"Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva". Séneca.

FENT VIA PER L’AP-7

Publicat el 15 de maig de 2018 per aka61

Feia una estona que em trobava a l’interior del cotxe en direcció a València. M’esperaven quatre jornades de formació en Management, de les quals hauria de sortir millor motivador i mes assertiu.
Mes de tres-cents quilòmetres al davant i un peatge de trenta-cinc euros. Sense parlar del preu de la benzina, que ja es troba a preus superiors a l’1,2 euros el litre. I tot això, un cop aplicat el ja mític article 155.
A la ràdio escoltava rac1 i tot el desplegament que un dia com avui s’esperava. Un nou President de la Generalitat ens esperava al final del dia. En Quim Torra. Una persona que inicia el seu mandat envoltat de crítiques i menyspreu d’aquells que ens tenen sotmesos a les seves regles, malgrat que no tenen majoria parlamentària. I resulta com a mínim curiós que facin esmena a fets considerables històrics, com pot ser un tuit o un article de fa cinc anys. Podria ser això “memòria històrica”. Un tuit és prou greu com a tractar a una persona de criminal? M’imagino que a la seva escala de valors, alguns polítics de nova formada pensaran que si, especialment ara que escolto els seus discursos.
Tinc clar que malgrat no considerar-me un personatge polític, sóc regidor del meu poble, a mesura que passen els minuts i escolto el dial de RAC1, aquest curset al qual m’envien aniria molt bé a aquesta colla del 155. Sense donar noms, considero lamentable el nivell d’alguns. Només cal escoltar el seu to amenaçador. Les seves paraules feridores. Fruit d’algun sondeig que els indica el que han de dir. Discurs preparat i escrit. Que queda d’aquella política en la que eren capaços d’improvisar, de replicar i fer referencia a les paraules dels seus opositors que tot just acabaven de fer la seva oratòria? Després de la presentació realitzada per en Quim Torra, venien la rèplica de la resta de grups. Cap comentari al qual acabaven d’escoltar, tot frases preparades, amb missatges estudiats. Text preparat per tot un equip d’analitzadors de medis i estudis de mercat. Aquest és el nivell?. I encara hi ha qui s’atreveix a valorar i dir que una d’aquestes persones és la més preparada. La més preparada per a què? Posar la teva persona i el teu cos al servei d’un interès molt clar, això és ser bo?
On hi ha l’assertivitat de les persones polítiques?.
Lamento aquesta situació i enyoro el nivell intel·lectual i personal de la nova política.
Senyors i senyores, considero que haurien de fer una aturada en el camí i fer un replantejament. Han convertit el Parlament en un plató de televisió i el seu esdevenir, en el d’uns simples tertulians de qualsevol realitz show. Vostès són els sectaris, els de baixa qualitat humana i quan fan memòria històrica d’allò que els interessa, els recordaria els anys que portem esperant a recuperar els cossos dels nostres familiars a foses comuns. Això és la Memòria històrica. El que vostès fan és repressiu i altament pervers.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ADOCTRINAMENT TELEVISIU

Publicat el 13 de maig de 2018 per aka61

No fa pas tants dies que a una companya de feina li parlava de l’article que apareixia a una de les publicacions que segueixo. No recordo si era Nació Digital, Vilaweb o El món. Curiosament, en lloc de donar-me la seva opinió respecte el contingut de l’article, em contestava amb un altre escrit. Aquest de Dolça Catalunya. I aquí és el moment en el que em poso a pensar i em dic a mi mateix, no anem be.

Aquesta frase ho defineix tot. Nosaltres, els que desitgem una Catalunya independent i molts altres, que malgrat no compartir el mateix sentiment,  pensem que a Espanya hi ha presos polítics. Però un altre sector de la ciutadania de Catalunya diu que el que hi ha a Espanya son polítics presos. Perquè els hi costa dir al pa pa?. Que hi ha en el contingut verbal que transmeten alguns polítics que els fa fer seva una frase com aquesta?. Inclús a l’hemicicle de l’ajuntament en el que soc regidor, Sant Esteve Sesrovires, un electe vinculat a Iniciativa per Catalunya deia amb un to cínic i provocatiu el mateix. Que és exactament el que busquen?. Un atac a la persona o al càrrec que representa?. Al que o al qui?.

El sols fet que algú estigui en presó preventiva ens tindria que preocupar i molt. La definició de presó preventiva ho diu clar. És una mesura cautelar que consisteix e la privació de llibertat d’un ciutadà prèvia a la sentència del cas, mentre es tramita la causa contra ell. Doncs be, els membres del govern de Catalunya empresonats estan a la presó preventiva per fer política. Com a mínim fins que després d’un judici, el jutge dicti sentència i consideri el que tingui que considerar.

Hi ha moltes formes per a tenir controlat a possibles culpables d’un delicte, però la privació de llibertat va molt mes enllà. Un valor a tenir molt en compte en aquests casos és que aquesta aplicació va totalment en contra de l’estat jurídic d’innocència, també conegut com a presumpció d’innocència. Queda clar que abans de qualsevol judici, la presó preventiva és una mesura que pena a l’acusat abans de que es demostri la seva culpabilitat. Dit això, quina pena estan patint els Jordis?. Perquè més a més, ells ni tant sols son polítics. Quina pena estan patint l’Oriol, en Trull, en Turull, la Bassas, en Puig, la Forcadell….. Crec que es prou evident que en aquests moments la pena que s’aplica als polítics catalans és la que es desprèn de les seves creences, de les creences dels que un dia els varen votar. En definitiva, estan complint una pena política.

Fet el discurset del dia, tornem a la meva companya de feina. M’he quedat en que m’enviava un article de Dolça Catalunya com a resposta a un article publicat per Vilaweb. Sense mes. La seva opinió venia a dir, no vull saber res del que tu em dius perquè la veritat és la que publiquen d’altres. Aquest podria ser un concepte com aquell que nomes mira programes reality show, tertúlies tipus Sálvame de luxe. Creieu que podríem arribar a dir que mes enllà d’un sentiment o una forma de veure el model de país, ens trobem davant d’un dilema social?. Perquè diuen que TV3 adoctrina?. Potser miren TV3?. Quants dels que diuen que TV3 ens adoctrina varen veure ahir el programa “Preguntes freqüents”?. Quants d’aquests han vist algun cop “Preguntes freqüents”?. Deu minutets almenys?. Cinc?. Coneixien la existència d’un programa com aquest?. Segurament arribarem a la conclusió que no els interessa i que igual que jo llegueixo els articles de Vilaweb, ells llegeixen els de Dolça Catalunya. Per tot plegat, l’advocat Aamer Anwar assegurava ahir al vespre que Espanya vulnera els drets humans. Ei, que això ho diu una eminència en matèria jurídica i expert en drets civils i drets humans. Creieu que aquest mateix senyor podria ser convidat al Sálvame de luxe?. Podria ser entrevistat per TV1?. Entrevistar a un jurista considerat un dels millors advocats del Regne Unit, és adoctrinar?. Negar una evidència com la d’en Aamer Anwar es podria considerar negació de la noticia. Això si que seria adoctrinar el poble negant-li els coneixements de causa.

No he provat a enviar-li l’enllaç de la entrevista però és molt probable que si ho faig, rebré com a contesta un article de El Mundo, La Razón o l’ABC.

Acabarem fent una reflexió en veu alta. Agafeu el comandament de la vostra tele. Aneu a la DTV. Els Canals digitals. Els teniu pots per l’ordre que vosaltres considereu?. Si és així. Quin ordre teniu?. El primer canal?. TV1. El segon TV2. I el tercer?. Teniu TV3 o Antena 3?. Aquest és el kit de la qüestió. Tot radica en quin canal de televisió teniu primer.

I ho sento si algú es molesta, però prefereixo que m’adoctrinin veient Preguntes freqüents que veient Sálvame de luxe o Eurivisión. Son gustos i jo tinc els meus.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’ORNIVIRENC

Publicat el 12 de maig de 2018 per aka61

Estimat i benvolgut senyor alcalde, miri. Com s’ho diria jo. Tinc davant meu el darrer numero del Sesrovirenc. Que vol que li digui. Jo crec que ni el veritable Peter Pan ho podria fer millor. Si. Ho dic de tot cor. Ni el major dels herois d’en Marvel ho faria millor. Que va. Ni l’autèntic ni inimitable Superman ho aconseguiria. Ha deixat de ser el noi del poble. Aquell que ho aconseguia tot i que mai tenia un no, malgrat que després fos incapaç de complir el que havia promès i sempre estava disposat a saltar-se els protocols tècnics i administratius de la hisenda pública per a fer un foradet als desitjos personals d’algun amic o conegut. Si senyor. Ha pujat el llistó a superheroi. Benvingut al mon virtual de la ciència ficció.

En primer lloc, lleig. Molt lleig. No se qui li assessora, però utilitzar la publicació oficial de l’ajuntament per a publicar una taula comparativa de l’abans i el després en matèria d’indemnitzacions del conjunt de regidors, vol dir que és ètic?. O una miqueta ètic?. O simplement, creu que és una xicona moral fer-ho quan venim d’on venim, amb unes indemnitzacions descomunals cobrades pels socialistes i el noi del sucre verd i amb molta iniciativa i agafades amb pinzes des del 2012 al 2015. Creu que un alcalde i tot el seu equip, al costat del departament de premsa i comunicació, tots plegats es poden rebaixar tant com a fer una cosa d’aquestes?. Qui controla els continguts?. A qui vol convèncer amb aquest article?. Igual el que hauria d’haver fet és posar les hores que els regidors d’Esquerra cessats pel 155 Sesrovirenc li dedicaven i li segueixen dedicant a la política municipal i comparar-lo amb les hores que li dediquen els actuals regidors i regidores. Que li preguntin a la senyora de la neteja de la tarda vespre amb la que acostumaven a tancar el xiringuito per les nits.

Per cert, posats a fer podria publicar una cosa mes xula. Fer “quesitos”, una gràfica potent. Separar per regidors i regidores. Potser no s’ha adonat, però a l’anterior equip de govern format per 9 regidors, hi havia 5 dones i 4 homes. I a la foto d’ara hi ha 6 mascles i dues dones. Ummmm, sap això de la paritat com va?. I dels tinents d’alcalde actuals, cap dona.

I un altre coseta. He llegit que l’objectiu que tenien vostès en els dos primers anys d’aquesta legislatura era reduir el deute en un 70% i tot gràcies a l’aprofitament industrial de Can Margarit?. I que ho han aconseguit!!!!. Qui, vostès?. Però carinyu, a qui vols enganyar?. Com pots tenir la barra de dir això. Tu saps que és el 70% del pufo que tenies creat al maig del 2015?. Gràcies per reconèixer la feina que Esquerra ha realitzat durant el temps en que hem estat a l’alcaldia, però no cal que ens lloes tant, xiquet. Que el 70% del pufo socialista son 20 milions!!!!. I que molt del mèrit ha estat dels tècnics. Que els diners no han caigut del cel!!!!. Gestió noi, gestió!!!!.

Tu saps el que ens vàrem trobar a l’aterrar?. Que vàrem tenir que decidir en pagar la seguretat social de Maig o pagar la paga extraordinària d’estiu del 2015. I el tip de treballar, de posar mesures al desgavell, prioritzar despesa, donar solució als innombrables contenciosos oberts amb la residència, ajuntaments veïns, polígons il·legals, contractes vençuts i caducats, etc…. I ara surt dient tanta i tanta parrafada, quan el que hauries de fer és amagar l’ala i anar fent via cap al País de Mai Mes, on també podries convidar a fer el viatge sense tornada al Capità Garfi i a la resta d’indis, fades i sirenes.

Adrià Companys

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A l’estranger

Publicat el 8 de maig de 2018 per aka61

Fa molts anys que viatjo per Espanya. De nord a sud, d’est a oest. Moltes ciutats i moltes comunitats. Doncs be, com fins ara mai m’havia sentit tant allunyat d’ells.

Sempre he estat molt de la seba. M’he criat en un entorn català i no m’he amagat mai quan he dit que jo nomes soc català, ,malgrat el que pot dir tota la documentació oficial del mon. Una cosa és la paperassa i un altre molt diferent la que jo sento.

Aixi és com estem on ens volen tenir. Nosaltres, pacifics de mena. Gent molt normal. Capaços de compartir i conviure amb gent de totes les races, de totes les religions, de totes les formes de pensar. Nosaltres que sempre hem estat col.laboradors i participatius. Doncs deixeu-me que us digui que estem mes allunyats que mai. Els partits polítics que veuem perillar el seu sistema, estan fent una feina de despiste que dona els seus fruits. Tenen a la gent entretinguda pensant en lo dolents que som. Perquè volem trencar el seu país,quan no és cert. Nosaltres els desitjem el millor.

Avui, asegut al seient 7ª del vagó numero 1 de l’AVE de les 11 del matí. He viatjat amb el meu llaç groc. Un llaç decorat amb una rosa vermella. Quelcom que fa un temps ningú en donaría cap sentit i es mostraría amb total indiferència,però no.

A Les Delicies de Saragossa ha pujat un home entratjat que portava un maletí de pell i una cinta de dos centimetres d’ample amb la bandera española. Jo, la veritat, és que ho he trobat d’allò mes normal. Probablement aquest senyor no porta de forma casual la cinta i malgrat tota la seva preparació académica, considera que lluir la rojigualda és contratacar no se que. La veritat, admiro que la gent es sentí d’algun lloc i si se senten espanyols, els felicito. Ho considero molt loable que si son espanyols ho facin saber. Igual que als estats units es molt normal veure una bandera al jardí o a la façana de cada casa. I dic això, perquè a aquest bon home nomes li ha faltat fotrem el maletí pel cap. I això que des del primer moment he vist la seva bandereta, no calia passar-me la cinta pel damunt del cap com si estigués fent la jura de bandera. La veritat bon home, el felicito. Ha estat un fet pasatger. Però arribes a Madrid. Surts d’Atocha i mires a un costat i a l’altre.

Molta polícia, molta guardia urbana. Molta bandera i molt ambient estrany. Mai abans havia vist un Madrid així. El cel amenaçava pluja, igual ha estat aquest cel cobert i una temperatura molt alta, però ho havia de dir. M’he sentit allunyat. Que jo no era d’aquí. Inclús, per primer cop a la meva vida, m’he notat vigilat. No es que algu em vigiles no. Però ha estat una sensació extranya. Inclús he comprat un parell de coses al Decathlon de Rivasvaciamadrid i la caixera en demanar-me el còdic postal i dir el 08635 del meu poble, m’ho ha fet repetir. Si xiqueta si. 08!!!. No pas 28.

Aquí segueixo a Madrid per tres dies. No vull ni pensar amb la propera setmana. Quatre dies a la ciutat de València. I el pitjor de tot, és que ens fan culpables dels seus problemes. Com si nosaltres haguessim provocat els casos de corrupció, el robatori de les cremes o la falsificació dels titols acadèmics.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

el 2 d’octubre de 2017

Publicat el 29 d'abril de 2018 per aka61

En el moment d’escriure aquestes paraules al facebook ho vaig fer en calent. Amb la por al cos pel tot el que es venia damunt de la meva família. No era por, sempre he estat així.

Avui, després de llegir tot el que estan patint els mestres de Sant Andreu de la Barca, m’agradaria tornar a compartir amb tots vosaltres aquell escrit que sortia de tot cor. Si tingués que escriure ara, després de 7 mesos, escriuria el mateix. Molts ànims!!!.

L’endemà de l’1-Octubre, després de passar la nit assegut al banc que hi ha a la parada d’autobusos davant de la Caserna de Sant Andreu de la Barca. Deia així:

 

“Qui em coneix sap que acostumo a fer servir les xarxes per a compartir fotografies, mitjons, migdiades, viatges i altres vivències.

La de les darreres hores ha estat la major vivència que ha viscut la meva família. Riure, alegria, patir i plorar. Quatre estats d’ànim tant distants i tan propers. Ara ens toca descansar i pair tot el que hem viscut tant intensament.

Donem les gràcies per aquest allau de solidaritat, de recolzament i d’afecte. Un enorme petó a totes i tots.

Però com a bon català i persona universal, voldria fer una llança recolzant la Guàrdia Civil. Si, si. La Guàrdia Civil. I es que el que hem patit aquestes darreres hores no ens ha d’encegar. Hi ha molts guàrdies civils i les seves families que ho estan passant també malament.

No tots son d’eixe mon, com diria Raimon.

Tindrem diferencies, pensarem diferent, però hi ha families que porten vivint a Catalunya molts i molts anys i son catalans d’adopció com tots nosaltres.

I així ho ha viscut molt directament la nostra família.
No tenim rancor. Estimem la nostra terra i la nostra gent. I molts d’ells formen part d’aquesta terra i aquesta gent.

En nom de l’Arnau i de la resta de la família, volem donar les gràcies a l’anònim GC que porta mes de 23 anys a Catalunya i que veient el que aquests innombrables feien al meu fill, el va protegir, fer costat i fins i tot li va fer companyia durant la llarga nit d’ahir. Gràcies, moltes gràcies.

Donar les gràcies també al GC que aquest matí, al costat del furgò i davant dels jutjats, amb els ulls humits m’ha dit “ho sento”. I es que son humans com tots nosaltres.

Ara nomes falta que ho denuncieu, que ho feu saber sense por, amb fermesa. Vosaltres no sou així. Sou bona gent. Teniu tot el recolzament de la nostra familia.

I per acabar, un records als Mossos d’Esquadra. Un col.lectiu severament maltractat els darrers dies i terriblement utilitzats.
Una forta abraçada a tots vosaltres. Sense vosaltres aquest mal son hauria estat molt pitjor. Sou dignes i respectats per tots nosaltres. Una forta abraçada als que vareu viure directament els fets de Sant Esteve Sesrovires. Sou grans, molt grans. Us estimem.

Bona nit i a descansar. Demà ens veiem. Per un futur digne i català, sortirem altre cop al carrer, sense por.“.

Adrià Companys i Arcusa, 2 d’octubre de 2017.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ni mentides ni mentider

Publicat el 29 d'abril de 2018 per aka61

 

En els temps en que vivim, on la tecnologia i els arxius gràfics son les eines que ho demostren i tot ho queda enregistrat, no podem nadar contra corrent. El ja famós núvol que ningú coneix on para però del que tots en parlen, és un bon lloc per a deixar la petjada. Tractar de mentider o dir d’algú que diu mentides, és una acusació massa greu per a fer-ho alegrament i des d’un mòbil. No parlem de la quantitat de faltes d’ortografia que s’acostuma a emprà des d’aquest mitjà de divulgació.

És així, que sempre hi ha el que porta una mala relació amb les xarxes i com els pactes de govern ens poden arrossegar a que ens recordin el que has fet o dit abans de fer-te soci d’aquell que era l’enemic a batre… ens trobem que els papers es barregen. D’aquí ens trobem ara que en Peter Pan i el Capità Garfi ja no es barallen i ara son col·legues. Que en Pinotxo i l’Stromboli surten junts de festa o que la Caputxeta Vermella i el Llop van plegats de vacances a Fuerteventura. El mon està canviant i ai, la memòria. Que ràpid oblidem.

Doncs si senyor, posats a dir. Diré que tenim polítics avorrits i avorrits que juguen a fer política. No se que és pitjor. Al meu poble en tenim algun. I com de jove va estar mestre i després va passar a ser funcionari de la administració, en els seus temps lliures va agafar de hobby jugar a ser polític. I aquí el tenim. Jugant la partideta. Hi ha qui mata el temps jugant al mus. Hi ha qui es tira a jugar a la botifarra. Els intel·lectes juguen a escacs i els últims fan política.

I ara parlem del POUM. Si, el que va estar aprovat el juny del 2010. Aprovació inicial. La qual cosa vol dir que en el moment de tornar a parlar de POUM s’ha de començar des d’aquí. Res de tornar a començar, com les tres anteriors ocasions en les que es pagaren fortunes per projectes que mai es varen consolidar. No és iniciar un procés que ens portaria molt temps i nomes manca un any de legislatura. Recordeu que el maig del 2019 hi ha eleccions municipals, si l’article 155 no ho atura. Si senyor tinent d’alcalde. Que potser no s’ha llegit la documentació?. Que potser no s’ho expliquen tot?. Ai, que el soci juga amb dues manilles. Per cert, te collons. No eren vostès molt izquierdosos i mai pactarien amb els convergents?. No deia això?. Doncs miri, han pactat i el convergent és el primer tinent d’alcalde. Te més títol que vostè.

Vosté senyor tinent d’alcalde, ha de fer un foradet a la memòria. I si no, ja s’ho recordo jo. Al Sesrovirenc nº 216 de la cinquena etapa ho explica clarament. I vostè ho denunciava. Si, si. El que jo he dit, també ho deia vostè l’any 2010. Busqui, busqui. Segur que ho troba. Així que vagi al tanto no li fotin un mal tanto. Jo no em refiaria gaire del seu soci.

Per cert, al juny del 2008, jo ja en parlava en aquest bloc.

https://blocs.mesvilaweb.cat/aka61/?p=96641

Documentació a les xarxes:

  • Entesa penjava el Programa de Participació Ciutadana de l’any 2008. Si, si, Entesa. Aquí teniu el link.

http://www.entesaxses.org/mediapool/76/767609/data/POUM/Avance_POUM_2009/PROGRAMA_PARTICIPACIO_POUM_SES_2009-2025.pdf

Publicat dins de General | Deixa un comentari

UN POBLE SOLIDARI

Publicat el 21 d'abril de 2018 per aka61

El que aquests dies intenten investigar els condueix de cap a la realitat del poble català. Aquell poble que ha estat maltractat amb acudits de racanería, s’endevina molt diferent quan poc a poc van descobrint com som veritablement.

Segurament ja tenen prou dades com a saber d’on venim i com caminem. La Marató de TV3 és una mostra de com pot arribar a ser de solidaria la societat catalana. Des de l’any 1992 el projecte solidari s’ha anat consolidant com un dels esdeveniments mes proactius que es coneixen.

La seva missió és fomentar i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, així com la sensibilització social sobre les malalties que es tracten al programa televisiu La Marató de TV3, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació. Les dades son prou evidents. L’any 2012 va estar l’any en que es va tocar sostre. Aquella edició es recaptarem fons per la lluita contra el cáncer i el recompte final va estar de 12.387.634 Euros. La darrera edició del 2017, el recompte provisional per la lluita contra les malalties infeccioses ha estat de 7.215.676 Euros. Mes de 170 milions d’euros des de la primera edició.

Mentre, a Espanya, la Telemaratón de TVE no recapta ni 2 milions d’euros. Tal com indica en Jose Antonio Sobrino al seu article, “Cataluña es una comunidad hecha de la colaboración y el asociacionismo, en muchos casos incluso altruista para ayudar a los demás. Una sociedad así debería ser digna de reconocimiento y no por el contrario escuchar lo que escucha desde las Españas”.

És d’aquesta manera que ni els jutges es poden imaginar que no hi hagi hagut injecció económica oficial en tot el proces del referéndum i segueixen la recerca de fantasmes i bubotes per calaixos i fons d’armari. Resulta increible que ara, fins i tot, possin en dubtes les paraules del seu propi minestre d’hisenda. Que poc en saben dels catalans i que poc han dedicat a crear empatía.

I la Caixa Solidària és una bona mostra. Ja sigui telemàticament, mitings, a paradetes, fires i esdeveniments de tot tipus. Tot és bo per a passar el respall per una bona causa. Milers i milers de persones col.laboren dia i nit en fer realitat l’elevat grau de solidaritat que sempre ha inundat les cases de Catalunya. Jo mateix fa anys que soc de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, de la Plataforma en defensa de la Llengua i d’Unicef. I quan es menester, col.laboro en qualsevol causa. Som un poble plenament identificat.

Aixi neix la Caixa de la Solidaritat. La caixa de solidaritat permet fer front a les represàlies econòmiques que reben persones físiques com a conseqüència d’actuacions emmarcades en el procés cap a la independència per participar d’ accions unitàries, cíviques, pacífiques i democràtiques. Aquestes actuacions han de respondre a iniciatives acordades per les entitats i/ o partits sobiranistes o bé per seguir el mandat de les urnes i els acords del Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat en favor del procés independentista. https://caixadesolidaritat.cat/

Despres de fer un petit repàs, trobem un cas d’evidència solidària. La consellera Clara Ponsatí i la seva fiança. 80.000 lliures esterlines, 135.000 euros en menys de quatre hores. La propia Clara Ponsatí, a través d’un comunicat, feia l’anunci: Espero que el meu cas “serveixi per endegar una gran campanya de denúncia de les violacions dels drets humans perpetrades per les autoritats espanyoles i per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans”.

Per aquest motiu, ha iniciat una campanya de recollida de fons per finançar al seva defensa, a través d’una campanya de micromecenatge. En total, la campanya demanava 40.000 lliures esterlines, uns 45.000 euros. Quantitat que en minuts s’aconseguia i que en poques hores es doblava.

Però Espanya segueix incrédula la resposta i el poder de convocatoria. La pròpia judicialització de la situació política del nostre país enfronta el Tribunal Suprem i el Ministeri d’Hisenda. Cada cop hi ha mes divergencia sobre els fets de l’1-O. Amb les comptes intervingudes des del 15 de setembre de 2017, nomes les partides considerades prioritàries s’han dut a terme. I el que resulta inaudit per a molts lletrats del país, resulta que en Montoro haurà de defensar els arguments de que no ha existit malversació de fons. Quan la llei sempre diu que s’ha de demostrat que quelcom s’ha produit. Li donen la volta a la truita. I tot perquè encara no es cruen que amb diners privats s’ha finançat el referéndum de l’1-O.

Segueixen entestats en que els catalans som uns garrepes.

Que poc en saben de nosaltres. Sempre han estat dient que som iguals i la realitat els supera.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA CONSERGERIA

Publicat el 11 d'abril de 2018 per aka61

He escoltat les declaracions d’un ministre espanyol i al principi he dubtat. No pot ser. Vols dir que ha dit això?. Vinga va. Que estic carregat de punyetes. Llavors ha estat el moment de les reflexions personals del dia.

Tindran raò els de casa quan diuen que estic mig sord. Segons ells, em criden i no contesto. I quan diuen que estic mig sord, que volen dir?. Una orella si i l’altre no?. La meitat de cadascuna?. Molta mandra anar al metge, la veritat. Entre el nefroleg, l’oculista, el dentista, el dermatòleg i ara, nomes em faltava buscar hora pel otorrino. Que tinc l’agenda plena!!!!!!.

Abans de donar-ho per tancat, he fet un darrer intent. He cercat la noticia i he trobat el video de les declaracions. Ostia. No estic sord!!!!!. El ministre ha dit el que les meves orelles han escoltat. No hi ha cap dubte. Fot-li canya Pou!!!.

Estimat senyor:

Bona tarda, sap vosté el que és una Conselleria?. A Catalunya el que tenim son Conselleries. Intervingudes, de moment. Així és. Del que vosté ha dit, en ple fervor, és un altre cosa molt diferent.

Segons vostè,  per a posar un referent a la seva partidista visió dels fets narrats, ha parlat de la “Conserjeria de Economia”. Segurament a l’edifici d’Economía hi ha una Consergeria. Però dubto que es pugui ficar tota la gent que estava davant de la Conselleria aquell dia del mes de setembre. I pel que puc imaginar, impossible que dos vehicles de la GC estiguessin aparcats al seu interior. Una ficada de pota, no creu?.

I vull deixar clar que la feina del Conserge és una feina molt poc valorada, i que sovint son els que mes tecles toquen de tota una empresa i els que menys cobren. Mireu el mediàtic Emilio i el seu pare Mariano. Mal vivint en un espai de 25 metres quadrats i fent les tasques de Conserge les 24 hores del dia.

I s’ho dic en veu baixeta. Quina putada que s’ho digui un catalufo com jo. Que malgrat tot, parlo bastant be la seva llengua i la escric millor que la meva. Perquè a la meva época em prohibien escriure en la meva llengua i m’óbligaven a fer-ho  en la seva. Si fa memoria se’n recordarà.

Potser, producte del 155, tinguin pensat convertir la Conselleria d’Economia en una Consergeria. No puc deixar de pensar que hauria estat si en lloc de confondre-ho en una Consergeria, ho hagués confós en una Coqueteria. S’imagina?.

Anirem tocant el dos. Tot això obra un ventall de qüestions.

Significa això que la d’Interior la convertiran en el “Patio de Luces”. La de Sanitat en “El Lavabo Público” i la de Salud, en “La Cocina”. Doncs no se com ens ho farem quan arribi a la Secretaria General de l’Esport, perquè el nostre pis és petitet i no puc imaginar on podrem fer-ho.

Vostè que creu?. Com?.

L’home diu que “basta de pitorreo”, que a fer esport ens anem al gimnàs.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PETER i LA POR.

Publicat el 10 d'abril de 2018 per aka61

Ring…. ring!!!!!! –sona el mòbil d’en Capità Garfi-

Capità Garfi: Digues Peter. Que vols?

Peter Pan: Collons, com saps que soc jo?.

Capità Garfi: Peter, tinc el teu mòbil memoritzat. Recordes que som socis de govern?.

Peter Pan: Ostres si. Bon dia Capità Garfi.

Capità Garfi: Bon dia Peter. Com va tot?.

Peter Pan: On ets?

Capità Garfi: Eii, vine. Estic al Vermut Crític. Han fet una exposició molt xula. Perquè no t’apropes?.

Peter Pan: No puc. Tinc compromisos. I no m’agraden els cítrics.

Capità Garfi: No Peter. Cítrics no. El Vermut és Crític!!!!!.

Peter Pan: Oye Jordi. Ups, perdone Capitan Garfio. Porque no hablamos en castellano para que no sepan que soy yo el que te ha llamado. Disimula. Haz ver que soy tu amigo, el comunista.

Capità Garfi: Vale Peter. OK. Però vente. No veas como se meten con el exalcalde. Sobre todo con el que estuvo la pasada legislatura y la anterior.

Peter Pan: ¿Cómo?. Pero ese era yo!!!!!.

Capità Garfi: Que va!!!!. No puede ser. Tu eres el alcalde. Otra vez te estas confundiendo. Pero Peter, donde estas?.

Peter Pan: Estoy escondido en La Cabanya. Aqui no entra nadie y estoy seguro. Pero oye, que dicen del exalcalde.

Capità Garfi: Ahora que me fijo, si que tienes una retirada al que le han clavado un dardo en la frente. Però estas muy desmejorado. Irreconocible. Pero escucha una cosa. Yo con el de la foto me llevava a matar. Es impossible que seas tu. ¿Como puede ser que ahora vayamos de la manita?. Y hasta ahora no me he dado cuenta!!!!!.

Peter Pan: ¿Pero hay mucha gente?. Con lo que he rezado yo para que lloviera y lo suspendieran. Y va y lo montan en una cochera.

Capità Garfi: Peter, estoy con un col·lega tuyo aquí. Que dice que te vengas a tomar el vermutillo. Con lo que te gusta a ti.

Peter Pan: ¿Y quien es?

Capità Garfi: Dice que él un dia fue tu mentor, hasta que echaste a volar.

Peter Pan: Collons, en Joan!!!!. Oye, que tengo prisa y mala cobertura. Me voy de calçotada.

Pip, pip, pip –soroll que fa un mòbil quan l’altre t’ha deixat amb la paraula a la boca-.

Veus com jo tenia raó. Ja t’has tornat a acollonir. Un altre cop amagat.

Ja et deia jo que no donaves la cara mai. Que tens pànic escènic i si pots t’escaquejes a La Cabanya d’en Peter Pan. O sigui que no pots venir al Vermut Crític, molt be organitzat per un important col·lectiu de joves sesrovirencs, i mitja horeta després apareixes a la calçotada de l’handbol. Ei, que a la calçotada has d’anar, a fer costat a les entitats del teu poble. Però una cosa no treu l’altre. I aquest matí havies de venir a fer el vermutillo i a provar unes olivetes autòctones.

Has fet igual que el dia en que detenien en un pas fronterer al Molt Honorable President Carles Puigdemont. A les vuit del vespre teníem concentració davant de l’ajuntament per a demanar la llibertat de tots els presos polítics. I tu?. Espera que ho endevino. Ummmmm, a La Cabanya. I que feies una hora mes tard passejant el ciri pels carrers de Sant Esteve?. Sortir de processó ho trobes mes important que demanar la llibertat dels presos polítics?. No creus que hauries d’haver estat a les dues convocatòries.

Peter, ara que ho miro be. Quan el Tio Gilito et donava el relleu, allà l’any 2006. Et pentinaves com en Puigdemont!!!!!. Amb la ratlla al mig. Com passa el temps.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Amb la església hem topat…

Publicat el 9 d'abril de 2018 per aka61

Deixeu-me que us ho expliqui.

Segur que algú us haurà reenviat un símil matrimonial en parlar de la relació de Catalunya amb Espanya. Jo intentaré anar més lluny. Anar a l’arrel.

A Catalunya, quan et cases, ens regim pel sistema de separació de bens. El que vindria a ser una convidada a “La Catalana”. Allò de cadascú es paga lo seu. Cosa que ens estalvia sovint de molts mal entesos. Qui no recorda l’àpat amb els amics i el problema que hi ha a l’hora de les copes. Un bon dinar, els postres i el cafè. Però quan arribem a la sobretaula, allò es surt de mare. La copeta, el cubatet i els xupitos. I quan toca fer comptes, que?. A dividir entre tots?. Una mica injust no?. Així que, millor que cadascú es pagui la seva copeta. Tu pagues el que et beus. Sembla molt més just, no?. Aquest sistema seria, a La Catalana.

Aquest concepte traslladat al matrimoni, parlaríem de la separació de bens. Aixi que, tot allò que un aporta en el moment del casori, segueix sent seu. I un altre cosa important, tot allò que adquireix pròpiament, també. Recordeu, a Catalunya separació de bens.

I a Espanya, la cosa funciona diferent. El règim marital és el de guanys. Significa això que tot va a parar a la mateixa bossa. Es fan comuns tots els guanys i els beneficis obtinguts de forma indistinta per qualsevol d’ells. Capiche?. OK.

Doncs ja ho tenim. Ara transportem el matrimoni al territori.

Nosaltres som Catalunya i ells son Espanya.

Algú, sense consultar-lo, ens passa per la vicaria i quan ens adonem ja ens han casat. I a sobre, ens venen el rotllo que això és “Hasta que la muerte nos separe!!!!”. Per a tota la vida!!!!!.

Ens apliquen el règim espanyol. El de guanys. I de la nit al dia, tot el que es nostre és seu.

Curiosament, el règim de separació de bens és el que regeix al País Valencià, a les Illes Balears i a Catalunya. I en el seu conjunt….. els Països Catalans.

Doncs be, el codi civil de Catalunya és dels mes avançats d’Europa i es va iniciar fa mes de 500 anys. Aquest codi civil és el dret que regula els aspectes fonamentals de la nostra vida, forma part de la mentalitat dels catalans i de la identitat de Catalunya. L’arrelament d’aquest dret a Catalunya era tan profund que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a mantenir-lo i respectar-lo, tot i que es va prohibir modificar-lo i legislar.

Aixi que, hem d’aconseguir convertir el nostre matrimoni en un matrimoni regit per la separació de bens i així que puguem, tocar el dos. Cal fonamentar-ho tot en que l’estat espanyol s’ha auto qualificat en un estat laic.

Segons la descripció de laïcisme, El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l’estat de tota influència de la religió, que considera que s’ha de desenvolupar, en tot cas, en l’àmbit privat i personal.

Com a punt a final direm. El nostre matrimoni amb l’estat espanyol s’ha d’allunyar de la relació apostòlica, catòlica i romana per a donar pas a una relació laica. Al final tornem a allò de “Amb la església hem topat”.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA CABANYA D’EN PETER PAN

Publicat el 7 d'abril de 2018 per aka61

 

Als que llegiu els article d’aquest bloc i no enteneu de que va això, nomes puc dir que aquest Peter Pan no és l’autèntic, és una imitació. Una imitació casolana, res d’asiàtica. Però renoi, que en son de bons fent còpies. Penseu que aquest “Peter Pan” és mes Peter Pan que el propi Peter Pan. Amb això ho dic tot.

Doncs be, on trobem les diferències principals?. Per exemple, en Peter Pan, l’autèntic Peter Pan patia un greu problema. El tenia molt amoïnat. Plorava i plorava totes les nits. No aconseguia que la seva ombra es quedés enganxada al cos. Ell anava per un costat i l’ombra anava per un altre. Doncs com son les coses del nou Peter Pan, el de “menterijillas”, el seu problema és totalment a l’inrevés. El casolà voldria separar-se de l’ombra però no hi ha manera. I el que és més fotut. La ombra d’en Peter Pan casolà no té la seva forma. No. Té la forma del Capità Garfi!!!!!. Si, si. Cos de Peter Pan i ombra de Capità Garfi. Son un duo en un. Complicat oi?. Tranquils. Ja he vist que ha posat un sistema en marxa. Sip. Com no se’n fia ni de la seva pròpia ombra, avui ha passejat pel recinte ferial amb escorta. Com ho sentiu. Una escorta de tres. Uniformats i immaculats.

Ara resulta que passegen amb escorta?. Es a dir, amb l’aplicació del 155 deixen els consellers sense escorta des de l’1 de novembre de l’any passat i pel mateix article i “por la creciente radicalización”, Interior posa escortes a dirigents de Cs, PP i PSOE-PSC. I als alcaldes també?. Ups, quin lapsus. Volia dir, a Peter Pan també li posen escorta?. Espectacular.

Quin subidón Peter.

Semblava una mani. Una de Societat Catalana, perquè eren sis i ningú els feia cas.

I ara parlaré del gran descobriment que hem fet avui. Després de mesos d’investigació, després de dies i dies de seguiment. Avui, set d’abril de 2018, us puc dir en primícia informativa que en Peter Pan té una cabanya. A que aquesta no la sabíeu eh!!!!!!. Tots teníeu en Peter Pan com un mite i un referent, i ara resulta que en Peter Pan no té un país sencer, nomes té una cabanya.

Una cabanya imaginaria, on passa llargues estones. On esmorza, sopa i segueix els programes de Telecinco 5. En especial Supervivientes i Sálvame de luxe. Va, us diré la veritat. De mesos d’investigació res de res. De seguiment, tampoc. Tot ha estat mes simple. Parar la orella i deixar-lo fer.

Després de passejar tot el recinte firal, mes de 10 quilòmetres d’estands i paradetes medievals. La ombra ja estava esgotada. En Capità Garfi no pensava que fos tan dur fer d’ombra. I quan ja no podia mes, l’estira del camal i se’l queda mirant. Amb la veu entretallada, diu: “Peter, on anem?”. Me’n vull anar cap a casa. Ah, tranquil. No et preocupis –contesta en Peter-, marxa si vols. Jo vaig a La Cabanya. La Cabanya!!!!!!.

Ja ho puc dir de forma oficial. En Peter Pan te Una Cabanya. És La Cabanya d’en Peter Pan.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LLIBERTAT, LLIBERTAT, LLIBERTAT

Publicat el 6 d'abril de 2018 per aka61

Fa uns quants anys. Molts de vosaltres no ho recordareu, però els de la meva generació de ben segur si que se’n recorden. Es va fer famosa una cançó del grup Jarcha. Libertad sin Ira. Segur que alguns heu fet… I tant!!!!.

Deia la cançó:

Dicen los viejos que en este país hubo una guerra

y hay dos Españas que guardan aún,

el rencor de viejas deudas

Dicen los viejos que este país necesita

palo largo y mano dura

para evitar lo peor.

 

Pero yo sólo he visto gente

que sufre y calla

Dolor y miedo

Gente que sólo desea su pan,

su hembra y la fiesta en paz.

 

Libertad, libertad sin ira libertad

guárdate tu miedo y tu ira

porque hay libertad, sin ira libertad

y si no la hay sin duda la habrá.

Doncs be, sabeu que en penso. Que és molt trist que tot el poble espanyol avui no estigui content i feliç de que un jutge hagi donat per sentència que Puigdemont no va incórrer en el delicte de rebel·lió. I queda prou evident que la resta de polítics empresonats, a l’exili o imputats tampoc. I perquè dic tot els espanyols. Perquè considero prou important que a l’estat espanyol no s’hagi produït una rebel·lió com ens la volen vendre. Perquè malgrat que pensem diferent, sempre ho hem fet en pau. I la estrofa repetida a la cançó ens pots fer despertar d’una vegada per totes. Llibertat, llibertat sense ira llibertat. Prou eloqüent diria jo.

I ara fem una reflexió. Perquè volen imputar el càrrec de rebel·lió als polítics catalanes. Simplement per una emoció. Un estat emocional. La ira, ràbia, enuig o fúria és una emoció que s’expressa a través del ressentiment o de la irritabilitat. Clarament parlem de ressentiment.

Ressentiment perquè vàrem perdre una guerra?. Vull dir, ens tenen ressentiment perquè malgrat perdre una guerra i aniquilar les nostres ànsies d’esdevenir un estat i una república, una o dues generacions després, tornem a la carrega?. Ressentiment perquè diem ser catalans i no espanyols?. Quan sempre parlem del que som nosaltres i no pas del que son ells?. Ressentiment perquè parlem dues llengües, parlem la seva llengua i ells no parlen la nostra?. Ressentiment perquè?.

Ara que la definició mes encertada podria ser: “la ira es torna el sentiment predominant en el comportament, cognitivament, i fisiològicament quan una persona fa la decisió conscient de prendre acció per aturar immediatament el comportament amenaçant d’una altra força externa”. Som una amenaça?. Una amenaça, quan portem anys i panys dient que ho volem fer a la catalana. Be, negociant i ajudant com tinguem d’ajudar. De bon rotllo.

Com segueix la cançó i ara si, ho sentencio per avui: “Gente que tan sólo pide vivir su vida, sin más mentiras y en paz”. Jarcha, va estar un grup de música visionari?. O simplement és repeteix la història?.

Per anar acabant, dir que lamento molt la gent, l’altre gent, pensava que estàvem feliços i menjàvem “perdiços”. Doncs no, estem contents. Això si. Contents perquè s’ha fet justícia. Si, si. Allò de la separació de poders. Un jutge jutja. Un jutge fa justícia. I avui, a l’Alemanya, s’ha fet justícia. Justícia política. I no, no estem feliços. Perquè encara hi ha companys i companyes empresonats. Perquè és gent noble, que està privada de llibertat per treballar pel seu estimat país. Prou intentar provocar-me. Jo soc respectuós amb tothom. Deixeu tranquil el meu llaç groc. I amb cara de poca solta preguntar “Com és que portes un llaç groc”. Deixeu de tirar xinetes amb això del… que!!!! Estaràs content que ha sortit en Puigdemont. Us recordo que el Molt Honorable President està lluny dels seus i nomes això, ja és suficient per a mi per a no estar content. Ni feliç ni content. Prou exili i prou presons.

Sant Esteve Sesrovires, 6 d’abril de 2018

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PETER PAN I EL SANT HILARI.

Publicat el 6 d'abril de 2018 per aka61

Pobre alcalde socialista. Mira que li han passat desgràcies en tants pocs dies. No porta ni dos mesos, des que va fotre fora a la gent d’Esquerra, i en Peter Pan ja no sap que fer per a que la Wendy i La Campaneta riguin les seves ocurrències.

Primer, amb els seus col·legues de festa singles 155, ens canvien el nom del poble. No en tenen prou i mira que hi havia llocs on podia caure, que va la nau espacial xinesa i li cau al mig del cap. I encara no acaben aquí les seves desgràcies, que va. Graben un capítol de El foraster al seu poble i no el poden acabar, perquè els amiguetes de Madrid retiren els diners per a les produccions de TV3. Que en te de mala sort aquest home. Que en te de mala sort el socialisme sesrovirenc. Que en te de mala sort en Peter Pan.

Però escolta Peter. Que això nomes son petites cabòries per a tu. Ja ho sabem. A que si?. A que ens tenies reservada una de molt mes bona?. Oi que si?. A que als teus nous socis els vols marcar un gol en fora de joc i de retruc, tot el poble haurà de patir-ho.

Parla, parla. Entre en Peter Pan i el Capità Garfi ens tenen preparat el POUM. Des del 2010 que ho intenten però no hi ha manera. La parella socialista voldria convertir Sant Esteve Sesrovires en un poble de 20.000 habitants. Aquella vella aspiració de l’any 2010, reneix. Ara fa un parell de Juntes de Govern, en Peter i en Garfi, assumien el repte d’aprovar el POUM en menys d’un any de legislatura, que és el que els resta.

Renoi que en son de rucs.

Peter Carbupan, qui t’aconsella?. Qui et fa costat?.

Peter Pan ens vol convertir “El país del mai mes”, en el “Mai mes un país”.

Sincerament, descansa. T’has de prendre unes vacances. No se, per exemple 10 anys de vacances?. Vint?. Mira el Capità Garfi. Aprèn. Aquí el tens jubilat, cobrant la seva pensió, fent veure que diu i fa però ni fa ni diu.

Peter. Peter Pan, volem un poble. No volem una ciutat.

Mira que el tenia avisat. S’ha begut l’enteniment. Ha fet un Sant Hilari i que sigui el que Deu vulgui. I en els temps en que vivim, no podem anar deixant la nostra responsabilitat en mans dels miracles.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Oficina d’objectes perduts…..

Publicat el 5 d'abril de 2018 per aka61

Fa molts i molts anys, i no recordo el motiu, la mare i jo ens personarem a la que llavors era l’Oficina d’Objectes Perduts. Un edifici antic de la Guardia Urbana de Barcelona, que es trobava entre el Passeig Picasso i el Passeig Pujades. No crec que la nostra recerca fructifiques, perquè no he tornat mai mes. De fet, aquell antic edifici ja ni existeix. Ara aquesta oficina s’anomena Oficina de Troballes de l’Ajuntament de Barcelona i la tenim a la Plaça Carles Pi i Sunyer, 8-10. Un lloc en el que avui podríem trobar de tot i mes, i la gran majoria de coses mai mes seran reclamades pel seu propietari. Us preguntareu, perquè avui parlo d’objectes perduts i de troballes.

Doncs be, diuen a casa, els que des de ben petit em coneixen, que sempre he estat una mica despistat i que sovint m’oblidava les coses –segurament no eren gaire importants- o simplement, perdia les coses.

Amb els anys, els objectes perduts s’han anat consolidant fins el punt que no hi ha dia que no perdi alguna cosa. Això si, normalment mes tard la torno a retrobar. Però el mes important de tot, és donar la sensació al mon de que no ets la millor persona per a deixar com a dipositari d’algun tresor o alguna penyora. Vaja, que sempre he estat donat a perdre coses.

Es per aquest motiu que quan el metge de capçalera, en revisar les analítiques, se’m va adreçar amb aquella veu misteriosa i va deixar allò de: “Adrià estàs perdent les proteïnes per l’orina”. La veritat és que el primer que se’m va passar pel cap, va estar pensar que almenys no era tan dolent. Aquest cop sabia el que perdia: “Les proteïnes”. I sabia com: “per la orina”.

Han estat uns mesos molt intensos. Una lluita contrarellotge. Un pla per a no perdre res pel camí. I recuperar tot allò que, sembla ser, anava perdent pel carrer, pels lavabos públics o per les sales d’espera d’un hospital comarcal. I la veritat, quan agafen els informes els metges i t’expliquen els resultats, no pilles res.

Ostres, mes a mes de les proteïnes, em diuen que em falta Albúmina. Això si que ja és la hòstia. Que em falta?. Però des de quan em falta Albúmina? Potser que m’oblides de recollir-la i la tingui a la taquilla del gimnàs?. Espera, un altre asterisc. Segons un tal Friedewald –al que no tinc el gust de conèixer- diu que tinc molt Colesterol d’LDL. D’una cosa en tinc molta, d’un altre poc i de l’últim, el vaig perdre fa temps i encara el busco.

Per anar acabant, també em sobren Eosinòfils. Ja veig que al final acabaré claudicant i els vendrem pel wallapop. S’ha de ser una família moderna i organitzada.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

LA CAJITA “MI PRIMER PELO” de BAMBAM

Publicat el 4 d'abril de 2018 per aka61

 

Vosaltres que en sabeu molt i heu corregut mon, que diríeu que va estar primer. El gra o el pel?. Jo es que fa tants anys, que ja ni ho recordo. Nomes en faig memòria que els grans i l’acne varen estar el meu particular “Via Crucis”, ara que tot just deixem enrere la Setmana Santa.

Doncs avui us parlaré del primer pel del meu fill. Sip. El petit de la casa ja té un pel a la barbeta. Però no un pel qualsevol, no. Ni un pel que mig surt i mig no, fent l’amagat. No, no. Un pel de tres dits de llarg!!!!!.  Un pel que fins ara ens havia passat inadvertit. Un pel que fins i tot, l’àrbitre del partit de futbol, quan passava revisió de les fitxes i de les indumentàries, dirigint-se a tot l’equip els deia: “Abans de sortir al camp, assegureu-vos que no porteu polseres, anells, arracades, pírcings….. i es queda mirant al pobre nen i li diu “I tu tampoc pots sortir amb aquest pel de la barba””. Quin disgust. El seu primer pel i l’àrbitre del partit de futbol no el deixava jugar. Vint minuts discutint amb l’home de negre –com si fos el cobrador del frac però tot negre ell- i demanant-li que es revises l’article on deia el que podien portar i el que no.

Clar que el nen és nomes infantil, però ja té un pel!!!!!. I quina culpa té el noi si en lloc de borrissol, ho te tot concentrar en un únic pel. Amb lo feliç que anava ell, aquest matí, amb el seu pel a la barba.

Un book de fotos en tenia ja a primera hora. Des de d’alt, pel damunt del nas, per sota, de costat, en blanc-i-negre. Les xarxes anaven plenes. Instagram bullia. Els m’agrada al facebook monopolitzaven els continguts i els murs de tots els amics. I el twitter amb la foto de perfil s’havia convertit en viral als quaranta minuts del descobriment. Tot un impacte mediàtic.

I ara que hem de fer?. Després de consultar a la federació. Parlar amb la delegada territorial, l’equip contrari trucava al Llaneras per si això podia ser considerat imputable preventiu per a impedir que jugues. Quina pressió!!!!.

Al final tot quedaria en un ensurt. Amb un tros d’esparadrap quedava el misteri resol i podia jugar amb total llibertat. Però això comportava un risc, clar. 80 minuts el pel lligat amb un tros d’esparadrap podia provocar danys irreparables. La solució podia ser pitjor que el remei. I si calia rematar de cap una pilota?. Millor que no.

Al final hem gaudit d’una meravellosa Setmana Santa sense cap mes ensurt. El pel s’ha salvat i un cop superada la noticia, tot segueix amb normalitat. El pel ha estat acceptat per la Real Federación Española de Futbol com element no violent i després de superar un parell de proves, el pel ha quedat homologat. Una gran noticia per a tots els joves que esperen, d’un moment a un altre, veure aparèixer el seu primer pel. Enhorabona a tots.

I ara que faig jo amb el regal?. Ho tenia tot previst. No soc de comprar a l’Amazon, però tenia ja localitzada una caixeta per a guardar el pel. Doncs si. Ja tenia jo “La CAJITA MI PRIMER PELO de BAMBAM” encarregada. Amb el descompte ens quedava per 8,93 €. Una ganga!!!!.

Tot sigui pel primer pel adolescent.

Publicat dins de General | Deixa un comentari