17 de novembre de 2005
General
0 comentaris

plagi

Sento parlar xinès. Ella ha viscut moltes coses. Els seus peus són com una gelatina i malgrat la seva edat és molt presumida. Mai se sap l’edat que té. Per què m’en vaig anar? Perquè vaig veure que volia la pena conèixer aquesta cultura xinesa. Què dic? Mai he anat a la Xina i tanmateix una vegada vaig rebre una postal que em va commoure. Era una foto d’un negre que se´l veu traspassar la línia de meta amb els braços alçats. La següent foto demostrava que el negre era mort. Una bala l’havia abatut. Tot això era publicitat, però de què?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!