plagi

17 de novembre de 2005
Sense categoria

Sento parlar xinès. Ella ha viscut moltes coses. Els seus peus són com una gelatina i malgrat la seva edat és molt presumida. Mai se sap l’edat que té. Per què m’en vaig anar? Perquè vaig veure que volia la pena conèixer aquesta cultura xinesa. Què dic? Mai he anat a la Xina i tanmateix

Llegir més

plagi

6 de novembre de 2005
Sense categoria

Fa dies que no escric res i avui sense inspiració i amb molta mandra em disposo a escriure qualsevol cosa. Les coses continuen més aviat aturadetes malgrat que hi ha molt de bellugueig a palau. Durant els propers dies aniré comentant aquest espai d’aparença on sembla que tot es mou per romandre un cop més 

Llegir més

l’atzar

12 d'octubre de 2005
Sense categoria

plagi Veritablement una bona sèrie és el Guardià. Trobo que toca temes lacerants amb un to de realisme dels sentiments actuals que la converteixen més en realitat que en ficció. No hi ha cap sentimentalisme i tanmateix tota la sèrie transpua unes emocions que mai es desborden gratuïtament. Bona feina i ben reeixida!. Tot el

Llegir més

l’atzar

7 d'octubre de 2005
Sense categoria

plagi Avui no tinc gaire ganes d’escriure. De totes maneres faré un esforç inútil i em deixaré anar. Sense reflexió. Una allau de paraules vomitades. La primera cosa que rondi. I em ve al cap el moviment dadà. Sens dubte perquè avui hi he llegit alguna cosa al diari. D’altre banda em sembla aberrant la

Llegir més

L’atzar

2 d'octubre de 2005
Sense categoria

plagi Jo estic tens. Hem deixat enrere la il.luminació i les botigues i entrem en un carrer… un carrer de cases senzilles. Girem una cantonada i les cases són encara més senzilles. En aquest mateix moment, ens aturem davant de la façana grisa d’una casa força gran. Penjat del sostre del cancell al capdavall de

Llegir més

L’atzar

23 de setembre de 2005
Sense categoria

plagi Quan reconeix un moviment d’agitació darrera d’una muralla d’esbarzers-com si algú provés de travessar-la pel lloc més difícil-,l’interpreta com un senyal tangible de perill i, en conseqüència dispara. No obstant això els bandits perfectes són relativament pocs. Però aquest emmalaltí de sentiment i va acabar per adoptar-lo com a fill, donar-li el títol i fer-lo

Llegir més

L’atzar

22 de setembre de 2005
Sense categoria

plagi En els dies següents havia esdevingut clar que Catalunya era inassolible, perquè ni tan sols el pare José Luís sabia nedar. La barca era ancorada allà baix, a la caleta, i per tant era com si no hi fos. La probabilitat que una persona sigui estúpida és indenpendent de qualsevol altra característica de la

Llegir més

L’atzar

20 de setembre de 2005
Sense categoria

plagi Una nit vaig saber que em moria. En qualitat de què pregunta l’home? Per descomptat que una contemplació en l’obscuritat com aquesta no es va tornar a repetir en presència dels anònims. I aleshores va citar a un grup d’homes actius les paraules de Hörderlin, segons el qual a Catalunya ja no hi havia

Llegir més

L’atzar

9 de setembre de 2005
Sense categoria

plagi No em prenia grans molèsties per mantenir-me en contacte amb Espanya. Perdoneu la meva indiscrecció, senyor Estat, però caldria en aquest cas que em donéssiu l’ordre formal de no barrejar-me en els vostres assumptes. La dona, adreçant-se al taulell i de passada mostrant la seva figura, va recordar al seu home, mig fotent-se però amb

Llegir més

L’atzar

7 de setembre de 2005
Sense categoria

plagi Peres no tenia ganes de llegir l’artícle de l’Avui i va posar el diari sobre una cadira. La major part de les persones no actuen de manera coherent. L’home accelera. Per donar-se ànims, es pregunta per què el paravent és considerat una virtut. Cada any en aquest temps, la febre li repeteix. Les obligacions

Llegir més

L’atzar

5 de setembre de 2005
Sense categoria

plagi Passa un quart d’hora del termini de l’aposta. Anglaterra ha tingut sempre un clima plujós i tanmateix el paraigüa no el va inventar un inglès. S’havia fet fosc i els fanals difondien una llum tènue. Telegrama: del grec "tele", lluny, distant, i "gramma", escrit. D’acord, dir mentides no està bé. Però analitzem la qüestió

Llegir més

1997

3 de setembre de 2005
Sense categoria

XI Retorns. Cíclicament passo la vida. Tipus melancòlic. Freud i la seva definició de la malenconia: enyor per allò que no existeix. Pavese: sempre esperava alguna altra cosa després de cardar. Així amb tot. Amant de les estones. Dedicacions incompletes. Depressiu. Oscar Wilde fent dir amb un tal Henry: m’agrada massa llegir com per a

Llegir més

primera cigarreta

1 de setembre de 2005
Sense categoria

afegits en dues parts Una broma que no faci massa mal, per exemple: una ironia (riure’s de l’altra i no amb l’altra que és impossible). De tant en tant un cinisme, no massa perquè es trist i quera. I la serietat davant de la bellesa, desarmat, trist per endavant, només de pensar que caldrà un

Llegir més

primera cigarreta

31 d'agost de 2005
Sense categoria

afegits en dues parts D’antuvi buscar allò semblant, després, per força, la diferència i aquí és quan un exèrcit es fa enrera. Casaques vermelles, pits despullats, fum, diversió, llunyania i costa tant posar-se en situació!. Fi del primer acte. Intermedi, un anunci, un cos que aprofita per anar al vàter. Tira de la cadena, apaga

Llegir més

primera cigarreta

28 d'agost de 2005
Sense categoria

afegits en dues parts. Què és Catalunya? I jo què sé!. Gent que amaga i mostra sentiments, solidaritats, explotacions, sempre contraris, ganes d’abreujar, silencis no compartits, modes, preparacions, settings, solucions de continuïtat, pauses, dubtes, individualitats i colectivitats, sempre contraris, però no sempre es repel.len. Psicologies de parella, revenges, comprovar que si no t’emprenyes i vols

Llegir més