XXVIII Mentre parlàvem de la malaltia dels meus pares tot mirant-la, vaig pensar en cardar-me la seva filla, vaig pensar en el passat, el seu, en aquelles cames que sempre em van excitar; vaig pensar en la vida com a desfeta, qualsevol vida que s’allarga; vaig pensar en els alts i baixos de les relacions
Dilluns tot i que som dilluns Una altra vegada, com sempre, al principi va ser dilluns, com qualsevol cosa: una gota d’aigua, un tros de sobrassada, la cara amable que no es recorda d’una cançó, cantada amb els pares, quan érem petits, un neguit, una estimulació, un tornar a comunicar amb els esperits que suren
Hi ha un paquet de cigarretes sense tabac. M’he quedat sense ballar. Demano, miro de reüll un cos que s’introdueix a través d’una porta. Crido dins un silenci paorós. Bec, i l’ocell recitat sota una tenda al cim de la muntanya. Estassats. La nit s’apropa i els núvols que anuncien que l’aigua està lluny no